Resultats de la cerca

Vida Germà de Giuseppe Sammartini, fou un dels vuit fills d’Alexis Saint-Martin, un oboista francès emigrat a Itàlia Probablement nasqué a Milà, ciutat on transcorregué tota la seva vida Sembla que el seu primer mestre de música fou el seu pare El 1720 tocava l’oboè, juntament amb el seu germà Giuseppe, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de la capital llombarda El primer grup d’obres vocals seves datades són les vuit cantates per als divendres de quaresma, del 1751 -avui perdudes-, que escriví per a la Congregazione del Santissimo Entierro, on Sammartini fou mestre de capella…

Estudià al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà i a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne de Pau Casals Quan encara era un estudiant, participà en concerts amb grans pianistes com Paul Badura-Skoda o Dinu Lipatti L’any 1939 es traslladà a Zagreb, on amb només vint-i-un anys havia estat nomenat professor del conservatori Fou director de l’Orquestra de Cambra de la Ràdio Televisió Croata, i fundà l’orquestra coneguda com els Solistes de Zagreb, amb la qual dirigí nombrosos concerts per Europa i l’Amèrica del Nord Després d’haver viscut durant quasi trenta anys a Zagreb…

Frare franciscà, el 1682 fou nomenat mestre de capella a l’església de Santa Maria a Spello Més tard ocupà la mateixa plaça a la basílica de Santi Dodici Apostoli, a Roma 1690, i a I Frari de Venècia 1697 Exercí aquest càrrec per darrera vegada a San Francesco de Milà 1715-19 Compongué només música religiosa motets, salms, himnes i oratoris Dedicà els seus Motetti di concerto 1690 al cardenal Pietro Ottoboni, i escriví una cantata i dos oratoris per al príncep Ferran de Mèdici Urio és conegut principalment pel seu Te Deum , que GF Händel utilitzà per a quatre de les seves obres Dettingen Te…

Filla d’un professor de matemàtiques i educada en un ambient erudit, es féu remarcar per la seva precocitat, especialment en l’estudi de les ciències exactes, les llengües orientals i la filosofia Després d’haver publicat moltes obres, la més important de les quals és Istituzioni Analitiche ad uso della gioventù italiana 1748, en què tracta de l’anomenada bruixa d’Agnesi , entre altres contribucions al càlcul diferencial, fou jutjada capaç, pel papa Benet XIV, d’ocupar la càtedra del seu pare a la Universitat de Bolonya

Escriví en dialecte milanès i hi traduí obres de Parini, A Silvia 1795 i alguns cants de l' Inferno de Dant 1801-05 La seva obra poètica abraça des de la sàtira anticlerical, Ona vision 1812, Fraa Diodatt 1813, fins a la polèmica social amb trets lírics i populars, com en I desgrazi de Giovannin Bongee 1812

Deixeble de Leonardo da Vinci, posseí un notable vigor expressiu Madonna Casio 1500, Musée du Louvre, París, Mare de Déu i Nen National Gallery, Londres, Narcís a la font Galleria degli Uffizi, Florència Fou també un retratista notable

Director 1954 de l’escola de cant de La Scala Autor de sonates i de música simfònica i escènica el ballet Une nuit de Versailles , 1926 l’òpera Rosaspina , representada a Bèrgam el 1939 Ha publicat diversos estudis, entre els quals Prigionia di un artista Il romanzo di L Cherubini i Guida alla musica 1950, reeditat amb el títol Storia della Musica 1958, i ha dut a terme la revisió de música italiana antiga

Fou influït per Leonardo da Vinci, amb qui collaborà en la realització de La Mare de Déu de les Roques National Gallery, Londres Es destacà com a retratista, i les seves obres foren confoses amb les dels seus contemporanis Leonardo i Lorenzo Costa, entre altres És seu el retrat de l’emperador Maximilià 1502, al Kunsthistorisches Museum de Viena

Féu estudis d’arquitectura i treballà com a dissenyador gràfic, però es donà a conèixer pels seus còmics realitzats amb traç elegant i economia de mitjans El seu personatge més conegut és Valentina , protagonista d’episodis on l’erotisme és un dels principals elements

Començà relacionant-se amb els futuristes Marinetti, Prampolini i d’altres, amb els quals exposà una sèrie de “màquines inútils” El 1948 intervingué en la fundació del Movimento per l’Arte Concreta Durant la dècada dels seixanta realitzà sèries de ‘múltiples’ així com objectes d’art cinètic, mentre començava a exercir com a dissenyador Es preocupà per la recerca estètica i també per la pràctica de l’art, sobre la qual escriví algunes reflexions Arte come mestiere 1969, Design e comunicazione visiva 1970, etc