Resultats de la cerca

Membre d’ ADI-FAD des de la seva fundació 1960, en fou president del 1972 al 1974 Collabora, així mateix, amb altres entitats del món del disseny, com ara l’ICSID, del qual fou vicepresident  El 1978 fou president fundador de l’ADP Associació de Dissenyadors Professionals i el 1990 vicepresident del BCD Barcelona Centre de Disseny Treballa sobretot per al camp industrial Entre els seus dissenys destaquen la vaixella Compact 1962, la pinça Arce 1964, el llum Tatú 1972, les creacions per a la perfumeria Puig, el cendrer Copenhaguen, la batedora Moulinex, la torxa olímpica dels Jocs…

S’obre al públic el nou Jardí Botànic de Barcelona, situat a la muntanya de Montjuïc, al costat de l’anella olímpica El jardí ocupa una superfície de 14 hectàrees destinades a acollir la vegetació autòctona de diferents zones del món amb clima mediterrani El nou Botànic és obra de l’arquitecte Carles Ferrater amb la collaboració de Josep Lluís Canosa, la paisatgista Beth Figueras i el biòleg Joan Pedrola Les obres van començar el 1991 i per problemes de finançament es van aturar fins el 1997, quan la Unió Europea hi va destinar 700 milions de pessetes

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final

Fundat el 1917, les seves primeres installacions s’emplaçaren al passeig central de la Devesa El 1922 es traslladà a una zona annexa de l’estadi de Vista Alegre i el 1965, als actuals terrenys de Palau-sacosta Aconseguí el Campionat d’Espanya absolut femení per equips de tercera categoria 2002, així com diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en categories inferiors Entre el 1968 i el 1982 organitzà el torneig internacional Immortal Girona Disposa de deu pistes de terra batuda, tres de gespa artificial, una de resina, cinc de pàdel, frontó, piscina olímpica i gimnàs

Fundat a l’abril del 1963, s’installà a la platja de Llafranc i organitzà competicions de vela, motonàutica i esquí nàutic Promogué la construcció d’un port esportiu, inaugurat l’any 1970 Organitzà el Campionat d’Europa de la classe olímpica finn 1975 i els Campionats de Catalunya de classe laser 1988 i finn 1990, així com el Campionat d’Espanya de fotografia submarina en apnea 2005 Des de la seva fundació organitza anualment les Regates de Santa Rosa Disposa d’escola de vela homologada per l’Escola Catalana de Vela També practica la natació

Especialitzada en proves de mig fons, representant el Club Natació Lleida fou campiona absoluta de Catalunya de 200 i 800 m lliure 1993 tres cops recordista de Catalunya i Espanya de 400 m i 800 m lliure 1992, 1993, i nedadora olímpica a Barcelona 1992, també en aquestes dues darreres proves El 1994 passà al Canoe NC madrileny i completà la seva carrera amb nou títols de campiona d’Espanya i cinc rècords estatals Fou cinquanta-sis vegades internacional i rebé la medalla de serveis distingits d’argent 1994 i d’or 1996 de la federació espanyola

Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressà al comitè català el 1978, a l’estatal el 1980 i fou reconegut per les federacions internacionals el 1986 En el seu extens currículum destaquen actuacions a la Copa del Món masculina 1999, la final de la Lliga mundial masculina 2002, el Campionat d’Europa júnior 2004, els Jocs Mundials universitaris 2005 i la superfinal de la Lliga mundial femenina 2008, fins a assolir la categoria olímpica als Jocs de Pequín 2008 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1993, d’argent 1998 i d’or 2005

Fou regidor de l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1979-83 Soci del Club Natació Barcelona, entrà a la junta directiva 1978 i n’esdevingué president 1996-11 després d’ocupar els càrrecs de secretari i vicepresident Durant el seu mandat construí una piscina olímpica, que fou escenari dels Campionats del Món de natació 2003 organitzats a Barcelona Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 2002, la medalla d’argent de serveis distingits de la federació espanyola 2002 i la Creu de Sant Jordi 2011 Fou nomenat millor dirigent de l’esport de Catalunya 2004

S’inicià a les files de la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona Amb Antonio Hernández Luna d’entrenador, fou subcampió del món júnior dels 3000 m obstacles 1990 i posteriorment s’imposà en la Concentració Olímpica de la Joventut 1991, a més de competir en un europeu 1991 i en dues edicions del Mundial de cros 1990, 1991 Ja en categoria absoluta destaquen els títols catalans de 3000 m obstacles 1995, 2002, de 3000 m llisos en pista coberta 1995 i de cros curt 2003, 2004 També es classificà en tercer lloc als Campionats Iberoamericans 2002

Formada al Tir Esportiu de Barcelona, fou la primera catalana olímpica en una prova de tir, concretament en carrabina d’aire de 10 m i en carrabina de tres posicions de 50 m en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 Fou sisena en carrabina d’aire comprimit en el Campionat del Món 1998 i d’Europa 1999, i setena en la prova “tets” de la Copa del Món 2000 Guanyà el Campionat d’Espanya diverses vegades en les modalitats 3 × 20 i carrabina d’aire comprimit També baté el rècord d’Espanya de 3 × 20 amb carrabina de calibre 22