Resultats de la cerca
Es mostren 595 resultats
Auguste Marin
Literatura
Escriptor occità.
Signà, amb Maurras i Amouretti, la declaració dels felibres federalistes 1892 La seva tasca essencial es desenvolupà en l’àmbit de la publicació Armana Marsihés , de la qual fou director a partir del 1899 i on introduí una tendència crítica de caire esquerrà, dins l’àmbit del felibritge Els seus poemes i la seva prosa, estimables, resten dispersos
Bernat Manciet
Literatura
Escriptor occità.
La seva poesia nasqué arran de la Segona Guerra Mundial i la visió de les ruïnes d’Alemanya n'és el tema més colpidor La desarticulació de la imatge el portà a obres molt originals Odes, Accidents , 1955 Gesta , 1972 En prosa és autor de Lo gojat de Novémer 1964 i La pluja 1976
Pèire Andreu Latreille
Entomologia
Entomòleg occità.
Fou el primer a aplicar el mètode natural a la classificació dels insectes en el seu Précis des caractères génériques des insectes disposés dans un ordre naturel 1796, i amb els Genera crustaceorum et insectorum 1806 establí les bases de la moderna sistemàtica de crustacis i insectes El 1830 succeí Lamarck a la càtedra del Muséum National d’Histoire Naturelle de París
Philippe Picot de Lapeyrouse
Biologia
Naturalista occità.
Interessat primer per la mineralogia i les tècniques metallúrgiques en la seva primera obra notable, el Traité des mines de fer et des forges du comté de Foix , defensa la superioritat de la farga catalana sobre els alts forns es decantà després per la botànica, en particular la pirinenca La seva obra més important és la Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813
Isaac de La Peyrère
Filosofia
Humanista occità.
En dues obres del 1655 sostingué la idea de l’existència d’homes anteriorment a Adam els preadamites, que li valgué la persecució de la inquisició castellana, de la qual, però, es pogué escapolir
Gustau Cristofor Valentin La Fare-Alais
Literatura
Poeta occità.
Marquès de La Fare-Alais Personalitat local, la seva poesia, de to romàntic, evoca els aires tardorals i nocturns, humanament poblats, de les Cevenes És considerat precursor del felibritge És autor de Las castanhados 1844
Joseph Henri de Lacaze-Duthiers
Biologia
Naturalista occità.
Fou el fundador de les estacions de biologia marina de Rosco 1873 i de Banyuls de la Marenda 1882, l’actual Laboratori Aragó, que dirigí fins el 1901
Pèire Rosset
Literatura
Escriptor occità.
Canonge a la seva ciutat, es donà a conèixer sobretot per una elegia poètica on canta La Solitude , bé que la seva obra més interessant és una comèdia en cinc actes, en vers, titulada Lo jalós atrapat 1676, que entrellaça múltiples amors i intrigues amb un ritme molt viu
Josèp Ros
Literatura
Escriptor occità.
Autor de la Chançon lemosina 1899, que celebra els fets regionals en una llengua superba, el sistema gràfic de la qual s’inspira en el dels trobadors i anuncia el d’A Perbòsc També publicà una Grammaire limousine 1895 Organitzador del felibritge, del qual fou majoral, i animador de la revista Lemouzi 1893, fou un personatge clau de la renaixença del país
Max Roqueta
Literatura
Escriptor occità.
Conreador sobretot de la poesia, publicà diversos reculls, com els Sòmnis dau matin 1940, Sòmnis de la nuòch 1942, La pietat dau matin 1963, que influïren profundament sobre la generació poètica apareguda després del 1945 Amb Vèrd Paradís 1961 i Vèrd Paradís II 1974, expressà tot el seu saber poètic amb mots del vell llenguatge popular que sabé introduir en ritmes encantadors Dóna així, també, a la prosa occitana un dels seus models més purs Posteriorment publicà, en poesia, Lo Maucòr de l’unicòrn 1992 i D’aicí mil ans de lutz 1995 i, en prosa, Lo corbatàs roge 1997 Fou un dels fundadors de l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina