Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
oriya
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup indoari parlada a l’estat indi d’Orissa.
Derivat directament del māghadī, és de totes les llengües índies actuals la més propera al sànscrit, sobretot pel que fa al lèxic i a la fonètica Documentat ja antigament amb una rica literatura, que a partir del s XVI tractà sobretot de temes religiosos, disposa d’un alfabet propi
mixe
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada pels mixes que pertany a la família lingüística mixezoque
.
serbi
Lingüística i sociolingüística
Variant del serbocroat parlada a Sèrbia i escrita en caràcters ciríl·lics.
eivissenc
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlada a les illes d’Eivissa i Formentera.
És un subdialecte del català insular o balear català oriental, pel tancament que fa de la o àtona en u i la reducció de la a i la e àtones al so e Coincideix amb el mallorquí i el menorquí en la conservació del so de e neutra tònica é més vital a Vila que no a la resta de l’illa, on ha estat substituïda per e, i en divergeix en la no monoftongació en - o del diftong - ua final aigua, llengua , etc i en el manteniment de l’accent damunt el verb evitant el desplaçament als pronoms enclítics Conserva, com el valencià, la n etimològica del plural d' ase, jove, etc àsens, jóvens Com a la resta…
tarahumara
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup yaquiri de la família utoasteca, parlada pels tarahumares.
xosa
Lingüística i sociolingüística
Llengua bantú del grup meridional parlada pels xoses, oficial al Transkei.
La semblança amb el zulú fa que hom els consideri dialectes d’un únic idioma, el xosa-zulú , bé que els autòctons els consideren idiomes separats
malinke
Lingüística i sociolingüística
guaraní
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família tupí-guaraní parlada pels guaranís del Paraguai.
agul
Lingüística i sociolingüística
Llengua caucàsica del grup de les llengües samurianes, parlada pels aguls.
sumeri
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua del país de Sumer, documentada des dels volts de l’any 3000 fins al 100 aC.
Com a llengua parlada, deixà segurament d’ésser en ús cap al 2000 aC Fins ara no ha estat possible de classificar-la en cap grup lingüístic Hom ha suggerit parallels —sense cap resultat apreciable, però— entre el sumeri i el turc, les llengües caucàsiques, el finoúgric i l’hurrita Llengua aglutinant no és flexional, al revés de les indoeuropees i les semítiques, el sumeri empra sufixos en el cas del nom, i prefixos, infixos i, en menor grau, sufixos en el cas del verb, que va al final de la frase, característica que conservaren també el babilònic i l’assiri, malgrat pertànyer al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina