Resultats de la cerca

Orígens de la utilització del foc La importància de la manipulació i producció del foc és comparable a la dels primers instruments Durant tot el Paleolític el seu aprofitament hauria procedit d’incendis provocats per llamps Els primers testimonis de l’associació del foc amb els homínids daten de més d’un milió d’anys, i han estat localitzats a l’Àfrica oriental Les següents restes són molt més tardanes i corresponen a l’home de Pequín 500000 aC Els principals usos del foc en aquesta fase de cacera i recollecció foren la cocció dels aliments, els quals fa més mengívols i digeribles, la…

Abans, l’encesa era reservada a la pesca dels peixos pelàgics, sobretot sardines i seitons Una vegada atret el peix a la costa per la barca que portava el llum, era pescat amb arts d’encalç tirats des de la costa

Fonamentalment consta d’una bombeta, amb dos filaments l’un per a la llum d’encreuament i l’altre per a la intensiva o de carretera, que actua com a font lluminosa, i un sistema òptic, constituït pel reflector, generalment parabòlic, i el vidre

Acostuma a projectar la llum dins un angle sòlid reduït

La birefringència és mesurada per l’expressió λ és la longitud d’ona de la llum, B és la inducció magnètica, i C una constant, dita constant de Cotton-Mouton , que és característica del líquid en qüestió

El principi òptic de l’holograma fou descobert per D Gabor el 1947, però no fou posat en pràctica fins el desenvolupament d’una font eficient de llum coherent, el làser , que fou aplicat en aquest camp per EN Leith, J Upatnieks i CW Stroke, a partir del 1963 L' enregistrament d’un holograma s’assoleix de la següent manera La llum emesa per un làser és dividida en dos feixos mitjançant un mirall semitransparent Un dels feixos, anomenat feix de referència , illumina directament o bé a través d’algun sistema òptic intermedi el negatiu fotogràfic L’altre feix, anomenat…

Hom pot fer una anàlisi de la llum dispersada mitjançant dos mètodes l’ús de l’ultramicroscopi, que permet l’observació de la llum difractada per un volum determinat de solució colloidal en una direcció perpendicular a la del feix incident, i el compte de les partícules contingudes en l’esmentat volum, o bé per l’estudi i la mesura de la quantitat de llum difractada en diferents direccions, atesa la relació existent entre aquesta i la quantitat i la forma de les partícules

El fenomen provoca que certes longituds d’ona puguin travessar el material, mentre que altres no ho puguin fer, definint un gap en l’espectre d’excitacions del material Té múltiples aplicacions, per exemple en la fabricació de fibres òptiques per a comunicacions i transmissió de llum làser

Una de les plaques de vidre es pot moure per tal de variar la separació entre elles La longitud d’ona de la llum es pot determinar a partir de la variació de la posició de les franges d’interferència en funció d’aquesta separació

És funció de la longitud d’ona de la llum emprada i li és assignat el signe + o - segons que la substància sigui dextrogira o levogira En el cas d’un líquid, cal precisar, a més a més, la densitat o concetració per a les dissolucions de referència, i rep el nom de poder rotatori específic