Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
Joan Vilanova i Piera
Geologia
Geòleg.
Doctor en medicina i ciències, estudià geologia a París i en fou catedràtic a la Universitat de Madrid Publicà Manual de geología, Tratado de geología agrícola , Teoría y pràctica de pozos artesianos , Origen, naturaleza y antigüedad del hombre , descripcions de viatges europeus i altres nombrosos estudis Féu les descripcions geològiques de distintes províncies espanyoles, entre les quals les de Castelló 1859 i València 1893 El seu germà, Josep Vilanova i Piera València 1836 — Picassent, Horta 1884, enginyer de mines 1861, fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València…
Lluís Maria Llubià i Munné
Arts decoratives
Especialista en ceràmica.
Conservador de ceràmica dels Museus d’Art de Barcelona 1950-64, esdevingué director del nou Museu de Ceràmica el 1964 Féu importants excavacions a Muel, Terol i Villafeliche, així com viatges d’investigació al sud i al centre de la península Ibèrica Gràcies a les seves gestions enriquí el museu esmentat amb sis peces de ceràmica de Picasso Publicà, entre altres títols, Cerámica catalana decorada amb ABatllori, 1949, Aragón-Muel amb MAlmagro, 1952, La cerámica de Teruel amb MAlmagro, 1962 i Cerámica medieval española 1967 Fou membre de la Spanish Society of America i de l’Acadèmia…
Valentín González

Valentín González, “el Campesino”
© Fototeca.cat
Història
Revolucionari, anomenat el Campesino
.
Minaire a Peñarroya i afiliat al partit comunista des del 1929 en començar la guerra civil, el 1936, s’enrolà al cinquè regiment Cap de brigada i de divisió, es distingí pel seu valor en la defensa de Madrid i en les batalles de Guadalajara, Brunete, Belchite, Terol i Lleida Acabada la guerra, passà a Algèria i després s’exilià a l’URSS, d’on fugí a França Després de trencar totes les relacions amb el partit comunista, el 1963 dirigí un grup terrorista als Pirineus Publicà Vida y muerte en la URSS 1939-1949 1950
Azaila
Peça de ceràmica pintada procedent del poblat ibèric d' Azaila
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, drenat pel riu Aguasvivas.
Prop es troba un poblat ibèric, un dels més ben coneguts de la vall de l’Ebre, excavat per Joan Cabré i Aguiló, bon exemple de l’urbanisme ibèric de la segona fase ss III-I aC, en el qual ha estat trobada abundant ceràmica pintada
Pascual Fuentes i Alcàsser
Música
Mestre de capella i compositor valencià.
Format musicalment a la capella de la seu valentina, on ingressà com a escolà de cant el 1731, hi continuà els seus estudis després del canvi de veu Exercí com a tenor a la seu d’Albarrasí Terol i, el 1757, obtingué el càrrec de mestre de capella de la seu metropolitana de València El seu llegat compositiu, conservat majoritàriament als arxius dels quatre grans centres de València -la seu metropolitana, el Collegi del Patriarca i les seus de Sogorb i Oriola-, comprèn més de 250 obres entre el repertori litúrgic i el de romanç, i estilísticament es decanta cap al llenguatge galant…
Tomàs Ricord
Filosofia
Prevere il·lustrat.
Es doctorà en filosofia i teologia a València Oposità el 1776 a la càtedra de llengua grega i hebrea aconseguí un benefici a la seu Membre de la Societat d’Amics del País, de la qual fou secretari Publicà una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 1793, una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 1793 i un elogi acadèmic del bisbe de Terol Fèlix Rico 1793
Jaume Nuet i Minguell

Jaume Nuet i Minguell
Història
Polític.
Terratinent d’ideologia demòcrata, fou una figura destacada del règim amadeuista a Lleida Fou elegit diputat per Lleida 8 de març del 1871, senador 7 de maig del 1872, i dues vegades més diputat per Lleida 21 d’agost de 1881 i 1 de febrer de 1891 El rei Amadeu I el creà comte de Torregrossa el 2 d’octubre de 1871 El seu germà, Casimir Nuet i Minguell Torregrossa, 7 de febrer de 1834 - Barcelona, 2 de febrer de 1893 de mentalitat progressista, fou alcalde de Lleida 1869, president de la diputació de Lleida 1874 i governador civil de Terol 1874 i de Zamora 1874
Josep Alegre i Vilas
Cristianisme
Monjo i abat.
Estudià magisteri i exercí de mestre a Castellnou de Seana, i cursà estudis de teologia al seminari de Saragossa i a Sant Cugat del Vallès El 1970 fou ordenat de prevere i desenvolupà el seu ministeri en cinc poblacions de la zona de Daroca Saragossa i a Alcanyís Terol El 1995 ingressà com a novici al monestir de Poblet , d’on fou nomenat abat el 20 d’abril de 1998, succeint Maur Esteva Ocupà la dignitat fins al 3 de desembre de 2015, quan fou succeït per Octavi Vilà L’any 2000 publicà Lecturas Marianas i Palabras Marianas de los Santos Padres para mi vida de hoy
ceràmica de Paterna
Ceràmica fabricada a Paterna (Horta del Nord) des del segle XIV.
No consta que a l’alqueria de Paterna quan fou cedida per Jaume I el 1237 al noble aragonès Artal Ferrenc de Luna, es fabriqués cap mena de terrissa Els seus primers terrissers esmentats són els sarraïns Azmet Abencàlip i un anomenat Axalboní el 1317 i el 1320, tots dos canterers El 1364 dos rajolers de Paterna, Abdalà i Jucef Alquitaní, són esmentats amb dos més de noms cristians, en la llista dels qui cobren sumes que els eren degudes per rajoles pintades per a la pavimentació, a Avinyó, de la residència del cardenal francès Audouin Aubert, mort poc abans El 1383 Francesc Eiximenis, al…
Figueroles de Domenyo
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un dels sectors més accidentats de la comarca, als vessants meridionals de las Peñas de Dios, a la capçalera de la rambla del Villar.
La part no conreada és ocupada en gran part per pinedes 700 ha La base econòmica és l’agricultura, principalment de secà blat, ordi, vinya i arbres fruiters Hi ha apicultura i l’explotació del caolí dóna feina a unes 50 persones És lloc d’estiueig El poble 531 h 2006 770 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la carretera de València a Terol per Arcos de Las Salinas, al límit amb el terme d’Andilla L’església parroquial Santa Bàrbara fou ampliada el 1910 El seu origen sembla remuntar-se al s XVIII, que era un llogaret dependent de Domenyo, del qual se separà el 1852
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina