Resultats de la cerca

Desenvolupà tota la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol L’any 1922 guanyà el Campionat de Catalunya de cros i fou tercer al Campionat d’Espanya i el 1924 millorà els rècords de Catalunya i d’Espanya dels 1500 m, 3000 m i 5000 m El 1925 aconseguí el segon títol català de cros, fou campió d’Espanya dels 800 m i superà el seu primer rècord català de la distància Repetí Campionat d’Espanya de 800 m 1926, 1927, 1928 i guanyà també el de 1500 m 1926, 1927 i el de 400 m 1928, a més del Campionat de Catalunya de 400 m i 800 m anteriors als Jocs d’Amsterdam 1928 Participà en els…

Debutà el 1954 a Bremerhaven i entre el 1964 i el 1973 fou contractat per a interpretar els principals papers del seu repertori als teatres d’òpera de Gelsenkirchen, Wiesbaden, Colònia, Frankfurt i Viena En 1961-75 cantà al Festival de Bayreuth, en diversos papers wagnerians El 1968 debutà a Chicago com a Joan Baptista Salome , personatge que repetí dos anys més tard a San Francisco Es presentà igualment amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, a les òperes de Berlín, Zúric i París i al Grand Théâtre de Ginebra Tot i la seva especialització en obres de R Wagner, es distingí també…

Postimpressionista de caràcter autodidàctic, la seva vida és bastant peculiar Era fill de la model i pintora Suzanne Valadon i d’un desconegut El 1891 prengué el nom de Maurice Utrillo, que li donà l’artista català Miquel Utrillo Rebé una educació acurada, que immediatament rebutjà, i es dedicà a rodar món Alcohòlic precoç, començà a pintar el 1902, a instàncies de la seva mare, per tal d’oblidar l’alcohol, la qual cosa no aconseguí mai Té una primera fase impressionista i una segona fase fauve Entre 1910-20 pintà els millors quadres de vistes de Montmartre, en collaboració amb la seva mare…

Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1943 debutà com a Rosina d' El barber de Sevilla i dos anys més tard passà a formar part de la companyia de l’Òpera El 1948 i el 1949 interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , a Viena i Salzburg respectivament Debutà amb el mateix paper al Teatro alla Scala de Milà 1950 i a l’Òpera de París 1953, tot erigint-se en una intèrpret referencial d’aquest personatge, que enregistrà en dues ocasions, una sota la direcció de K Böhm i l’altra a les ordres de H von Karajan El 1951 actuà per primera vegada al Festival de Bayreuth com a Ocell…

Estudià al Royal College of Music de Londres i es graduà a les universitats de Newcastle i Durham Debutà el 1969 amb un petit paper a La traviata amb l’Òpera Nacional Gallesa, però de seguida es destacà en papers de protagonista, especialment en òperes de Mozart L’any 1971 debutà al Covent Garden de Londres fent el personatge de Donald de Billy Budd , de B Britten, paper que repetí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’any 1975 Al mateix teatre, el 1983 interpretà el paper de Ford, del Falstaff verdià, i el 1990 representà un altre dels seus papers característics, el…

En la seva època amateur fou campió d’Espanya juvenil de ciclisme en ruta 1974, 1975 i guanyador de la Volta a Lleida 1979 Com a ciclista professional corregué a les files dels equips Colchón CR 1980, 1981, Teka 1982-86 i Kelme 1987-90 El 1981 guanyà una etapa a la Volta a les Tres Províncies i a la Vuelta a los Valles Mineros i la general de la Vuelta a Aragó L’any següent s’imposà en una etapa a la Vuelta a Espanya, fou segon al Trofeu Masferrer, i participà en el Tour de França El 1983 guanyà una etapa de la Volta a Catalunya, una altra a la Vuelta a Astúries i dues de la…

Ha competit amb el Club Ciclista Gavà, l’MSC Bikes i el Club 306 Premià de Dalt El 1998 es proclamà campió d’Espanya i del món júnior en competicions organitzades per la BikeTrial International Union BIU En categoria absoluta, el 2000 fou campió del món UCI, èxit que repetí posteriorment el 2004, dins de la categoria roda 26 Aconseguí, a més, tres Copes del Món 2000, 2006, 2007, dos Campionats d’Europa 2009, 2011, quatre d’Espanya 2000, 2001, 2004, 2009 i vuit de Catalunya 2000, 2001, 2004, 2005, 2006, 2008, 2009, 2010 En proves de la BIU fou també campió mundial 2005, 2006, 2008…

Fou organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i impulsat pel seu president, Josep Maria Marcet La primera edició, coneguda també com a Festival Aeri Internacional Verge de la Mercè, tingué lloc al final del setembre del 1956 S’hi organitzaren exhibicions de vol de l’exèrcit de l’aire, exhibicions de velers, acrobàcies aèries encapçalades per José Luis Aresti, llançaments en massa de paracaigudistes, així com el salt individual de la paracaigudista Colette Duval També s’hi realitzà un vol en què el comandant Luis Azqueta trencà la barrera del so La segona edició tingué lloc al mes d’octubre…

S’inicià al CE Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga Fitxà pel Reus Deportiu 2002-09, amb el qual conquerí una Copa d’Europa 2009, un Mundial de clubs 2008, una Copa de la CERS 2004, una Copa del Rei 2006 i una Supercopa d’Espanya 2006 La temporada 2009-10 passà al HC Liceo de la Corunya i fou nomenat millor jugador de la Lliga Repetí nominació el curs següent a les files del Reus Deportiu, amb el qual guanyà la Lliga 2011 La temporada següent fitxà pel FC Barcelona, equip amb el que conquerí la Lliga 2012, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, la Copa del Rei 2012, 2016,…

Membre del CEFUC i del Masella Team Disputà les proves de migtub als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006, Vancouver 2010, Sotxi 2014 i Pyeongchang 2018, i als Campionats del Món 2007, 2009, 2013 La temporada 2007-08 pujà tres cops al podi en el circuit de la Copa del Món de surf i acabà tercera en la categoria de migtub L’any 2011 guanyà la seva primera prova en una Copa del Món en migtub, triomf que repetí en diverses edicions posteriors 2012, 2018, 2019, 2020, en dues ocasions En aquesta mateixa disciplina, el 2015 es proclamà subcampiona en el Campionat del Món de surf de neu…