Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
ubiqüitinació
Biologia
Modificació posttraduccional d’una proteïna per la unió covalent d’una petita proteïna àcida anomenada ubiqüitina.
És utilitzada en les cèllules eucariotes per a marcar les proteïnes que han de ser destruïdes en els proteasomes, i contribueix a la regulació transcripcional mitjançant mecanismes epigenètics que afecten les histones de la cromatina
diàlisi
Química
En una solució, procés de separació dels soluts segons llur velocitat de difusió a través d’una membrana semipermeable adequada.
La diàlisi permet, per exemple, de purificar les solucions de proteïnes i altres biopolímers eliminant les substàncies de poc pes molecular i els possibles electròlits presents, i és el procés en què hom basa l'hemodiàlisi
William Howard Stein
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Investigà sobre les proteïnes i els aminoàcids, amb mètodes cromatogràfics Rebé el premi Nobel de química el 1972 pels seus estudis sobre l’estructura i l’activitat de la ribonucleasa, premi compartit amb ChAnfinsen i SMoore
gelatina
Química
Mescla de proteïnes d’alt pes molecular solubles en aigua.
És un component important del collagen de la pell i dels ossos dels mamífers És coneguda, impròpiament, com a cola de peix Hom l’obté a partir d’ossos o de rebuigs de pells És molt emprada en la indústria alimentària per la seva capacitat de formar gels liòfils i com a estabilitzador d’emulsions És emprada també en la preparació de pellícules fotogràfiques, en la indústria farmacèutica, per a la fabricació de càpsules dures o elàstiques i per a recobrir píndoles o pastilles, i en bacteriologia, per a preparar brous de cultiu
epiplast
Botànica
En les esquizofícies, corpuscle refringent ric en proteïnes i glicoproteïnes.
leucina
Bioquímica
Aminoàcid essencial per a mantenir el creixement en els vertebrats superiors.
És necessari en la nutrició humana, puix que no és sintetitzat en l’organisme L’isòmer òptic 1-leucina, de fórmula és un component normal de les proteïnes, i és sintetitzat per les plantes i molts microorganismes
xirimoia

Xirimoies
Areyes97 (cc-by-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit del xirimoier, gros, en forma de pinya, verdós per fora, amb una carn blanquinosa i mantegosa, d’olor i gust exquisits, dins el qual hi ha les llavors, negres i grosses.
La composició per 100 g és de 76,5 g d’aigua, 21,3 g de glúcids, 1,1 g de proteïnes, 0,8 g de minerals i 0,2 g de lípids i vitamines B i C
mètode de Sanger
Bioquímica
Mètode usat per a l’anàlisi d’aminoàcids que consisteix a fer-los reaccionar amb 1-fluoro-2,4-dinitrobenzè, amb la qual cosa hom obté un derivat dinitrofenilat del grup amina.
En les proteïnes i pèptids, només aquell reacciona amb l’aminoàcid N-terminal i amb els grups amino en ε de la lisina Després d’una hidròlisi dels enllaços peptídics, hom identifica els dinitrofenilats dels aminoàcids per cromatografia
Hermann Staudinger
Química
Químic alemany.
Estudià els conjunts macromoleculars, la polimerització dels plàstics i altres sintètics, etc, i descobrí que moltes substàncies dels teixits vius, com el midó, les proteïnes o la cellulosa, són macromolècules El 1953 rebé el premi Nobel de química
ornitina
Bioquímica
Aminoàcid no essencial que correspon a la fórmula NH2 (CH2)3 CH(NH2) COOH.
L’isòmer natural, L+ornitina, és soluble en l’aigua i l’alcohol i es fon a 140°C L’ornitina és produïda per l’organisme a partir de l'arginina, no formant part de la constitució de les proteïnes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina