Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
Francesc d’Aranda
Història
Cavaller aragonès.
Visqué a la cort de Pere el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I Fou procurador general de la reina Violant i preceptor de l’infant Ferran El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran 1389 a fi que la successió recaigués en l’infant Martí Acompanyà l’infant Martí en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa Administrà també els béns de Maria de Luna El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli a València Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet XIII,…
Josep Domènec Corbató i Chillida
Cristianisme
Eclesiàstic.
A dotze anys s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit carlí, i hi féu la guerra amb la graduació de sergent Professà després en l’orde dominicà Enèrgic polemista polític, el 1893 fundà el diari “El Valenciano”, i animà moltes altres publicacions periòdiques al llarg de la seva vida, des de les quals desplegà una campanya permanent contra els partits i les ideologies de signe liberal El 1894 difongué el llibre León XIII, los carlistas y la monarquía liberal , que fou considerat ofensiu per a la jerarquia eclesiàstica i per a les institucions espanyoles, cosa que li valgué un procés judicial, l’…
opositor | opositora
Pretendent a una càtedra, a un càrrec, etc, que ha d’ésser proveïda per oposició.
baronia d’Altet
Història
Títol concedit pel pretendent tradicionalista Carles VII al general Rafael Tristany (1814-99), únic titular.
Joan Carles de Borbó i de Bragança
Història
Comte de Montizón, pretendent carlí al tron d’Espanya amb el nom de Joan III.
Fill segon de l’infant Carles Maria Isidre Carles V Després de la renúncia a la corona feta pel seu germà, el comte de Montemolín Carles VI , s’erigí en cap de la dinastia carlina i proposà a les corts l’establiment d’un règim més liberal que no el d’Isabel II El seu germà anullà la renúncia en morir aquest 1861 el succeí en les pretensions al tron, però acatà Isabel II Els seus drets dinàstics passaren al seu fill Carles Maria dels Dolors Carles VII i, a la mort d’aquest i el seu net Jaume , al seu fill segon Alfons Carles Alfons Carles I
Magí Ferrer i Pons
Literatura
Escriptor.
El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè Fou rector del collegi de Sant Pere Nolasc de Tarragona des del 1824 i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona Durant la primera guerra Carlina escriví La cuestión dinástica publicada el 1869, a favor de Carles M Isidre de Borbó, i proposà a la junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714 Acabada la guerra passà a França El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas , isabelí imaginari, una Historia de la última época de la…
Alma torturada
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 70 min., dirigida per Magí Murià i Torner.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT I GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre i virats, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Emilia, Ricard Puga Villalba, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, octubre del 1916, Madrid, 20021917 Sinopsi Emilia, dona del potentat Villalba, està molt preocupada pel seu germà Augusto, empresonat com a sospitós de l’assassinat d’una meuca Aquest fuig de la presó i casualment es topa amb Emilia i s’abracen L’escena és observada de lluny pel seu marit, que creu que l’home és l’amant de la seva esposa El Dr…
Castell de Montfort (Castellonroi)
Art romànic
Es tracta d’un antic castell del comtat de Ribagorça, de localització inexplorada, que probablement s’ha de situar a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, entre els nuclis de Boix i Andaní No hi ha dubte que l’aixecament d’aquest nou baluard serva relació amb la construcció d’un pont aigües avall de Tragó de Noguera, en el camí de la vila d’Àger a Tamarit de Llitera El control del pont de Montfort esdevingué vital en les guerres que sostingueren els Cabrera, com a comtes d’Urgell, amb la monarquia catalanoaragonesa S’infereix que el castell de Montfort fou un punt neuràlgic durant els…
baronia de Llanera
Història
Títol concedit pel pretendent carlí Carles VII al senyor de Llanera, capità del seu estat major.
Simó de Guardiola i Hortoneda
Història
Política
Eclesiàstic i polític.
De família de la petita noblesa, professà a Montserrat, on estudià i més tard ensenyà del 1806 al 1814 fou el capellà del convent de San Plácido a Madrid Elegit abat de Montserrat 1814-17, hi començà la reconstrucció del monestir i reinstaurà el culte i l’escolania Bisbe d’Urgell el 1827, fou el primer català a ocupar aquesta mitra en els temps moderns Començada la Guerra Civil, dirigí la junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent El 1835, expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller, des d’on governà la diòcesi durant la guerra arribà a ordenar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina