Resultats de la cerca
Es mostren 1500 resultats
papiament
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per la major part de la població de Curaçao, on la llengua oficial és el neerlandès.
El papiament ha estat construït amb la suma del crioll negroportuguès de les illes del Cap Verd i de la Guinea portuguesa —portat a Curaçao pels esclaus negres importats pels portuguesos a partir del s XVII—, el castellà de les Antilles i diversos vocables neerlandesos
cigne de coll negre
Ornitologia
Cigne d’1 m de llargada.
Tot el cos és de color blanc, excepte el coll i el cap, que són negres El bec és grisenc, amb la punta groga, i a la base hi ha una protuberància vermella És propi de les regions meridionals de l’Amèrica del Sud
canari

Canari
albert kok (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 15 cm de llargada, de colors vistosos, amb unes franges transversals de color blavós.
A la base de les aletes pectorals i a l’inici de la cua, hi destaquen sengles taques negres Acostuma a viure solitari, entre prats d’algues, a les costes de la Mediterrània i de l’Atlàntic costes portugueses i de l’Àfrica Occidental
mostassa negra

Mostassa negra
La la means I love you (cc-by-sa-3.0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de fins a 100 cm d’alçària, amb les fulles inferiors lirades i les superiors lanceolades i dentades.
Les flors són grogues, arranjades en raïm, i els fruits són síliqües Es fa en camps i llocs incultes Les llavors, negres, tenen propietats rubefaents i revulsives, i són usades en la preparació de la salsa de mostassa emprada com a condiment de la carn
Islas de la Bahía
Arxipèlag
Arxipèlag d’Hondures, davant la costa meridional del golf d’Hondures.
Constitueix un departament administratiu La capital és Roatán 3 901 h est 1988 Són descendents de negres i de caribs introduïts pels britànics, que cediren les illes a Hondures el 1859 Hi ha agricultura tropical Cristòfor Colom descobrí l’illa de Guanaja l’any 1502
Joaquim Biosca i Vila

Joaquim Biosca, Autoretrat (1907)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Autodidacte Relacionat al principi amb el grup Els Negres, encapçalat per Manuel Ainaud, fou influït posteriorment per la pintura d’Isidre Nonell Des del 1906 exposà regularment a Barcelona També ho feu a Madrid i a París Conreà preferentment el paisatge i el retrat
gavineta

Gavineta
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels làrids, d’uns 40 cm que té el quart dit posterior de cada pota en l’estat de vestigi.
És blanc, amb el dors i les ales grisos, el bec groc i les potes i la punta de les ales negres Nia a les costes de Noruega, Islàndia i Anglaterra, i a l’hivern arriba fins a la Mediterrània occidental És accidental als Països Catalans
garamant
Etnografia
Individu d’un poble nòmada de la Líbia interior del qual sorgiren probablement els tuàregs.
Coneguts per llur ferocitat, hom té notícia dels garamants des del segle VIII aC Llur cavalleria, equipada amb carros anomenats garamàntics , serví l’exèrcit d’Anníbal Introduïren l’ús del camell, obriren una ruta a través del Sàhara i empenyeren els pobles negres cap al sud
cuaenlairat
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels musicàpids, vagament similar al tord, de dimensions regulars i de plomatge rogenc.
Es caracteritza per la cua, molt llarga, en forma de ventall, de color vermellós, amb taques blanques i negres molt vistoses a l’extrem Té una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada El seu cant és força harmoniós
escarites
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels escarítids, de dimensions grans o mitjanes, caracteritzats pel fet de tenir el cap molt gros i les mandíbules arquejades, punxegudes i grosses, formant una mena de pinça molt visible.
Les potes posteriors són fortes i dentades i els èlitres durs, negres i brillants Habiten a les zones sorrenques a la vora de la mar, on excaven galeries a la sorra L’espècie Scanter bujarius , d’uns 3 cm de llargària, és comuna al litoral català
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina