Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
oreneta
Orenetes
Javier Pérez Mayo (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 20 cm, que té les parts superiors i el coll de color blau fosc metàl·lic, el front i la gola castanys rogencs i les parts inferiors blanquinoses.
La cua és notablement forcada Habita a tot Europa, al S dels 71°, al NE d’Àfrica i d’Àsia occidental, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional
passerell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 13 cm, que té les parts superiors de color castany fosc, el cap grisenc, les parts inferiors falbes i presenta les ales i la cua finament vorejades de blanc.
La femella és brunenca llistada i el mascle, a la primavera i l’estiu, té el pit vermellós i el front roig viu És gregari i molt apreciat, pel cant, com a ocell de gàbia Habita a tot Europa, llevat de la meitat nord d’Escandinàvia, i és comú als Països Catalans
tord
Tord
Gathadair (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 23 cm, que té les parts inferiors de color blanc rossenc i llistades de taques negrenques que tenen forma de punta de sageta, i les superiors de color terrós.
El mascle és molt bon cantaire i hom l’aprecia com a ocell de gàbia Habita a l’Àsia nord-occidental i a tot Europa, llevat del centre i el S de la península Ibèrica i Itàlia, i de les illes mediterrànies És migrador parcial i hiverna al centre i al S d’Europa, a les illes mediterrànies i al NW d’Àfrica És comú a la Catalunya humida, i hivernal a la resta dels Països Catalans
raspinell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, que té les parts superiors de color bru amb estries ocràcies, el carpó rogenc, els flancs grisencs, el pit blanc, el ventre grisenc i celles blanquinoses.
El bec és llarg i corbat cap avall Escala en espiral els troncs dels arbres servint-se de les llargues ungles i recolzant-se en la cua, que és com la dels picots, mentre amb el bec cerca insectes a les escletxes de l’escorça Habita als boscs i arbredes de l’Europa continental llevat d’Escandinàvia fins a Polònia i la mar Negra, i als de Sicília i de l’Àfrica nord-occidental És comú a la Catalunya continental
botxí
botxí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 25 cm de llargada, de cap i dors grisos, ales i cua negres, amb plomes blanques, com també el ventre; el bec és fi, llarg i lleugerament ganxut.
Viu a les voreres dels boscs i dels horts, i es penja als cim dels arbres, pals de telèfon, etc, des d’on es llança damunt les seves preses petits mamífers, ocells i insectes abans de menjar-se-les sol clavar-les sobre branques trencades o arbusts espinosos El botxí és centreeuropeu i ibèric, i nia als Països Catalans, on és sedentari el Lexcubitor , subespècie meridionalis
mastegatatxes
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels muscicàpids, de 13 cm, que presenta dimorfisme sexual a la primavera, amb els mascles negres i el front, les parts inferiors, la cua i una franja a les ales blancs.
Les parts negres són tot l’any d’un color terrós en les femelles, i en els mascles només a l’hivern Habita al centre i al NE de la península Ibèrica i a Europa és comú als Països Catalans
lànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 15 a 30 cm, amb el cap voluminós i ample, de coll curt i el bec robust, ganxut i proveït d’una mena de dent còrnia a cada banda de l’extrem.
Són molt agressius i s’alimenten d’insectes, petits vertebrats i, ocasionalment, ocells petits gairebé totes les espècies acostumen a clavar les preses en matolls espinosos Habiten a Euràsia, Àfrica i l’Amèrica del Nord
merla roquera
Merla roquera
Peter Steward (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 19 cm, que té (el mascle), a l’estiu, el cap, el coll i el dors blaus i la resta d’un color vermellenc, amb les ales fosques.
L’àrea de distribució és pràcticament idèntica a la de la merla blava
pardal xarrec
Pardal xarrec
Lip Kee (cc-by-sa-2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 14cm, que és de colors més vius que el pardal, amb el pili bru xocolata i una taca negra a la zona auricular, i no presenta dimorfisme sexual.
Habita a gairebé tota l’Europa continental i a Sicília És comú a la Catalunya continental
hirundínids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que tenen el cos prim, el cap aplatat i ample, el bec curt, ample i punxegut, el coll curt, les ales llargues i punxegudes, les potes febles i curtes i la cua forcada.
Comprèn les formes conegudes amb els noms d' orenetes i roquerols Al plomatge, que és poc vistós, presenten nou rèmiges primàries i dotze rectrius Són gregaris, insectívors i només es paren a terra per arreplegar els materials amb els quals construir el niu Hom els distribueix en 72 espècies, compreses en 20 gèneres, dels quals cal destacar Hirundo, Delichon, Riparia, Petrochelidon i Progne Habiten arreu del món, a excepció dels pols, Nova Zelanda i les zones desèrtiques