Resultats de la cerca

Estudià a Itàlia i debutà a Milà Cantà per tot Europa El 1874 tornà a Barcelona, on actuà sovint Passà a Madrid, on fou professor de cant del conservatori i director artístic del Teatro Real Traduí Terra baixa , de Guimerà, a l’italià i escriví l’obra teatral La vocació 1891

Exercí l’ensenyament com a mestre oficial durant cinquanta anys Publicà set llibres de poemes, entre els quals Visions poètiques de Mallorca 1964, Besllums d’un gran amor 1965 i Les cràteres de la poesia 1966 Traduí al català Petrarca, Heine i poetes portuguesos i anglesos Signava habitualment Francesc de Riart

Collaborà en l’administració afrancesada de Josep Bonaparte i dirigí la Gazeta de Madrid s’exilià a la fi de la guerra contra Napoleó Divulgà l’obra científica de Buffon amb el seu llibre Vida del conde de Buffon 1797 i traduí al castellà Paul et Virginie de Bde Saint-Pierre 1798

Joan II de Catalunya-Aragó obtingué que fos promesa al príncep Carles de Viana 1460 Mort aquest 1461 es retirà al convent de Santa Clara, de Lisboa Morí quan hom preparava el seu matrimoni amb Eduard IV d’Anglaterra Escriví diverses obres pietoses i traduí Disciplina monastica de sant Lorenzo Giustiniani al portuguès

Bisbe de Vàrnia 1766 Partint de models clàssics, s’interessà pels gèneres menors i esdevingué un dels autors satírics més interessants i el poeta més important de la Illustració a Polònia Antymonachomachia 1778, Bajki ‘Faules’, 1779, Satyry ‘Sàtires’, 1779, Listy ‘Epístoles’, 1780-88 Escriví tractats de poesia i literatura i traduí Plutarc

Traduí Boileau, La Bruyère, i sobretot fou molt apreciada la seva versió de la Farsàlia de Lucà 1718 És autor de diverses tragèdies, com The Ambitious Stepmother 1700, Tamerlane 1702, The Fair Penitent 1703, Jane Shore 1714 i Lady Jane Gray 1715 El 1709 preparà una edició crítica de les obres de Shakespeare

Gran coneixedor dels clàssics, alguns dels quals traduí Píndar, Horaci i, sobretot, Anacreont, escriví poemes anacreòntics i odes morals i publicà Der Sieg des Liebesgottes ‘La victòria del déu de l’amor’, 1753 i Versuch über die Kunst frohlich zu sein ‘Recerca sobre l’art d’ésser feliç’, 1760, de caràcter didàctic

Ensenyà teologia a la Universitat de Santo Tomás de Manila 1841 i en fou rector i canceller 1855-74 Intervingué en la campanya contra la laïcització de l’ensenyament 1868 Publicà Memoria sobre la universidad de Santo Tomás de Manila 1861 i traduí del català La iglesia de Cristo 1870, de Jaume Pontí

Fou catedràtic de la Universitat de Saragossa Seguidor de Nebrija, defensà l’ús del castellà com a llengua de cultura i redactà en vernacle una gramàtica llatina 1573 i una de grega 1586 Recull les seves idees pedagògiques en els Apuntamientos 1589 Traduí nombrosos autors clàssics, com Terenci, Ciceró, Aristòtil, Plató, etc

Inscrit en el corrent de l’art per l’art, els seus versos, que canten la natura i l’amor, foren musicats per Rimskij-Korsakov i Rakhmaninov Traduí els clàssics grecs i llatins La seva obra — Liričeskij panteon ‘Panteó líric’, 1840, Večernije ogni ‘Llums del capvespre’, 1883-85 — influí sobre el simbolisme rus