Resultats de la cerca
Es mostren 969 resultats
Champion Horse Club
Hípica
Centre eqüestre d’Alpicat.
Regentat pel genet Marc Boncompte, organitza activitats per fomentar l’hípica, classes d’equitació i d’aprenentatge amb ponis Les seves installacions, reconegudes amb el primer premi d’arquitectura esportiva de la Generalitat de Catalunya 2002, disposen de 105 quadres, 110 pàdocs individuals, un caminador cobert illuminat de terra de goma i sis pistes d’entrenament de sorra de silici
pessic

Pessic
klemen leonard iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode de la secció dels braquiürs, de la família dels calàpids, que té uns 70 mm de longitud i uns 90 mm d’amplada i és proveït a la regió dorsal d’unes protuberàncies aplanades de color vermell.
El seu primer parell de potes és molt desenvolupat i les restants són més aviat petites i amagades en les dues expansions posteriors de la closca És comestible i hom en troba en els fons de sorra o de roca entre els 30 i els 150 m de profunditat És distribuït per l’oceà Atlàntic oriental i per la mar Mediterrània
estucament
Construcció i obres públiques
Operació d’estucar una superfície que hom aplica sovint als paraments exteriors de les parets.
En l' estucament en fred hom estén la pasta amb el remolinador i l’aplana amb la paleta Generalment hom aplica tres capes d’estuc En l' estucament en calent o al foc la tercera capa és feta de pasta amb sorra de marbre més fina i hom l’enllustra, quan encara no és eixuta, amb una planxa de ferro calenta
ammòfila
Entomologia
Gènere d’insectes solitaris de l’ordre dels himenòpters, aculeats, d’uns 2 cm de llargada i de color negrós, propis de les zones de clima tropical.
A Europa viu l' ammòfila de la sorra A sabulosa , que captura erugues de lepidòpters i les immobilitza picant-les amb el seu fibló verinós, però sense matar-les Les transporta al seu cau, fet a terra, i diposita un ou sobre cada eruga, que constituirà un aliment fresc per a la larva de l’ammòfila quan surti de l’ou
Gumersind Gomila
Arts decoratives
Literatura
Poeta i ceramista.
Residí des de petit al Rosselló, on s’assimilà a l’ambient i als problemes del país Mantingué lligams amb l’Institut d’Estudis Occitans Com a poeta, de fina sensibilitat, publicà La sorra calenta 1943 i 1967, Llucifer, llegenda íntima 1966 i El vent fútil 1967 Treballà molts anys a l’obrador de Sant Vicenç de Perpinyà, on coincidí amb Lurçat
sipunculoïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats protostomats, amb simetria bilateral.
Tenen el cos cilíndric, recobert d’una cutícula quitinoide, dividida, de vegades, per solcs rectangulars segmentació cutània, sense quetes, i dividit en dues regions l’anterior, la trompa , invaginable, a l’extrem de la qual s’obre la boca envoltada per una corona de tentacles, i la posterior, constituïda pel tronc , amb la regió visceral molt voluminosa Són unisexuals, amb ous en mosaic i de segmentació espiral, de desenvolupament indirecte, amb larva trocòfora El tub digestiu és helicoide, amb anus antedorsal El seu sistema circulatori és rudimentari o absent, i el respiratori, no…
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
desert de Kalahari

Vista del desert de Kalahari
© Corel / Fototeca.cat
Desert
Regió semidesèrtica del sud d’Àfrica que ocupa les parts central i meridional de Botswana.
L’altitud, de 800-1200 m, disminueix d’E a W i es inferior al N És un erm monòton de sorra rogenca i de dunes Les precipitacions oscillen entre 200 i 600 mm anuals La vegetació, dispersa, consisteix en matolls arbustius Excepte a la perifèria, manca d’establiments permanents i és normalment travessat per grups nomàdes de ramaders khois i de caçadors sans
barrinada
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Barrinadura amb una matèria explosiva disposada al seu interior, feta en un terreny, una roca, un mur, etc, per a volar-lo.
La barrinada és la forma més corrent d’utilització d’explosius en cambra tancada hom tapa la boca de la barrinadura amb sorra o argila humida i una capa de guix o de ciment La disposició, les dimensions i el nombre de les barrinadures i la càrrega que hom hi colloca són funció de la natura del terreny, del volum que hom en vol volar, etc
xel
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, molt semblant a la petxina variada, però amb els plecs més amples i arrodonits i la coloració més uniforme i més clara.
Té les dues valves bombades, i al costat de la xarnera hi ha dues expansions laminars com les de la petxina de pelegrí, però asimètriques D’uns 5-8 cm, habita els fons de sorra i de pedres petites per sota dels 10 m de fondària És relativament comú a les aigües dels Països Catalans, on és comercialitzat a causa de la seva carn gustosa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina