Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
pingüí

Pingüí emperador
Greg Lasley (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l'hemisferi sud, no voladors, adaptats per a nedar i fer immersions en el medi marí i que s'alimenten de krill, peix o calamars.
Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda El…
orella de mar

orella de mar
Mario Quevedo (CC BY-NC 2.0)
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis, de la família dels haliòtids, d’uns 6 a 10 cm de llargada, de conquilla plana i sols lleugerament espiralada, internament recoberta d’una gruixuda capa de nacre.
Prop de la vora, la conquilla té una fila de petits forats per on surten uns tentacles de funció tàctil Habita sobre les roques de la zona litoral superior i s’alimenta d’algues És molt comuna a la Mediterrània A les mars tropicals es troben espècies més grosses, molt cercades per obtenir-ne el nacre
nudibranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels opistobranquis que es caracteritzen per la presència en el dors de papil·les de forma variable que funcionen com a brànquies externes.
Els adults no tenen conquilla i posseeixen un parell de tentacles bucals, que poden ésser reduïts, i un parell de tentacles cefàlics amb funcions olfactives La coloració d’aquests animals és molt variada i, sovint, d’una gran bellesa Habiten a la zona infralitoral de totes les mars, entre les algues Comprèn espècies fitòfagues i espècies depredadores
otàrids
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels pinnípedes que tenen pavellons auriculars petits però molt sensibles; els ulls són grossos, el musell allargat i punxegut, amb bigotis formats per cerres gruixudes, dentat fort, amb 36 peces, i el coll llarg.
Els membres anteriors són transformats en aletes falciformes, i els posteriors, que no es poden moure independentment, giren cap endavant quan l’animal es desplaça a terra Són més esvelts que els altres pinnípedes, neden molt bé i són gregaris Habiten a gairebé totes les mars, especialment les de l’hemisferi meridional Comprèn els lleons marins
galera

Galeres
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids, que ateny uns 20 cm de longitud, d’un color groguenc i de cos deprimit.
Caracteritzat pel fet de presentar el segon parell de maxillípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d’ungla prensora i dentada, semblant al primer parell de potes del pregadeu Habita en els fons arenosos del litoral, on captura les seves preses Comestible i força apreciat, és comú a les mars dels Països Catalans
borm de vela
Zoologia
Gènere de cnidaris pelàgics de l’ordre dels sifonòfors de gran poder urticant.
Presenten un gran pneumatòfor vesicular la vela, de color blau rogenc, de 20 a 30 cm de llargària, del qual pengen llargs filaments prensors blavosos dactilozooides i els estolons polipífers, amb gastrozooides i gonozooides Els borns de vela, existents a les mars càlides i temperades, suren i són arrossegats pels corrents, que els poden llançar a les platges
miliobàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes, que presenten un disc subromboïdal, aletes pectorals molt desenvolupades en forma d’ala i una cua flagel·liforme més llarga que el disc.
La pell és llisa Habiten els fons sorrencs costaners, s’alimenten d’invertebrats bentònics i són tots vivípars Llur aparició es produí vers la fi del Cretaci, i actualment la família comprèn 4 gèneres i unes 20 espècies repartides per les mars temperades i càlides de tot el món A la Mediterrània hi ha la milana i el bisbe
mar de Sulu
Mar
Part occidental del Pacífic septentrional, limitat al N per l’illa de Palawan en un costat i les Filipines a l’altre; l’arxipèlag de Sulu separa aquesta conca de la més meridional de la mar de Cèlebes.
Té una extensió total d’uns 260 000 km 2 Els estrets de comunicació amb altres mars no superen els 450 m de profunditat, mentre que la fondària màxima de la mar arriba als 5 600 m Els ports més importants són els de Sandakan i Kudat, a Borneo, i els d’Iloilo i Zamboanga a les illes Filipines
fleuma
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, de cos allargat, molt comprimit i sense escates i d’un color argentat amb taques fosques als costats.
Pot arribar a assolir 3 m de longitud l’aleta dorsal s’estén al llarg de tot el dors, i hi manca l’anal Habita a 400-500 m de profunditat, a les mars temperades, i hom la captura amb arts d’arrossegament És molt apreciada No és gaire comuna a les costes dels Països Catalans
Mart
Imatge de Mart copsada pel Viking 1
© NASA
Astronomia
El quart dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
El semidiàmetre de la seva òrbita té una mida de 227,94 milions de quilòmetres, amb un període orbital d’1,88 anys El seu diàmetre equatorial és de 6792 km, lleugerament superior a la meitat del de la Terra L’òrbita de Mart és molt excèntrica e=0,0934, per la qual cosa quan Mart és en oposició, és a dir, quan es veu el disc del planeta tot sencer, el seu diàmetre aparent varia entre els 14", quan l’oposició té lloc a l’afeli, i els 25", quan l’oposició té lloc al periheli, moment durant el qual Mart apareix com un dels astres més brillants del cel La distància del planeta a la Terra oscilla…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina