Resultats de la cerca
Es mostren 1830 resultats
Sant Julià de Granollers de Rocacorba (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Capella rural de la demarcació parroquial de Granollers de Rocacorba És un edifici de planta rectangular, d’absis i atri tardà davant del mur de ponent Aparentment és una edificació tardana semblant a la de Sant Nazari, del mateix municipi i parròquia de Sant Martí de Llémena No en coneixem notícies antigues, però per l’aparell de l’absis i pel titular cal considerar-la com una església originada en l’època romànica, molt transformada als segles posteriors
La Cubana presenta al CCCB “Equipatge per al 2000”
El grup de teatre La Cubana presenta al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Equipatge per al 2000 , una proposta a mig camí entre el muntatge teatral i una exposició, amb el pas del temps com a fil conductor L’espectacle es representarà cada hora, des de les cinc de la tarda fins a les onze del vespre, per a grups de 50 persones com a màxim Equipatge per al 2000 es podrà veure al CCCB fins al mes de març
Sant Sebastià (Oliola)
Art romànic
L’església actual de Sant Sebastià, situada al llogaret del Gos, dit també Castellnou del Gos, és un edifici que respon a una obra construïda dins la tradició de les tipologies romàniques, però en una època i un llenguatge formal gòtic tardà Un cas semblant es pot veure en altres esglésies de la comarca, com a Sant Miquel del mas Pinós, del municipi de Tiurana, edificis que sovint han estat considerats i fins i tot publicats com a obres romàniques
Peter Parler
Arquitectura
Arquitecte.
Treballà a la catedral de Praga Svatý Vit en collaboració amb Michael, Wenzel i Johann, membres de la seva família, també arquitectes, i hi féu la decoració escultòrica del trifori 1374-85 Construí, també a Praga, el pont principal Karluv most el 1357 a Kolín, el cor de la catedral, i inicià 1388 l’església dedicada a santa Bàrbara a Kutná Hora La seva obra influí d’una manera decisiva en l’evolució de l’arquitectura bohèmia vers el gòtic tardà
Sant Mateu de Diana (Sant Jordi Desvalls)
Art romànic
Capella rural, situada al nord del veïnat de Diana, prop del límit septentrional del terme, anomenada sovint, per això, Sant Mateu de Diana És un edifici d’una nau, reforçada amb contraforts i coberta amb volta de pedra, bé que simulant llunetes barroques i un absis precedit d’un arc rebaixat, que recorda la tipologia romànica, però que és molt tardà Pel seu titular i estructura general podria ésser la refecció d’un edifici romànic No se’n coneixen notícies històriques
Pelagalls

Vista de la façana principal de l'església de Sant Esteve de Pelagalls
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (411 m alt.) del municipi dels Plans de Sió (Segarra), al S del poble de les Pallargues, a l’esquerra del Sió.
De la seva església parroquial Sant Esteve depenen Sisteró, Goloron i Queralt de Meca És un edifici romànic tardà, on destaca la portada oberta al mur de ponent formada per tres arquivoltes sobre columnes monolítiques amb llurs capitells Cada extrem de les arquivoltes reposa sobre una columna, excepte l’arquivolta exterior, que ho fa sobre dues parelles de columnes Al centre hi ha un timpà semicircular sostingut per dues cartelles, que presenta temes escultòrics en baix relleu Al s XIX formà el municipi de Pelagalls i Sisteró
Santa Caterina

Campanar de Santa Caterina
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de València, fundada vers el 1300.
Té tres naus i deambulatori Fou modernitzada en un estil barroc tardà 1783 Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià de planta hexagonal 1688-1705, consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals —del rellotge— de decoració més robusta, amb columnes salomòniques el coronament és en forma de llanternó
homoteri
Paleontologia
Fèlid macairodòntid (mamífer carnívor) amb grans dents anomenades de sabre que visqué al Plistocè europeu.
El registre més tardà d’aquest gènere data del Plistocè superior d’Alemanya A Catalunya, l’espècie Homotherium latidens ha estat trobada al jaciment del Plistocè inferior d’Incarcal Crespià, Pla de l’Estany L’estudi de les insercions musculars a les vèrtebres del coll d’aquest animal indiquen que podia dur a terme moviments complexos, com per exemple flexions i extensions laterals Probablement, aquests moviments eren adaptacions per a la captura de preses de grans dimensions, a les quals mossegaven en diferents parts del cos
Caral

Sector superior de la ciutat de Caral, amb la vall de Supe al fons
© Proyecto Especial Arqueol. Caral-Supe
Jaciment arqueològic
Ciutat neolítica situada prop de la ciutat moderna de Caral, al Perú.
És a la costa centre-septentrional del país, a l’esquerra del riu Supe Datada al període arcaic o preceràmic tardà 3500-1800 aC, està formada per 32 conjunts arquitectònics de grandària i funcions diverses que cobreixen una superfície de 66 ha, entre els quals hi ha 6 construccions piramidals, diferents temples, magatzems, sectors residencials, amfiteatres, places públiques i altars, cosa que fa evident l’elevat grau de desenvolupament social i econòmic assolit en aquest període L’any 2009 fou declarada Patrimoni de la Humanitat
dimoni
Religió
Personificació indeterminada de forces de la natura o de l’ànima humana.
Considerats com a éssers intermedis entre els déus i els homes, en principi els dimonis són èticament neutrals Tanmateix, hom diferencià aviat els dimonis bons , o esperits guardians com aquell que guiava i aconsellava Sòcrates, que apareixen, en certes religions, com a àngels de la guarda o, en l’espiritisme, com a mèdiums, i els esperits dolents , o agents del mal, la raó dels quals és de justificar l’existència del mal en el món i que, per influència de la mitologia zoroàstrica i del judaisme tardà, cristallitzaren d’una manera definitiva en el cristianisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina