Resultats de la cerca

Advocat de professió, els seus articles en la premsa d’Hamburg, molt crítics amb alguns prohoms locals, ocasionaren la crema pública dels seus escrits, la seva proscripció de la ciutat el 1707 i, fins i tot, que el 1708 el poble impedís l’estrena de l’òpera L’ammore ammalato , amb llibret seu Rehabilitat el 1709, durant la guerra suecodanesa fou empresonat 1717 per la seva posició prosueca Bellerophon oder Das in die preussische Krone verwandelte wagengestirn 'Bellerophon o el carro celest transformat en la corona de Prússia', 1708, Desiderius König der Langobarden 'Desideri, rei…

Vida A sis anys anà a viure a Barcelona, on s’estigué fins el 1889 Llavors es traslladà a Madrid, ciutat en què exercí com a periodista A banda de diverses incursions literàries -una novella, contes i teatre-, estigué molt vinculat a la música del seu temps Els seus Apuntes para la historia de la canción española foren durant molt de temps llibre de text al Conservatori de Madrid Isaac Albéniz escriví música per a la seva obra teatral Patria y amor Periquet collaborà literàriament amb diversos compositors Així, per exemple, és autor, juntament amb J Gamero, del llibret de la…

Entre les formes afins hi ha la burletta i la farsa Generalment constava de dues o tres parts, cadascuna de les quals contenia una o dues àries -quasi sempre en forma da capo i separades per recitatius- i un duet final Aquestes parts eren recollides al final del llibret de l' opera seria que complementaven, sense constituir un espectacle per elles mateixes Fou una derivació de l' intermedio dels segles XVI i XVII, terme que es mantingué com a sinònim al llarg de la primera meitat del XVIII, i de les scene buffe del XVII, difoses sobretot a Nàpols, quan aquestes se separaren de l…

Fou deixeble de Giovanni Legrenzi a Venècia, ciutat en la qual, després d’una estada a Roma, fou violoncellista de San Marco El 1708 dirigí a Barcelona, a la Llotja, l’estrena de la seva òpera Il più bel nome , amb text de Pietro Pariati, composta amb motiu de les noces del rei arxiduc Carles III amb Elisabet de Brunsvic fou la primera òpera representada a la ciutat Posteriorment hi estrenà altres òperes, com Zenobia, Imeneo i Scipion nella Spagna , amb text d’Apostolo Zeno Durant l’estada a Barcelona féu amistat amb Emmanuele Rincón, conegut per Emmanuele d’Astorga Passà a Viena, i romangué…

Graduat a Harvard 1981, ha estat director artístic de la Boston Shakespeare Company 1983, l’American National Theater 1984, el Kennedy Center de Washington i el Festival de Los Angeles, entre d’altres El radicalisme de les seves posades en escena d’òperes tant d’autors clàssics Mozart, Händel,  Wagner, entre d’altres com contemporanis Messiaen, Hindemith o Maxwell Davis sovint és motiu de polèmica, cosa que també succeí quan portà al Liceu la seva producció de Le nozze di Figaro de Mozart el 1991 Collabora sovint amb el compositor John Adams , del qual ha estrenat Nixon in China 1987, The…

Vida Advocat de professió, el 1836 participà en les guerres carlines en el bàndol liberal Home d’inquietuds culturals, pertangué a la Societat Arqueològica Tarraconense i collaborà en la premsa de l’època amb articles polítics i literaris La seva obra poètica, que s’inscriu en el Romanticisme, és en castellà, català i italià, i és recollida en els textos I miei solazzi 1882 i Ecos de mi lira 1888 Marià Obiols compongué cançons a partir d’alguns dels seus poemes en italià, a més de l’òpera Editta di Belcourt 1873, segons un llibret que Francesc Fors escriví per a ell Fors feu una…

Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978,  Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera d’Agustí Cohí Grau,…

Tot i que des dels onze anys cantava en un cor a Kíev, el començament de la seva carrera fou el 1835, any en què MI Glinka el reclutà per al cor de la capella de la cort i el portà a Sant Petersburg, on li impartí classes de cant El 1839 estudià a París, i el 1841 debutà a Florència Tornà a Sant Petersburg el 1842, on cantà amb molt d’èxit, caracteritzant-se per la seva veu de baríton d’extens registre que li permetia cantar un repertori molt ampli Com a compositor és conegut per ser el fundador de l’òpera ucraïnesa La seva obra més famosa és l’òpera còmica Zaporožec za Dunajem 'Un cosac més…

Inicià els estudis musicals a Bolonya amb Bindi, i el 1850 ingressà al Conservatori de Nàpols, on fou alumne de G Lillo harmonia i C Conti contrapunt i composició El 1854 tornà a Bolonya i compongué la seva primera òpera, Gentile da Varano , sobre un llibret del seu germà Raffaele, que tingué molt bona acollida quan s’estrenà a Torí el 1856 El següent èxit no li arribà fins el 1867, amb la representació de la seva quarta òpera, Romeo e Giulietta , a Milà Però el punt culminant de la seva carrera correspon a Ruy Blas 1869, obra que, després d’haver passat quasi desapercebuda, el…

Deixeble de JA Hiller, a partir del 1776 viatjà com a director d’orquestra de la companyia teatral d’A Seyler L’any 1778 es casà amb S Zinck, filla adoptiva de G Benda El 1780 s’establí a Bonn, on al cap de dos anys esdevingué organista de la cort Es dedicà a la pedagogia i fou mestre de Beethoven, que tenia llavors dotze anys, a qui ensenyà piano, orgue i composició Arran de l’ocupació francesa del 1794 perdé els seus càrrecs, però el 1796 fou nomenat director musical del teatre de Dessau, on romangué fins a la seva mort D’entre els seus singspiele cal destacar Adelheit von Veltheim 1780,…