Resultats de la cerca

Aportà capital per a l’expedició de Sebastià Cabot al riu de la Plata 1526 i el 1536 encapçalà els donatius ciutadans per a la construcció de l’edifici de la Universitat de Barcelona amb una aportació de 500 lliures i una renda de 100 lliures anuals Amic d’Ignasi de Loiola, acollí els primers jesuïtes que s’establiren a Barcelona el filòsof Rafael Mambla el cità entre les personalitats catalanes benefactores de les lletres 1540 Parent del bisbe de Barcelona Jaume Caçador, fou diverses vegades procurador de béns episcopals

Marquès de Croix, participà en la guerra de Successió d’Àustria 1740-48 Fou governador militar de Galícia i, en 1766-71, virrei de Mèxic, on practicà una política illustrada n'expulsà els jesuïtes 1767 i organitzà les expedicions de Gaspar de Portolà i d’altres a Califòrnia Tornat a la península Ibèrica, fou capità general de València i Múrcia 1777-85 com a tal creà el consolat de mar i terra d’Alacant 1785 El 1891 fou publicat a Nantes un aplec de cartes familiars seves titulat Correspondance

Començà treballant a Valladolid en cercles cortesans El 1603 rebé els ordes majors, i es traslladà a Olivares El 1614 passà a ser capellà de la cort Tornà a Olivares com a canonge de la collegiata el 1624 Fou un gran colorista de gust venecià Moltes de les seves obres es troben a Sevilla pintures del Retaule de l’església dels Jesuïtes, que recorden il Veronese, Santiago Matamoros de la catedral, Martiri de sant Andreu Museo de Santa Cruz i Trànsit de sant Isidor església de San Isidoro

L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari Entre els seus collaboradors figuraven Lluís Fullana, Josep Rodrigo i Pertegàs, Lluís Revest i Corzo, Josep Calveras, Joan Beneyto i Pérez, Isidre Ballester i Tormo, Andreu Ivars, Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, etc Era bilingüe, però amb un notable predomini del català En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum JL Vives Associatio de València

Fou oïdor de l’audiència de Panamà Enviat al Paraguai per tal de resoldre les diferències entre els indis i el governador d’Asunción, Diego de los Reyes Balmaseda, destituí aquest No tardà a adherir-se a les posicions dels criolls expulsà els jesuïtes d’Asunción i intentà d’acabar amb llurs missions i amb el repartiment dels indis en mitas La seva rebellió fou finalment esclafada per les milícies dirigides per Bruno de Zabala Antequera fou condemnat a mort i morí en un aldarull que es produí quan l’anaven a ajusticiar

Les missions jesuïtes del Paranà introduïren, al segle XVI, la música religiosa europea, i més tard la profana L’aïllament geogràfic i la força de la cultura autòctona guaraní permeteren, amb la independència, l’aparició de corrents musicals populars, basats sovint en música de saló europea, però amb ritmes i metres propis, com la polca paraguaiana Un instrument molt emprat és l’arpa, a més d’instruments de percussió, la maraca i instruments de vent Els compositors de música culta més destacats són Agustín Pío Barrios 1885-1944 i Juan Carlos Moreno 1912

Deixeble de Melchor Cano i de Pedro de Sotomayor, fou comentarista de Tomàs d’Aquino i professor de teologia a Alcalá, a Valladolid i a Salamanca Fou confessor de santa Teresa d’Àvila S'encarà amb el molinisme, sobretot amb les seves opinions sobre la premoció física i la gràcia, segons les quals Déu impelleix infalliblement la voluntat humana a passar a l’acte lliure Tingué una participació destacada en la controvèrsia de auxiliis entre dominicans i jesuïtes Escriví nombroses obres filosòfiques i teològiques, algunes de les quals encara inèdites

Estudià al collegi de jesuïtes de Niça i feu dret a Bolonya Fou deixeble de Josep Barba Compongué nombroses obres vocals religioses, entre les quals es destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater 1873 Escriví una òpera en dos actes Guidita i una sarsuela Una broma pesada També és autor de Primera fantasia 1843, d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre , per a quatre mans Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo El papa Lleó XIII li concedí 1881 la baronia de Ferrer

Fill dels primers marquesos de Cerdanyola, Feliu de Marimon i Jerònima de Corbera-Santcliment, fou, com tots els seus germans, un decidit partidari de Felip V, fins al punt que escriví una Carta d’exhortació a obeir per rei a Felip V Era canonge ardiaca i vicari general apostòlic de Tarragona quan fou designat bisbe de Vic, per a subsistir el bisbe Manuel de Santjust, mort a l’exili per austriacista Morí en fama de santedat Els jesuïtes Codorniu i Pratdeseba n'escriviren la biografia i en demanaren la beatificació

Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües fou rector de Bétera i de Massamagrell i canonge de València Amic de Gregori Maians i de Josep Climent, formà part del grup illustrat i regalista valencià Fou favorable a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Amb Pérez i Baier i a través del secretari de justícia Manuel de Roda, reformà els collegis majors universitaris 1770 Malgrat la fama de tolerant, no pogué evitar la condemna contra Pablo de Olavide 1778, però li facilità la fugida 1780 Fou un orador remarcable