Resultats de la cerca

Jesuïta, el 1926 succeí Josep Algué en la direcció de l’observatori astronòmic de Manila i de l’oficina baromètrica de les Filipines Havia estudiat a la Universitat de Harvard i a l’Observatori Lick, de Califòrnia

Intervingué en les fundacions de Girona i de Perpinyà En morir el fundador, Pere Nolasc, el succeí en el càrrec de gran mestre 1267 i obtingué del rei Jaume I la ratificació definitiva dels béns de l’orde

El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal , a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi

Treballà en la decoració del palau Attnatan Saishoin, a Kyoto, però es destacà sobretot pels retrats de cortesans, d’estil realista Es féu monjo 1201, i el succeí, en la direcció del taller artístic, el seu fill Tannyu

Succeí el seu pare Antíoc I Prengué el segon nom de Teos Theós , ‘Déu’, tot continuant la tradició del caràcter diví dels reis Signà un tractat amb Macedònia contra Egipte, que no pogué complir, car morí poc després

Ingressà al monestir de Montserrat el 1892 Succeí Manuel Guzmán en la direcció de l’escolania 1909-11 Continuà l’obra de restauració del seu antecessor i valorà les obres dels antics mestres montserratins Compongué misses i motets

Deixeble de Plutarc, a qui succeí 431-432 en la direcció de l’escola d’Atenes, tingué Procle per deixeble Féu un comentari crític a quatre llibres de la Metafísica d’Aristòtil, i deixà un comentari sobre Hermògenes

Fill de l’elector Felip I, succeí el seu germà Lluís V Estigué al servei dels Àustria i promogué l’elecció de l’emperador Carles V, però no s’oposà a la propagació del luteranisme als seus estats

Deixeble de Fauré, succeí Paul Dukas 1935 com a professor del conservatori de París És autor de la cantata Alcyone 1902, del mimodrama Orphée 1914 i de l’òpera Cantegril 1931, basada en un text de Raymond Escholier

Fill illegítim i pòstum de Haakon III, succeí IngiII Per causa del seu origen, l’Església tardà a reconèixer-lo 1247 Reuní Grenlàndia 1261 i Islàndia 1262 al regne de Noruega, i disputà les illes Hèbrides als escocesos