Resultats de la cerca
Es mostren 2014 resultats
crescuda
Geografia
Augment del cabal d’un corrent d’aigua degut a fortes precipitacions o a la fusió de la neu.
Es dóna als rius de la zona temperada, oceànica i mediterrània, on els règims pluviomètrics tenen un ritme estacional Els rius de règim oceànic tenen la crescuda més forta a l’hivern, i els mediterranis, a la tardor
sistema d’alta confiança
Sociologia
Sistema organitzatiu que concedeix als treballadors una gran autonomia i un control personal de les tasques laborals.
Les posicions d’alta confiança són les que deixen als individus un alt marge de llibertat per a regular el ritme, i, fins i tot, alguns aspectes del contingut del seu treball en el marc de certes directrius globals
soleares
Música
Modalitat del cant flamenc i dansa que hom hi balla.
De moviment animat, són escrites en ritme ternari i en modalitat menor, alternada amb la relativa major N'hi ha diverses variants, entre les quals destaquen les de Triana, Jerez, Cadis, etc El terme és el plural de soleá
gavota
Dansa i ball
Dansa francesa, originària del país de Gap, coneguda des del segle XVI.
De ritme binari 2/2 i de moviment moderat, més aviat viu, és formada per dues seccions amb represes i comença sobre el segon temps És una de les parts més corrents de la suite instrumental, on segueix generalment la sarabanda
foxtrot
Dansa i ball
Ball originat als EUA el 1912 i difós ràpidament per tot el món occidental.
D’un ritme ràpid —el seu nom significa el ‘trot de la guineu'—, habitualment en compàs 4/4, donà lloc a varietats diferents, algunes de les quals lentes, com el slow-fox , i unes altres de més ràpides, com el xarleston
rumba
Música
Estil de música i ball cubà.
La rumba nasqué de la mescla entre els diversos estils europeus que arribaren a Cuba amb els colonitzadors i els ritmes i melodies indígenes i dels esclaus africans Té un compàs de 2/4, i els compassos es repeteixen de vuit en vuit El baix segueix el ritme de l’havanera Al final del segle XIX, a Cuba, el terme aplegava ritmes com el guaguancó , i més tard, als EUA, definia el son Els gitanos catalans recolliren la rumba que venia de l’illa caribenya i la mesclaren amb el seu bagatge musical i el flamenc D’aquí sorgí, al principi del segle XX, la rumba catalana a Barcelona,…
farandola

Dansaires ballant la farandola a l’església de Moià (2013)
© CIC-Moià
Dansa i ball
Dansa popular que hom practica actualment encara a Provença, però que també havia estat ballada a Catalunya.
Els balladors formen llargues rengleres, agafats per la mà, i serpentegen o ballen en cercle La dansa és d’un ritme viu generalment, de 6/8 N'hi ha exemples a L’Arlésienne de Bizet i a l’òpera Mireille de Gounod
moviment
Música
Nom que hom dóna a les diferents parts que formen una composició musical; així, la simfonia sol tenir quatre moviments, i el concert, tres.
Fins al s XVIII els moviments solen dur el nom del ritme de dansa sobre el qual eren composts posteriorment hom els donà el nom de la velocitat presto , adagio , etc, bé que un mateix moviment pot tenir parts de velocitats diferents
bugui-bugui
Música
Estil pianístic de jazz
, utilitzat també per l’orquestra.
Es caracteritza per la repetició vigorosa i constant en la part greu mà esquerra d’un motiu de vuit notes a cada compàs 8/8 i d’una estructura harmònica derivada del blues Aquest ritme obsessiu és contrastat per la melodia de la part aguda mà dreta
xarleston
Dansa i ball
Dansa dels negres nord-americans que aparegué a Europa després de la Primera Guerra Mundial.
Prengué el nom de la ciutat de Charleston Carolina del Sud De compàs quaternari i ritme sincopat, es balla amb passes elàstiques i voltes Hi predomina l’element rítmic d’ascendència africana Fou presentat a París el 1926 a la Révue nègre de Josephine Baker
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina