Resultats de la cerca

El papiament ha estat construït amb la suma del crioll negroportuguès de les illes del Cap Verd i de la Guinea portuguesa —portat a Curaçao pels esclaus negres importats pels portuguesos a partir del s XVII—, el castellà de les Antilles i diversos vocables neerlandesos

Tot el cos és de color blanc, excepte el coll i el cap, que són negres El bec és grisenc, amb la punta groga, i a la base hi ha una protuberància vermella És propi de les regions meridionals de l’Amèrica del Sud

A la base de les aletes pectorals i a l’inici de la cua, hi destaquen sengles taques negres Acostuma a viure solitari, entre prats d’algues, a les costes de la Mediterrània i de l’Atlàntic costes portugueses i de l’Àfrica Occidental

Les flors són grogues, arranjades en raïm, i els fruits són síliqües Es fa en camps i llocs incultes Les llavors, negres, tenen propietats rubefaents i revulsives, i són usades en la preparació de la  salsa de mostassa  emprada com a condiment de la carn

Constitueix un departament administratiu La capital és Roatán 3 901 h est 1988 Són descendents de negres i de caribs introduïts pels britànics, que cediren les illes a Hondures el 1859 Hi ha agricultura tropical Cristòfor Colom descobrí l’illa de Guanaja l’any 1502

Autodidacte Relacionat al principi amb el grup Els Negres, encapçalat per Manuel Ainaud, fou influït posteriorment per la pintura d’Isidre Nonell Des del 1906 exposà regularment a Barcelona També ho feu a Madrid i a París Conreà preferentment el paisatge i el retrat

És blanc, amb el dors i les ales grisos, el bec groc i les potes i la punta de les ales negres Nia a les costes de Noruega, Islàndia i Anglaterra, i a l’hivern arriba fins a la Mediterrània occidental És accidental als Països Catalans

Coneguts per llur ferocitat, hom té notícia dels garamants des del segle VIII aC Llur cavalleria, equipada amb carros anomenats garamàntics , serví l’exèrcit d’Anníbal Introduïren l’ús del camell, obriren una ruta a través del Sàhara i empenyeren els pobles negres cap al sud

Es caracteritza per la cua, molt llarga, en forma de ventall, de color vermellós, amb taques blanques i negres molt vistoses a l’extrem Té una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada El seu cant és força harmoniós

Les potes posteriors són fortes i dentades i els èlitres durs, negres i brillants Habiten a les zones sorrenques a la vora de la mar, on excaven galeries a la sorra L’espècie Scanter bujarius , d’uns 3 cm de llargària, és comuna al litoral català