Resultats de la cerca

Deixeble d’Ignasi Mallol Es presentà, el 1941, a Barcelona i concorregué al primer i al segon Saló d’Octubre 1948 i 1949 Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella Conreà també la pintura mural església de Sant Joan, de Valls

Estudià enginyeria i belles arts Es relacionà amb el Cercle Maillol Durant una etapa inicial també realitzà gravats primer premi de La Rosa Vera, 1951 i illustracions per a llibres de bibliòfil El 1994 rebé la Creu de Sant Jordi Són característics els seus paisatges especialment els de Cadaqués i d’Eivissa de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats

A quinze anys anà a Roma, on s’acostà a la pintura de vistes classicistes i pintoresques d’Andrea Locatelli Anà a Florència 1730 i a Venècia 1732, a estudiar-hi els grans mestres, però sempre es dedicà al paisatgisme Les seves teles reflecteixen un idíllic món d’Arcàdia, lluminós i acolorit Paisatges fantàstics , 1746, Windsor Castle La fugida d’Egipte , Venècia, Accademia, que obtingué un considerable èxit, sobretot a Anglaterra

Es formà amb Llorenç Cerdà i Francesc Rosselló a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma El seu pare l’introduí en el món de l’art Conreà sobretot la pintura a l’oli i té obra en gairebé tots els gèneres figura, natura morta, retrat, etc, bé que és especialment conegut pels paisatges Formà part del corrent postimpressionista mallorquí, i destacà per la consistència del dibuix

Tingué taller propi Hom coneix d’ell temes religiosos Misteris del Rosari , a l’església de Porreres i paisatges amb escenes costumistes de la vida del camp de l’illa al seu temps Conreà l’oli i el fresc Féu un tipus de pintura ingènua, però amb encant decoratiu i interès illustratiu El color és més aviat pàllid, amb tons brillants, com és molt corrent a la pintura del s XVIII

La seva pintura presenta essencialment una temàtica de paisatges i marines, que evoluciona lentament a través d’un estil d’arrel neoclàssica, fins que rebé l’impacte de l’escola de Barbizon en els darrers anys Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmdia de Belles Arts de Sant Jordi A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable collecció de les seves obres

Deixeble, a Espanya, de Borràs Abella i de Muñoz Degrain Exposà a París, Madrid, Barcelona i a les principals ciutats llatinoamericanes Partint d’un colorisme d’arrel impressionista, assolí un dels estils més personals de la pintura americana amb els seus paisatges, on la llum resta expressada només per diverses gammes de blanc i en el qual les formes, desdibuixades per la intensitat de la llum, recorden Turner

Format a l’École Nationale des Beaux-Arts Féu nombrosos apunts del París del final de segle i es dedicà a la illustració de llibres de Pierre Loti, Francis Jammes, C Maurras, etc Collaborà en revistes com L’Assiette au Beurre Com a pintor se centrà en paisatges, especialment del Sena i de l’Oise, dins un estil postimpressionista A Barcelona hom presentà una exposició d’obres seves el 1974

Deixeble, a París, d’Hermen Anglada i Camarasa, participà als Salons de París S'installà a Mallorca durant la Primera Guerra Mundial i adquirí la fortalesa d’Albercutx Pollença, que li fou expropiada des de la guerra civil de 1936-39 per l’exèrcit, on reuní una collecció de quadres Hom el coneixia a París com el pintor dels núvols, i a Mallorca pintà paisatges i costums de l’illa

Autodidacte, va rebre lliçons de Martí i Alsina Pintà la capella de l’Hospital Clínic de Barcelona i feu diversos retrats de catedràtics Dibuixà a les revistes La Ilustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa Feu una collecció molt difosa de cromos sobre el Quixot i també dibuixà auques Destacà pels seus dibuixos al carbó de paisatges catalans Tingué un gran virtuosisme en els jocs de llum i ombra