Resultats de la cerca

El seu límit interior es troba al voltant de 1 R o radi solar sobre la superfície del Sol, quan el camp magnètic solar adopta una orientació radial El límit exterior se situa en el xoc terminal format per la interacció del vent solar i el plasma interestellar A l’altura de l’òrbita de la Terra, la seva intensitat mitjana és de 5nT, i està inclinat uns 45° respecte a la direcció radial L’estructura a gran escala del camp magnètic interplanetari es coneix com model de Parker, per ENParker, el qual va derivar-ne correctament les propietats, l’any 1958 En…

Aquest fet provoca un creixement de temperatura en el sòl i en les capes d’aire pròximes a ell, en un valor que, per terme mitjà, per al planeta Terra és de 45°, per sobre del que correspondria en absència d’atmosfera El poder d’absorció de l’atmosfera és degut a la presència en el seu si de, principalment, vapor d’aigua i diòxid de carboni i, en menor mesura, de l’ozó En aquest efecte intervenen també essencialment els núvols Per aquesta raó, l’efecte és més gran a les regions més humides i nuvoloses dels tròpics, i menor en els pols i en les regions desèrtiques A aquest fenomen és deguda la…

Promogué l’aprovació d’una legislació favorable a l’ús de l’energia solar a la Xina 2005 i el desenvolupament a Dexhou del Solar Valley, un conjunt d’empreses de desenvolupament de l’energia solar Rebé el Right Livelihood Award 2011

Aquest subcamp de la física solar es desenvolupà a partir del 1961 Inicialment hom creia que les oscillacions solars eren una resposta directa de la fotosfera solar a les turbulències que apareixien a la regió on el transport radiatiu d’energia esdevenia convectiu L’any 1970, RKUlrich va provar que l’origen de les oscillacions era més profund, que en realitat eren ones acústiques generades a l’interior del Sol i atrapades a la seva atmosfera Avui en dia hom sap, gràcies a les primeres dades recollides per l’observatori espacial SOHO, que per sota de la zona de…

S'aplicà en la determinació de la distància Terra-Sol parallaxi solar Encapçalà l’expedició a Nova Caledònia per observar el pas de Venus pel disc solar, el desembre del 1874 els resultats obtinguts des de diferents punts del planeta donaren al parallaxi solar el valor de 8,88, valor encara incorrecte André s’adonà de l’error causat per la difracció en els instruments i intentà corregir-ho tanmateix no va poder-ho comprovar personalment

Fou enviada cap a Júpiter per a aprofitar el seu camp gravitatori i així poder sortir, per primer cop, del pla de l’eclíptica En 1994-95 passà pel pol sud del Sol, creuà l’eclíptica i arribà al pol nord Inicià el 1995 una òrbita solar, en la qual l’abril de 1998 creuà l’afeli A l’abril del 1998, la sonda Ulysses completà el primer viatge de navegació interplanetària al voltant del Sol Entre els descobriments més importants d’Ulysses hi ha la constatació que el camp magnètic interplanetari no emergeix del Sol concentrat a les regions polars, que les irregularitats d’aquest camp…

És dividit convencionalment en 24 hores, al seu torn dividides cadascuna en 60 minuts, i cadascun d’aquests en 60 segons És la unitat de l' any civil d’ús ordinari i habitual establert pel  calendari gregorià