Resultats de la cerca

Fou influït per Leonardo da Vinci, amb qui collaborà en la realització de La Mare de Déu de les Roques National Gallery, Londres Es destacà com a retratista, i les seves obres foren confoses amb les dels seus contemporanis Leonardo i Lorenzo Costa, entre altres És seu el retrat de l’emperador Maximilià 1502, al Kunsthistorisches Museum de Viena

Féu estudis d’arquitectura i treballà com a dissenyador gràfic, però es donà a conèixer pels seus còmics realitzats amb traç elegant i economia de mitjans El seu personatge més conegut és Valentina , protagonista d’episodis on l’erotisme és un dels principals elements

Començà relacionant-se amb els futuristes Marinetti, Prampolini i d’altres, amb els quals exposà una sèrie de “màquines inútils” El 1948 intervingué en la fundació del Movimento per l’Arte Concreta Durant la dècada dels seixanta realitzà sèries de ‘múltiples’ així com objectes d’art cinètic, mentre començava a exercir com a dissenyador Es preocupà per la recerca estètica i també per la pràctica de l’art, sobre la qual escriví algunes reflexions Arte come mestiere 1969, Design e comunicazione visiva 1970, etc

La seva tasca durant els anys seixanta, inscrita en el corrent neoracionalista de la Tendenza , havia estat orientada cap a la recerca del coneixement objectiu de l’arquitectura, afirmant en la idea de tipus tant la relativa autonomia de l’ordre arquitectònic respecte de la funció concreta com el rebuig a tota manifestació de l’expressió personal A partir dels anys vuitanta, amb la publicació d' A Scientific Autobiography 1981, la realitat del fet constructiu se situà en la recreació del sentiment que susciten les diverses arquitectures que illustren el llibre Es produí una creixent…

Estudià sota la direcció de Gilberto Crepax i posteriorment amb Diran Alexanian L’any 1933 començà una brillant carrera com a concertista Fou director titular 1954-64 de l’Orquestra Simfònica de la RTV de Zagreb i el 1953 fundà el conjunt Solistes de Zagreb

Estudià el sard L’intacco latino della gutturale di CE, CI, 1897, el parlar alguerès Il dialetto catalano di Alghero , 1886 Brevi aggiunte al lessico algherese , 1908 i en general les llengües llatines Fonologia romanza, 1918 És autor també de Contributo agli studi lulliani De la doctrina dels infants 1908 i Catalogna si sveglia 1906

Format en l’ambient de la illustració llombarda, aviat adquirí, a través del coneixement de Vico, una profunda mentalitat historicista, que l’induí a abandonar la primitiva educació racionalista i a adoptar els principis de la cultura romàntica a través de la ideologia dels crítics i escriptors francesos dels primers anys del s XIX La seva formació intellectual conclogué amb la seva adhesió al catolicisme d’orientació jansenista, que esdevingué el nucli teòric a l’entorn del qual s’ordenaren d’una manera coherent els diversos aspectes de la seva ideologia i la seva poètica Els Inni sacri 1812…

Fou bibliotecari a Brera i preceptor de famílies de la noblesa Voluntari durant la defensa de Roma 1848, fou exiliat després a Suïssa Publicà tres novelles històriques de tipus manzonià Lamberto Malatesta 1843, Valenzia Candiano 1845 i Manfredo Pallavicino 1846 Però la seva obra cabdal és la novella de fulletó Cento anni 1856-64

El seu recull de versos en dialecte milanès, L’è el dí di mort, alegher 1932, tingué poca difusió, en part a causa de l’actitud del règim feixista del qual fou adversari, contrari a l’ús dels dialectes La seva poesia, tot i seguir la tradició milanesa, rebé la influència decadentista, especialment francesa, i expressionista

Començà el 1947 com a poeta i crític d’art a la revista Il Politecnico, dirigida per Elio Vittorini, però posteriorment es dedicà a la pintura Els seus quadres i la seva obra en general ofereixen aspectes surrealistes, en el sentit que presenta objectes d’ús quotidià però definits d’una manera irreal, tal com fa amb els seus personatges, mancats de tota mena de precisions Exposà individualment a partir del 1961, i el 1978 i el 1982 participà a la Biennal de Venècia Durant molts anys exercí també la crítica d’art al Corriere della Sera