Resultats de la cerca
Es mostren 1376 resultats
efecte hivernacle

Representació ideal de l’efecte hivernacle
© Fototeca.cat
Meteorologia
Escalfament de l’atmosfera i de la superfície d’un planeta que s’esdevé pel fet que l’atmosfera deixa penetrar la radiació solar (d’ona curta) i reté la terrestre (radiació infraroja, d’ona llarga).
Aquest fet provoca un creixement de temperatura en el sòl i en les capes d’aire pròximes a ell, en un valor que, per terme mitjà, per al planeta Terra és de 45°, per sobre del que correspondria en absència d’atmosfera El poder d’absorció de l’atmosfera és degut a la presència en el seu si de, principalment, vapor d’aigua i diòxid de carboni i, en menor mesura, de l’ozó En aquest efecte intervenen també essencialment els núvols Per aquesta raó, l’efecte és més gran a les regions més humides i nuvoloses dels tròpics, i menor en els pols i en les regions desèrtiques A aquest fenomen és deguda la…
Huang Ming
Ecologia
Enginyer i empresari xinès.
Promogué l’aprovació d’una legislació favorable a l’ús de l’energia solar a la Xina 2005 i el desenvolupament a Dexhou del Solar Valley, un conjunt d’empreses de desenvolupament de l’energia solar Rebé el Right Livelihood Award 2011
heliosismologia
Astronomia
Estudi dels moviments oscil·latoris que es donen en l’atmosfera del Sol per a deduir-ne les característiques de la regió interna.
Aquest subcamp de la física solar es desenvolupà a partir del 1961 Inicialment hom creia que les oscillacions solars eren una resposta directa de la fotosfera solar a les turbulències que apareixien a la regió on el transport radiatiu d’energia esdevenia convectiu L’any 1970, RKUlrich va provar que l’origen de les oscillacions era més profund, que en realitat eren ones acústiques generades a l’interior del Sol i atrapades a la seva atmosfera Avui en dia hom sap, gràcies a les primeres dades recollides per l’observatori espacial SOHO, que per sota de la zona de…
ratlla tel·lúrica
Física
Ratlla d’absorció de l’espectre solar, produïda en travessar, la radiació solar, l’atmosfera terrestre.
Charles Louis François André
Astronomia
Astrònom francès.
S'aplicà en la determinació de la distància Terra-Sol parallaxi solar Encapçalà l’expedició a Nova Caledònia per observar el pas de Venus pel disc solar, el desembre del 1874 els resultats obtinguts des de diferents punts del planeta donaren al parallaxi solar el valor de 8,88, valor encara incorrecte André s’adonà de l’error causat per la difracció en els instruments i intentà corregir-ho tanmateix no va poder-ho comprovar personalment
Ulysses
Astronàutica
Sonda còsmica llançada el 1990 amb l’objectiu d’estudiar els pols solars, en missió conjunta entre l’ESA i la NASA.
Fou enviada cap a Júpiter per a aprofitar el seu camp gravitatori i així poder sortir, per primer cop, del pla de l’eclíptica En 1994-95 passà pel pol sud del Sol, creuà l’eclíptica i arribà al pol nord Inicià el 1995 una òrbita solar, en la qual l’abril de 1998 creuà l’afeli A l’abril del 1998, la sonda Ulysses completà el primer viatge de navegació interplanetària al voltant del Sol Entre els descobriments més importants d’Ulysses hi ha la constatació que el camp magnètic interplanetari no emergeix del Sol concentrat a les regions polars, que les irregularitats d’aquest camp…
acceleració dels estels fixos
Astronomia
Increment de l’ascensió recta del sol mitjà en un dia sideri.
El seu valor és de 3 minuts, 56,56 segons de temps sideri o 3 minuts 55,91 segons de temps solar mitjà, quantitat que, sumada al dia sideri, donarà com a resultat el dia solar mitjà
Paul Kempf
Astronomia
Astrònom alemany.
Determinà la longitud d’ona de més de tres-centes ratlles de l’espectre solar, la massa de Júpiter i el període de rotació del Sol, i estudià l’absorció de la llum solar per l’atmosfera terrestre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina