Resultats de la cerca

Començà estudis d’enginyeria que abandonà per a ingressar al conservatori de París Després d’algunes experiències a la ràdio, la televisió i el teatre collaborà inicialment en la filmografia de Georges Franju Hôtel des Invalides , 1952 La tête contre les murs , 1959 L’homme sans visage , 1960 i rebé un primer reconeixement amb Toute la mémoire du monde 1956, d’Alain Resnais Aconseguí els seus grans èxits internacionals associat al director David Lean, especialment en les bandes sonores de Lawrence of Arabia 1962,  Doctor Zhivago 1965 i A Passage to India 1984, que foren guardonades…

Deixeble de Viollet-le-Duc El seu primer encàrrec important fou el Castell Béranger de París 1894-98, on incorporà l’Art Nouveau més típic a l’arquitectura i obtingué el primer premi de façanes de la ciutat de París Construí després la casa del ceramista Coilliot a Lilla 1898-1900, diverses entrades del metro de París 1900-10, el Castel d’Orgeval 1905, la seva casa de París 1909-12, etc Unes altres obres importants, destruïdes, han restat fotografiades en la sèrie de postals Le Style Guimard 1903 Conreà també el grafisme i el disseny de mobles i objectes

Des de molt jove s’interessà pels fenòmens extranaturals Fundà la revista Spirite i escriví Le livre des esprits 1857, Le livre des médiums i L’Évangile selon le spiritisme 1861 Fou un dels introductors de l’espiritisme a França

Participà en l’expedició al Perú de Cde La Condamine Introduí a Europa l’heliotropi i diverses plantes ornamentals

Lluís XV li encarregà el traçat dels jardins del Trianon, a Versalles, el 1759 Elaborà un mètode natural per a la classificació de les plantes que fou continuat pel seu nebot Antoine-Laurent de Jussieu

Creà un mètode per a classificar les plantes que completava i millorava el de Linné La seva obra fonamental és Genera plantarum secundum ordines naturales disposita 1788

Professor al Collège de France, féu treballs de geometria seguint les directrius de Riemann i de topologia sobre les deformacions de les superfícies Amb el seu Traité des substitutions et des équations algébriques 1870 completà la teoria de grups esbossada per Galois i l’aplicà a diferents camps de la matemàtica

Deixeble de TGarnier, fou Premi Roma 1920 i esdevingué un dels arquitectes oficials del moment pel seu eclecticisme, encobert d’aparences modernes, com el Centre de xecs postals a la rue des Favorites, a París 1932, o l’annex a la Bibliothèque Nationale, a Versalles 1933, o l’immoble que construí a la rue Guynemer, a París 1925, que esdevingué el prototip dels seus posteriors Cap de la reconstrucció de Nantes —a partir del 1945—, hi edificà l’hospital de la ciutat

Desplegà la major part de la seva activitat a Londres, on s’establí És considerat un innovador de l’escultura anglesa, per tal com hi introduí l’alè barroc Entre les seves obres cal esmentar la Tomba del duc d’Argyl i els retrats de WHogarth i GFHändel ambdós a la National Portrait Gallery de Londres

A l'inici de la seva carrera es dedicà al disseny de vestuari teatral Treballà en diverses cases d’alta costura i el 1962 posà casa pròpia També es dedicà al  prêt-à-porter Les  seves creacions, que es presentaren a Barcelona, destacaren pel gran refinament i sofisticació, molt sovint inspirades en l’art de països exòtics o d’èpoques passades L'any 1992 la propietat i la direcció de la seva empresa passaren al grup japonès Seibu, bé que mantingué la marca Adquirida 2000 per l'home de negocis francès Alain Duménil, tancà definitivament el 2008 Fou també molt conegut per les celebritats que…