Resultats de la cerca

Experimentà les influències de P Lagerkvist, H Gullberg i B Brecht Radicalment pessimista, la seva poesia és de forma clàssica i continguda Publicà, entre altres, els reculls de poemes Hogmässa ‘Missa major’, 1934, Under Saturnus ‘Sota Saturn’, 1952, Synkrets ‘Horitzó’, 1974 i els assaigs Strövtag ‘Incursions’, 1941 i Arems spegel ‘El mirall dels anys’, 1963 El 1969 ingressà a l’Acadèmia Sueca

Biografia El 1954 publicà el seu primer recull i en 1954-58 collaborà en la revista literària Upptakt Compaginà l’activitat literària amb estudis de psicologia, que completà l’any 1956 graduant-se a la Universitat d’Estocolm, on els anys següents dugué a terme recerca en el seu camp Exercí la professió en un centre per a delinqüents juvenils del 1960 al 1966, i posteriorment com a psicòleg laboral fins a la jubilació l’any 1990, en què un atac de feridura el deixà hemiplègic Obra Influït pel surrealisme  i per Erik Lindegren , és un dels principals autors de la lírica sueca…

Fundat el 1915 per Pedro Motiñó Bosch, inicialment practicava la gimnàstica sueca Dirigit per Mario Saldaña, els anys quaranta participà en diverses demostracions gimnàstiques L’any 1945 participà en el primer Campionat de Catalunya de gimnàstica artística Els anys seixanta destacà Laura Soler Tenia la seu al carrer de la Riera de Sant Miquel, al barri de Gràcia Existí fins la dècada de 1970

La seva extensió és de 21 000 ha i protegeix els ecosistemes de l’Albufera, de la Devesa de l’Albufera i de la marjal circumdant És important per la seva riquesa ornitològica més de 260 espècies d’aus, unes 80 de les quals hi nidifiquen Comprèn part dels municipis de València, Massanassa, Catarroja, Alfafar, Silla, Sollana, Sueca, Albalat de la Ribera, Algemesí i Cullera

Formà part del regne danès des dels seus orígens, i la seva capital, Lund, esdevingué ~1103 seu arquebisbal Per la seva riquesa cerealística i la seva estratègica situació fou tradicionalment cobejada pels suecs, però fins al tractat de Roskilde 1658 Suècia no n'aconseguí la incorporació, ratificada per les paus de Copenhaguen 1660 i Lund 1679 La Universitat de Lund, fundada el 1668, contribuí a difondre la cultura sueca a Escània

Competí en la modalitat de lluita grecoromana representant l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 en la categoria de pes superlleuger de 75 kg Dirigí el Club Esportiu Catalunya, vinculat al moviment fejocista Treballà de professor de gimnàstica, i impartí classes de gimnàstica sueca i lluita grecoromana al local del Boxing Club de Barcelona

Professor a la Universitat de Lund 1913 Figura cabdal de l’escola sueca de llatí tardà amb una gran influència sobre els llatinistes de Barcelona És famós pel seu Philologischer Kommentar zur Peregrinatio Aetheriae 1911 i pels dos volums de Syntactica 1928-1933 La seva obra pòstuma Late Latin 1959, sèrie d’estudis sobre la llatinitat tardana, és, pel seu caràcter programàtic i per la metodologia que revela, una obra fonamental

Sorgí gràcies a la collaboració de la Secretaria General de l’Esport i la Federació Catalana de Ciclisme amb l’excorredor professional italià Fiorenzo Aliverti La seva plantilla inclogué dotze ciclistes catalanes, entre les quals cal destacar Marta Vilajosana, Anna Ramírez i Montserrat Alonso, acompanyades de ciclistes d’altres nacionalitats com la sueca Susanne Ljungskog vigent campiona del món Disputà la Copa del Món, el Tour de França i el Giro d’Itàlia

Dos dies més tard del calendari previst 2 al 13 de desembre acaba la cimera del canvi climàtic COP25 Prevista inicialment a Santiago de Xile, se celebra finalment a Madrid a causa de les protestes i manifestacions al país Llatinoamericà La cimera, que un cop més projecta l’activista mediambiental sueca Greta Thunberg als mitjans de comunicació, acaba amb un document de consens amb poques concrecions qualificat àmpliament de mera declaració d’intencions

Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca 1858 i 1863 i pel de Xàtiva 1865 Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València 1871 i per Castelló 1876 Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Collegi d’Advocats de València Amb afeccions literàries, escriví, entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los milicianos urbanos de Valencia