Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
Oudh
Geografia històrica
Antiga província del N de l’Índia britànica.
Formà part, successivament, de diversos imperis i fou conquerida pels musulmans 1194 Unida al soldanat de Delhi i més tard a l’imperi mongol, al s XVIII aconseguí la independència quasi absoluta El 1856 fou annexada per lord Dalhousie a les possessions de la Companyia de les Índies Orientals, fet que provocà la rebellió del 1857 El 1902 s’integrà a les Províncies Unides i, proclamada la independència de l’Índia, formà l’estat d’Uttar Pradesh 1950
I Musici
Música
Orquestra de cambra italiana.
Fou fundada el 1952 per estudiants de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma, al voltant del seu mestre Remy Principe El violí solista, plaça ocupada successivament per Félix Ayo 1952-67, Roberto Michelucci 1967-72, Salvatore Accardo 1972-77, Pina Carmirelli 1975-1986 i Federico Agostini 1986, exerceix també funcions de direcció Hom els considera una de les principals formacions especialistes en barroc italià, per bé que han dut a terme nombroses interpretacions d’obres d’altres èpoques
Andreu Castells i Peig
Art
Pintura
Historiador de l’art i pintor.
Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà Formà part del grup del Cenacle, que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939 Conreà successivament l’impressionisme i l’expressionisme Publicà diversos articles, un volum sobre L’art sabadellenc 1961-67, Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España 1974, Sabadell, informe de l’oposició, 1788-1976 1975-82, en sis volums Des del 1980 fou director de l’Arxiu Històric de Sabadell
Nūr al-Dīn Atassi
Història
Política
Polític sirià, membre del Ba‘t.
Ministre de l’interior 1963 i vicepresident del consell 1964, a partir del cop d’estat baasista del febrer del 1966 acumulà successivament les funcions de president de la República, cap del govern i secretari general del seu partit, malgrat les lluites fraccionals al si d’aquest, fins que al novembre del 1970 una nova revolta el desposseí de tots els càrrecs en benefici del general Hāfiz al-Assad i fou empresonat fins pocs mesos abans de morir
Saintonge
Regió històrica de França, al Poitou, compresa a l’actual departament francès de Charente Marítim.
La capital és Saintes Rebé el nom de la tribu galla dels sàntons i formà part de l’Aquitània Presa successivament pels alans, els vàndals i els visigots 419, l’any 507 fou sotmesa per Clodoveu I Més tard, formà part del ducat d’Aquitània i el 1152 passà a Anglaterra pel matrimoni d’Elionor d’Aquitània amb Enric Plantagenet Reconquerida pels francesos, que la incorporaren a llur regne 1375, durant la Reforma fou un feu important del protestantisme a França
Toul
Ciutat
Ciutat del departament de Meurthe i Mosel·la, a la Lorena, França, vora el riu Mosel·la i el canal Rin-Marne.
Hi ha indústria de la confecció i vidriera Antiga Tullum Leucorum , fou capital dels gals leucs Bisbat des de mitjan s IV, pertangué després successivament al regne franc, a la Lorena i a l’Imperi Germànic Al s XIII era ciutat imperial Per la pau de Westfàlia 1648 França n'esdevingué mestressa, i Vauban la convertí en plaça forta S'hi destaquen la catedral de Saint-Étienne s XIII-XV, la collegiata de Saint-Gengoult s XIII-XVI i l’ajuntament s XVIII
César Milstein
Química
Químic britànic d’origen argentí.
Es doctorà el 1957 a la Universitat de Buenos Aires Treballà successivament al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge i a l’Institut Nacional de Microbiologia de Buenos Aires S'exilià, i d’ençà del 1966 treballà una altra vegada a Cambridge, al laboratori de biologia molecular El 1984 rebé el premi Nobel de fisiologia i medicina compartit amb NKJerne i GJKohler pels seus estudis sobre els anticossos monoclonals i la regulació del sistema immunitari mitjançant idiotips i anticossos antidiotips
Teodor III de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1676-1682).
Fill i successor d’Aleix I A causa de la seva salut delicada el poder fou exercit, successivament, pel seu oncle Ivan Miloslavskij, germà de la seva mare, pels cortesans Jazikov i Likhačev i per Vasilij Golicyn Durant el seu regnat es difongueren els costums polonesos i les doctrines catòliques i s’inicià una reforma militar i administrativa Fou succeït pel seu germà carnal Ivan V i pel seu germà consanguini Pere I, sota la regència de la seva germana carnal Sofia
José Arias Tejeiro
Història
Polític gallec.
Participà en diverses conjuracions absolutistes des del 1820 i fou voluntari reialista Se sumà als carlins, i el 1836 passà a Oñate, a la cort del pretendent, on anà reunint successivament els diversos ministeris del govern carlí fins arribar a ésser ministre universal el 1837 Continuà com a ministre d’estat fins que Maroto aconseguí la seva destitució febrer del 1839 Emigrà a França i retornà a la Península el 1864 Els seus Diarios 1828-31 foren publicats en 1966-67
Pristina

Aspecte de la Biblioteca Nacional Pública de Pristina
Ciutat
Capital de Kosovo.
Fou successivament capital de la regió autònoma d’aquest nom de Iugoslàvia 1946-2003, Sèrbia i Montenegro 2003-06 i Sèrbia 2006-08 Des del 1999 és administrada per l’ONU i el seu estatut com el de Kosovo hi és en discussió Habitada majoritàriament per musulmans de parla albanesa, mostra un acusat contrast entre els barris moderns i la part vella, amb les seves mesquites És centre cultural, amb universitat fundada el 1970 i un bon nombre d’editorials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina