Resultats de la cerca
Es mostren 2410 resultats
Carlo Porta
Literatura italiana
Poeta italià.
Escriví en dialecte milanès i hi traduí obres de Parini, A Silvia 1795 i alguns cants de l' Inferno de Dant 1801-05 La seva obra poètica abraça des de la sàtira anticlerical, Ona vision 1812, Fraa Diodatt 1813, fins a la polèmica social amb trets lírics i populars, com en I desgrazi de Giovannin Bongee 1812
Giovanni Antonio Boltraffio
Pintura
Pintor italià.
Deixeble de Leonardo da Vinci, posseí un notable vigor expressiu Madonna Casio 1500, Musée du Louvre, París, Mare de Déu i Nen National Gallery, Londres, Narcís a la font Galleria degli Uffizi, Florència Fou també un retratista notable
Giulio Confalonieri
Música
Musicòleg, crític, compositor i pianista italià.
Director 1954 de l’escola de cant de La Scala Autor de sonates i de música simfònica i escènica el ballet Une nuit de Versailles , 1926 l’òpera Rosaspina , representada a Bèrgam el 1939 Ha publicat diversos estudis, entre els quals Prigionia di un artista Il romanzo di L Cherubini i Guida alla musica 1950, reeditat amb el títol Storia della Musica 1958, i ha dut a terme la revisió de música italiana antiga
Giovanni Ambrogio De Predis
Retrat de Giovanni Ambrogio De Predis
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
Fou influït per Leonardo da Vinci, amb qui collaborà en la realització de La Mare de Déu de les Roques National Gallery, Londres Es destacà com a retratista, i les seves obres foren confoses amb les dels seus contemporanis Leonardo i Lorenzo Costa, entre altres És seu el retrat de l’emperador Maximilià 1502, al Kunsthistorisches Museum de Viena
Guido Crepax
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant italià.
Féu estudis d’arquitectura i treballà com a dissenyador gràfic, però es donà a conèixer pels seus còmics realitzats amb traç elegant i economia de mitjans El seu personatge més conegut és Valentina , protagonista d’episodis on l’erotisme és un dels principals elements
Bruno Munari
Disseny i arts gràfiques
Artista i dissenyador italià.
Començà relacionant-se amb els futuristes Marinetti, Prampolini i d’altres, amb els quals exposà una sèrie de “màquines inútils” El 1948 intervingué en la fundació del Movimento per l’Arte Concreta Durant la dècada dels seixanta realitzà sèries de ‘múltiples’ així com objectes d’art cinètic, mentre començava a exercir com a dissenyador Es preocupà per la recerca estètica i també per la pràctica de l’art, sobre la qual escriví algunes reflexions Arte come mestiere 1969, Design e comunicazione visiva 1970, etc
Aldo Rossi
Arquitectura
Arquitecte italià.
La seva tasca durant els anys seixanta, inscrita en el corrent neoracionalista de la Tendenza , havia estat orientada cap a la recerca del coneixement objectiu de l’arquitectura, afirmant en la idea de tipus tant la relativa autonomia de l’ordre arquitectònic respecte de la funció concreta com el rebuig a tota manifestació de l’expressió personal A partir dels anys vuitanta, amb la publicació d' A Scientific Autobiography 1981, la realitat del fet constructiu se situà en la recreació del sentiment que susciten les diverses arquitectures que illustren el llibre Es produí una creixent…
Antonio Janigro
Música
Violoncel·lista italià.
Estudià sota la direcció de Gilberto Crepax i posteriorment amb Diran Alexanian L’any 1933 començà una brillant carrera com a concertista Fou director titular 1954-64 de l’Orquestra Simfònica de la RTV de Zagreb i el 1953 fundà el conjunt Solistes de Zagreb
Pier Enea Guarnerio
Lingüística i sociolingüística
Filòleg italià.
Estudià el sard L’intacco latino della gutturale di CE, CI, 1897, el parlar alguerès Il dialetto catalano di Alghero , 1886 Brevi aggiunte al lessico algherese , 1908 i en general les llengües llatines Fonologia romanza, 1918 És autor també de Contributo agli studi lulliani De la doctrina dels infants 1908 i Catalogna si sveglia 1906
Alessandro Manzoni
Literatura italiana
Escriptor italià.
Format en l’ambient de la illustració llombarda, aviat adquirí, a través del coneixement de Vico, una profunda mentalitat historicista, que l’induí a abandonar la primitiva educació racionalista i a adoptar els principis de la cultura romàntica a través de la ideologia dels crítics i escriptors francesos dels primers anys del s XIX La seva formació intellectual conclogué amb la seva adhesió al catolicisme d’orientació jansenista, que esdevingué el nucli teòric a l’entorn del qual s’ordenaren d’una manera coherent els diversos aspectes de la seva ideologia i la seva poètica Els Inni sacri 1812…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina