Resultats de la cerca
Es mostren 1118 resultats
El premi Pritzker, per a un equip d’arquitectes catalans
En una cerimònia presidida per l’emperador del Japó es lliura el premi Pritzker, el guardó d’arquitectura més prestigiós del món, que en aquesta 39a edició recau en l’equip RCR d’Olot, format per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta És el primer cop que arquitectes catalans reben el premi i també que es concedeix a un equip i no a un arquitecte individual El premi es va anunciar l’1 de març
André Masséna
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Rivoli i príncep d’Essling General el 1793, decidí les batalles de Lodi i de Rivoli derrotà els russos a Zuric 1799 i defensà Gènova 1800 Mariscal des del 1804, es distingí a Essling i a Wagram però, enviat a Portugal, no pogué rompre les línies de Welington a Torres Vedras i lliurà la batalla, sagnant i indecisa, de Fuentes de Oñoro 1811 Home intelligent i coratjós, caigué en desgràcia a causa de la seva rapacitat
Jean-Louis Forain
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador francès.
Fou influït per Manet i per Degas, i participà en les exposicions impressionistes del 1879, el 1880, el 1881 i el 1886 Es dedicà a la caricatura, on resultà particularment ferotge en la de caire polític tingué difusió a “Le Courier Français” i “Le Figaro”, i fou un dels fundadors de “Le Fifre” i de “Psst" Es lliurà a un misticisme religiós mitjançant la tècnica de l’aiguafort La seva obra, precursora de l’expressionisme, influí sobre Picasso
avdp
Física
Abreviatura d’avoirdupois emprada per a indicar que una unitat pertany a aquest sistema: lliura avdp.
alimentador de fil
Indústria tèxtil
Aparell que desenrotlla el fil de la bobina, l’amida i el lliura a la màquina.
És emprat en màquines tèxtils ràpides que necessiten el fil a intermitències
Santa Maria de Baells
Art romànic
El poble de Baells és situat en una petita vall entre Montdevalls i el Volterol, vora la riera de la Coma Una de les primeres referències indirectes de la seva església, dedicada a Santa Maria, es troba en la donació que l’any 1090 feren el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania a l’abadia de Sant Pere d’Àger, de totes les esglésies que hi havia o que en un futur es bastissin als castells de Tragó, Valldellou, Camporrells, Natjà i Baells, cosa que el mateix vescomte confirmà anys després 1103, 1107 El papa Alexandre III ratificà l’any 1179 a la canònica d’Àger,…
El Parlament de Catalunya rep les signatures en favor de les seleccions esportives catalanes
El president de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, Jaume Llauradó, lliura al Parlament de Catalunya la iniciativa legislativa popular per a crear seleccions esportives catalanes, que està avalada per 258000 signatures, xifra que supera de molt les 65000 que exigeix la llei La iniciativa s’afegirà a la reforma de la llei de l’esport, en tràmit al Parlament des del final de l’any passat, que comprèn un ventall més ampli de matèries esportives a més de les seleccions
Émile Littré
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Política
Filòsof, lexicògraf, metge i polític francès.
Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880
Església d’Orcau (la Pobla de Roda)
Art romànic
Es coneix l’existència d’aquesta església gràcies a un document del 1011 pel qual Radolf es lliurà al monestir d’Alaó, i entre altres béns que donà dins el castell d’Orcau s’esmenta una terra al Coll de Basturs, “ad ipsa eclesiola” L’any 1074 Isarn Todiscle, prevere, apareix com a testimoni de les adquisicions que féu el bisbe Salomó de Roda al terme del castell d’Orcau És difícil determinar avui amb exactitud on era el vilar d’Orcau
tractats de San Ildefonso
Història
Tractats signats entre Espanya i la República francesa el 1796 i el 1801.
Pel primer, Espanya entrà en guerra contra Anglaterra era una aliança ofensiva i defensiva Pel segon, Espanya lliurà als francesos la Louisiana en canvi de la Toscana, que fou incorporada al ducat de Parma Aquest tractat establia, a més, la cooperació militar de Carles IV a les empreses napoleòniques, motiu pel qual fou ordenat un reclutament militar al País Valencià Això provocà un seriós avalot a València estiu del 1801, que obligà Carles IV a renunciar-hi i a amnistiar els revoltats quinta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina