Resultats de la cerca

Format a l’Escacs Catalònia Club, fou campió de Catalunya i d’Espanya juvenil 1983 Gran Mestre des del 1994, es proclamà campió estatal 1990 i subcampió 1986, 1993, 1997 en categoria absoluta, i assolí el títol català 2008, 2010 Guanyà els torneigs internacionals de Pamplona 1993, 1995 i Sant Sebastià 2009, i disputà la fase final del Campionat del Món 1999 Pel que fa als equips, es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya amb la Unió Gracienca, i repetí el títol català amb la Societat Coral Colom 2010, amb la qual també guanyà la Copa Catalana 2008 i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor…

El 1986 fou campió d’Espanya de karts en la categoria nacional També fou campió d’Espanya de Fórmula Fiat 1987 i de Fórmula Ford 1988 A la Gran Bretanya, on competí durant cinc temporades 1989-93, participà en el Campionat de Fórmula Ford cinquè classificat, en la Fórmula 3 acabà quart el 1991 i segon en la Copa del Món de Macau i en la F 3000, avantsala de la Fórmula 1 guanyà la prova inaugural i fou cinquè en el campionat Fou el pilot escollit per l’equip Bravo de Fórmula 1, però el fracàs de l’operació el deixà a les portes de la màxima categoria El 1994 feu proves amb l’equip Benetton,…

Aler pivot format a La Salle Manresa, jugà dos anys a la primera divisió B amb l’equip de La Salle Barcelona Fitxà pel Cotonifici de Badalona 1980-83 i el seu continuador, el Licor 43 de Santa Coloma de Gramenet 1983-86 Posteriorment jugà al RCD Espanyol 1986-89, el Caja Canarias 1989-91, el CB Cáceres 1991-93 i el Bàsquet Manresa 1993-94, on es retirà i s’incorporà a l’organigrama tècnic Disputà més de tres-cents partits a l’ACB i fou internacional absolut en deu ocasions

Soci del Club Vasconia, i especialitzat en cesta punta, en la posició de saguer es proclamà campió d’Espanya amb Pere Pujol 1992 Fou subcampió del Torneig Internacional Capitán San Luis de l’Havana amb Llorenç Coll 2004

Pioner d’aquest esport a Catalunya Creà la secció de tamborí del Club Esportiu INEF Barcelona, i en fou el responsable 2005-12 Com a jugador i entrenador de l’equip participà en múltiples edicions en la Copa d’Europa, tant a l’aire lliure com en pista coberta, i guanyà la Lliga Catalana 2012 Amb la selecció catalana, disputà un Campionat d’Europa en pista coberta 2011 i un Campionat del Món a l’aire lliure 2012 Ha participat en nombrosos torneigs de tamborí de platja, i destaquen els títols aconseguits a Berlín 2010, Colònia 2011 i Catalunya 2012 El 2009 participà en la fundació de la…

Es formà al Club Natació Barcelona, amb el qual assolí nou Lligues, la Copa d’Europa 1981 i la Supercopa d’Europa 1981 Ha estat 270 vegades internacional amb la selecció espanyola i ha disputat els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i Los Angeles 1984, quatre Campionats del Món 1975, 1978, 1982, 1986, dues Copes del Món 1981, 1985 i tres Campionats d’Europa 1977, 1981, 1985

S’inicià en el Club d’Atletisme Calella, passà al Centre Atlètic Laietània i també competí amb el Futbol Club Barcelona en dues etapes, l’Antorcha de Lleida, el CAVA d’Andorra i el T2 CNB-l’Hospitalet Aconseguí títols estatals júnior i fou seleccionat per algunes competicions internacionals En categoria absoluta, fou campió de Catalunya de salt de llargada 1976, 1981, de triple salt 1976, 1977, 1983 i de decatló 1977, i en pista coberta, també de triple salt 1975 i de salt de llargada 1984 També establí diverses plusmarques catalanes en els dos concursos de salts horitzontals En Campionats d’…

Velocista, fou set vegades campió d’Espanya de 200 m entre el 1993 i el 2003, i campió d’Espanya en pista coberta de 60 m i de 200 m 1995 Participà en els 200 m i els 4 × 100 m en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i en tres Campionats del Món 1993, 1995, 1997 També participà en els Campionats del Món en pista coberta de Barcelona 1995 Guanyà una plata 1997 i un bronze 1993 en els Jocs Mediterranis en els 4 × 100 m Fou quinze vegades campió de Catalunya en diverses distàncies i catorze vegades internacional amb la selecció espanyola Establí els rècords de Catalunya de 100 m, 200 m, 4 × 100 m i…

Practicà el pentatló modern i s’aficionà a l’esgrima Competí pel Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, especialitzat en sabre, modalitat en la qual es proclamà Campió de Catalunya 1963 Presidí la Federació Catalana d’Esgrima 1969-72

Formà part del Club Atlètic Granollers, del Club Atlètic Vic i de l’Associació Esportiva Blanc i Blau Debutà en competicions internacionals als Jocs Mediterranis 2005 Guanyà la medalla de plata en 4 × 400 m al Campionat d’Europa 2005, una altra plata en 800 m i el bronze en 3000 m al Campionat del Món en pista coberta 2006, i la plata en 1500 m i el bronze en 800 i 5000 m al Campionat d’Europa 2010 També participà en les proves de 1500 m, 5000 m i marató dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 Pujà al podi de nombroses maratons i guanyà, entre d’altres, les de Barcelona, Granollers, Sevilla i…