Resultats de la cerca

La seva estructura és molt variable, i pot arribar a ésser molt porosa Es forma actualment embolicant plantes aquàtiques i petites tiges de les de terra immediates És molt important la formació d’aquesta tosca als salts d’aigua i a les vores del riu Piedra, a Alhama de Aragón, el qual deu el seu nom a aquesta circumstància Cal destacar-ne també les acumulacions presents als voltants de l’estany de Banyoles

Campió de Catalunya 1946, 1948, 1950 i d’Espanya 1950, 1951, 1952, establí el rècord ibèric d’Espanya i Portugal el 1984 amb una marca de 3,75 m, que el 1951 millorà fins a 3,86 m i mig Formà part de la selecció estatal en quatre ocasions Un dels seus salts figura a l’escut del Club d’Atletisme Calella, fundat el 1964 amb Joan Cano a la primera junta directiva

Membre de l’Escola Catalana d’Esquí disputà els Jocs Olímpics d’Hivern d’Oslo 1952 i Cortina d’Ampezzo 1956 Fou disset cops campió d’Espanya, entre el 1950 i el 1957, en les especialitats d’eslàlom, gegant, descens i salts d’esquí L’any 1957 fundà l’estació d’esquí Pas de la Casa-Grau Roig També participà en la fundació del Comitè Olímpic Andorrà 1971 i impulsà l’Escola d’Esquí Andorrana

Especialitzat en la modalitat de salt d’obstacles, competí representant l’Open Sports Club del Prat de Llobregat Guanyà la primera edició de la Copa Presidente del Gobierno 2001 i la medalla d’or al Campionat de Catalunya de circuit de salts 2007 Participà en diversos trofeus, com el Circuito del Sol, la Ruta de la Cerdanya, l’Open Sports Club, la Lliga BCN que organitzà el Reial Club de Polo de Barcelona i l’Irish Sport Horse Showjumping

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, fou àrbitre de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esquí FCE al llarg de gairebé quaranta-cinc anys Presidí el Collegi Català d’Àrbitres durant tres anys i, posteriorment, ingressà al comitè de cronometradors de la mateixa federació També feu tasques directives a la FCE i impulsà l’especialitat de salts, de la qual fou jutge d’estil en competicions internacionals Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Membre dels Esquiadors i Escaladors de Viella, es formà com a esquiador a Suïssa Els anys setanta i vuitanta del segle XX, junt amb un grup d’esquiadors, recuperà les competicions de salt d’esquí a Catalunya Fou un dels primers a inaugurar el trampolí de la Molina, de 70 m de longitud, el 1979 Guanyador del Campionat de Catalunya de Salts d’Esquí 1981, participà en diverses competicions internacionals i formà part de la selecció espanyola

En gimnàstica, és una planxa recoberta de moqueta, semielàstica, que facilita l’impuls per als salts de cavall, per a entrar a les barres, etc En la natació, el trampolí és situat a 3 m sobre el nivell de l’aigua, i ha de tenir una longitud mínima de 4 m i una amplada de 50 cm La profunditat de l’aigua ha d’ésser almenys de 3 m a una distància de 10m Forma part del programa olímpic categoria femenina i masculina

S’inicià a Ràdio Barcelona de la Cadena SER 1984, però ha desenvolupat gran part de la carrera en mitjans televisius Ha estat reporter, presentador i editor de nombrosos programes de Televisió de Catalunya, on ha cobert esdeveniments com el ralli París-Ciutat del Cap o les proves de salts de natació dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i ha retransmès partits de futbol del FC Barcelona Ha estat presentador de programes com Esport Club i Zona Champions , al canal Esport3

Fundador del Club Alpí Falcó, de Sabadell, també fou president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1983-95 Durant el seu mandat creà les lligues catalanes, en les modalitats d’esquí alpí i d’esquí de fons, i integrà a la federació altres esports d’hivern com els salts d’esquí 1986, el trineu amb gossos 1991, el patinatge artístic 1992 o l’hoquei sobre gel 1995 Fou un dels millors esquiadors veterans catalans corrent unes trenta curses per temporada

Al final dels anys setanta s’establí a Catalunya Fou campió d’Espanya de decatló 1977 i salt d’alçada, cinc vegades a l’aire lliure 1977, 1978, 1980, 1982, 1984 i quatre en pista coberta 1978, 1979, 1982, 1988 Va superar tres vegades el rècord estatal Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 Després de la seva retirada fou entrenador, entre d’altres, d’A Corgos, C Sala i C Paredes, i responsable de salts de la Federació Catalana d’Atletisme