Resultats de la cerca

Es doctorà en química orgànica per la Universitat de Barcelona 1974 i féu estudis postdoctorals a Geneva Estats Units basats en la síntesi d’inhibidors de l’hormona juvenil d’insectes 1978-79 Des del 1991 és professor de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques, on ha desenvolupat diversos càrrecs, entre els quals el de director de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals 2005-08 Des del 2008, és director de l’Institut de Química Avançada de Catalunya Ha estat director i coordinador de nombrosos projectes de recerca, alguns finançats per…

Es doctorà en química a la Universitat de Standford És professor de química a l’Institut Scripps de Recerca de La Jolla En un treball parallel al de les hidrogenacions asimètriques de WS Knowles i R Noyori, desenvolupà uns catalitzadors quirals per a reaccions d’oxidació En la reacció s’utilitza com a catalitzador un compost quiral de titani IV que permet l’epoxidació d’alcohols allílics amb una estereoselectivitat excellent També ha desenvolupat un procés catalític per a dihidroxilacions asimètriques Els seus treballs posaren les bases, l’any 2000, de l’anomenada  química del…

Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química

Estudià medicina a la Universitat de Lund Es doctorà en bioquímica mèdica per l’Institut Karolinska d’Estocolm 1961, i amplià estudis al departament de Química de la Universitat de Harvard 1962 Professor de química mèdica 1963-67 i de química fisiològica des del 1973 de l’Institut Karolinska, també fou professor de química mèdica del Reial Collegi de Veterinària 1967-73 Fou degà de la facultat de medicina 1978-83 de l'Universitat d'Estocolm i rector 1983-95 de l’Institut Karolinska Deixeble de Sune Bergström, estudià amb ell la bioquímica…

Catedràtic de física i química de l’institut de Girona Collaborà amb Marià Cubí a La Antorcha , i fou redactor de l’ Eco de la Frenología  i de la revista La Madre de Familia Publicà algunes obres religioses, com Instrucciones cristianas 1847, i un manual de química, Nociones de química 1847

Doctorat en química física a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, el 1972 El 1975 fou nomenat professor de la Universitat d’Irvine i el 1989 –any que aconseguí la nacionalitat nord-americana– del Massachusetts Institute of Technology Des del 2005 fou professor de química a la Universitat de San Diego Fou membre de la US National Academy of Sciences L’any 1995 rebé el premi Nobel de química, juntament amb Paul Crutzen i F Sherwood Rowland , pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa als fenòmens de formació i…

Treballà en el camp de la cinètica de les reaccions químiques, per la qual cosa li fou atorgat, juntament amb Sem'onov, el premi Nobel de química del 1956 Són especialment rellevants els seus estudis de la cinètica química d’alguns enzims bacterians que han permès de caracteritzar com a adaptacions bacterianes determinats trets de la seva cinètica química

Es llicencià 1980 i es doctorà 1983 en enginyeria química a la Universitat Tècnica de Dinamarca DTU, on, el 1996 fou nomenat professor Des del 1998 fou també director del Centre de Química Combinatòria Orgànica en Fase Sòlida del laboratori Carlsberg A la Universitat de Copenhaguen, el 2004 se li atorgà una càtedra honorífica al Departament de Farmàcia i el 2011 fou nomenat professor de nanoquímica del Nano-Science Center El 2001 desenvolupà la reacció CuAAC cicloaddició azida-alquí catalitzada per coure, una de les pioneres que donaren les bases a l’anomenada química del clic…

Fou catedràtic d’anàlisi química i de química industrial inorgànica i, des del 1913, secretari de l’Escola d’Enginyers de Barcelona Autor de llibres de text i d’estudis com Manipulaciones de análisis químico 1906, Los aprovechamientos hidráulicos de Cataluña 1914, L’ensenyança de la química a l’Escola Industrial de Barcelona 1916 i El agua oxigenada es un oxidante o un reductor 1921

Doctorat en química orgànica el 1974 per la universitat de Barcelona, d'on és catedràtic de química orgànica des del 1986 Ha estat professor visitant i investigador adjunt a la Universitat de San Diego i a l’Institut de Recerca Scripps Califòrnia, 1990-91 i a la Universitat de Yale La seva activitat científica se centra en el camp del reconeixement molecular, especialment en aspectes relacionats amb el disseny, la síntesi i l’estudi estructural de pèptids  i proteïnes a partir de tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN Membre fundador de la Societat Europea de Pèptids i…