Resultats de la cerca
Es mostren 1817 resultats
Jaume Castellar
Corsari.
Propietari de quatre galeres aparellades per anar a Orient, fou cridat per Frederic II de Sicília perquè ajudés a sufocar una revolta dels sarraïns de Gerba, senyoria de Rogeró de Lloria, net de l’almirall Castellar hi desembarcà, però fou vençut i mort amb cinc-cents combatents més
Margarida de Provença
Història
Reina de França, muller de Lluís IX.
Era filla de Ramon Berenguer V, comte de Provença En casar-se 1234, no fou feta hereva de Provença El 1258 Jaume I li féu donació dels seus eventuals drets sobre el territori de Provença, llevat de Montpeller i la seva senyoria, en un apèndix al tractat de Corbeil
la Ràpita
Poble
Poble del municipi de Vallfogona de Balaguer (Noguera), al sector meridional del terme, enlairat dalt un tossal (257 m alt.) que envolta un sector de conreus intensius de regadiu que aprofiten l’aigua del canal d’Urgell a través de la séquia de la Ràpita .
Lloc fortificat ja en època islàmica, fou conquerit per Ermengol IV el 1090 i donat al monestir de Ripoll el 1091 Passà després s XIV a la jurisdicció de la collegiata de Balaguer un dels canonges en detenia la senyoria L’església parroquial és dedicada a santa Margarida
Albarrasí
Vista de les muralles que envolten el poble d’Albarrasí
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al peu de la serra d’Albarrasí i vora el riu Guadalaviar.
Té serradores que aprofiten la fusta de les pinedes veïnes i bestiar boví que a l’estiu pastura a muntanya Antic cap d’un regne de taifa taifa d’Albarrasí, d’una senyoria independent senyoria d’Albarrasí i d’un bisbat bisbat d’Albarrasí Damunt un poblament prehistòric del qual es conserven coves importants prop la ciutat amb pintures epipaleolítiques, es constituí la població romana de la qual no ha estat possible de fixar el nom s’han proposat identificacions amb Segobriga, Arcavica i Lobetum , no confirmades En queden escasses restes romanes làpides, un baix relleu…
Raimat

Raimat Golf Club, a Raimat
© Fototeca.cat
Poble
Viticultura
Poble del municipi de Lleida, Segrià.
Situat al sector nord-occidental del terme, més enllà de la Cerdera, al centre del pla de Raimat , des del 1910 regat pel canal d’Aragó i Catalunya i la seva derivació, el canal de Vallmanya les aigües sobrants són drenades, en aquest sector per la clamor de Raimat Era un antic lloc i castell castell de Raimat la senyoria d’origen islàmic del qual, al segle XII, després de la conquesta de Lleida, fou donada a Guerau de Jorba, juntament amb la d’Alcarràs, Vallmanya i Montagut Vers el 1370 tenia 64 focs La seva església, incorporada el 1168 a la prepositura de Sant Joan de…
Urraca I de Castella-Lleó
Història
Reina de Castella i de Lleó i de Galícia (1109-26), i també d’Aragó i Navarra.
Filla primogènita i successora d’Alfons VI de Castella i de Constança de Borgonya Es casà ~1090/91 amb Ramon de Borgonya , el qual rebé d’Alfons VI el govern del territori de Galícia amb el títol de comte, i poc després també el govern de Zamora A la mort del seu marit 1107, Urraca i el seu fill Alfons reberen la investidura de la tinença o govern de Galícia, amb la condició que si la infanta es casava de nou, la senyoria restaria reservada a Alfons únicament El desastre d’Uclés 30 de maig de 1108, en què morí Sanç, germà d’Urraca i hereu de la corona castellanolleonesa, encetà…
Llofriu
Poble
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), al sector NW del terme, al peu de les Gavarres.
L’església parroquial Sant Fructuós havia depès de la de Palafrugell Tenia estació del ferrocarril de via estreta del Baix Empordà Com Palafrugell, fou de la senyoria de la canonja de Santa Anna de Barcelona Dins el terme hi ha el mas Pla, que fou residència de l’escriptor Josep Pla
comtat d’Albatera
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Albatera.
La senyoria, adquirida el 1320 per Arnau de Mur, passà més tard a la família Rocafull L’any 1628 fou elevada a comtat a favor de Gaspar de Rocafull i de Boïl, baró d’Albatera El títol passà als marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
Monistrol d’Anoia

Carrerde Monistrol d’Anoia
© Alberto González Rovira
Poble
Poble (139 m alt.) del municipi de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), a l’esquerra de l’Anoia, enfront del seu aiguabarreig amb la riera de Mediona.
El lloc, esmentat ja el 986, pertangué al terme del castell de Subirats Formava municipi independent a mitjan s XIX el 1820, però, havia estat temporalment incorporat ja a Sant Sadurní L’església parroquial és dedicada a santa Maria Fou de la senyoria dels Dusai, que obtingueren el marquesat de Monistrol d’Anoia
Sant Romà de Tavèrnoles
Poble
Antic poble en runes del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), al S del terme, damunt un encinglerat serrat que domina, per la dreta, la Noguera Pallaresa, davant l’aiguabarreig amb el Romadriu.
La seva església parroquial Sant Quirze, depenia de la parròquia de Rodés Pertanyia al veí monestir de Vellanega i, des del 1093, al de Sant Serni de Tavèrnoles En extingir-se aquest monestir el 1592, la senyoria de Sant Romà passà al seminari de la Seu d’Urgell, que encara la posseïa el 1831
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina