Resultats de la cerca
Es mostren 1073 resultats
illa d’en Colom
L’illa d’en Colom
© Fototeca.cat
Illa
Illa de la costa oriental de Menorca, dins el terme de Maó, la més gran prop del litoral menorquí (1,5 km2), a 1,5 km de la costa, davant es Grau.
Situada al parc natural de s’ Albufera des Grau , el punt culminant és el turó d’en Colom 43 m alt s’allargassa al nord pel cap de Mestral, i a l’est pel cap de Llevant Hi ha una masia del segle XVIII El 1967 hi foren trobades restes d’una basílica paleocristiana Al final del segle XVIII l’illa fou utilitzada com a llatzeret per a allotjar-hi uns 260 esclaus captius espanyols procedents d’Algèria Comprada el 1904 per Antoni Roca i Várez, l’any 2018 una companyia inversora l’adquirí als hereus
sinòpia
Art
Dibuix preparatori d’un fresc, que resta adherit a la paret entre el fresc acabat i aquella.
Hom ha pogut descobrir les sinòpies mitjançant la separació del fresc de la seva paret original un cop realitzat aquest procés, hom troba la sinòpia, que pot ésser també separada de la paret i collocada sobre llenç nou El nom ve del fet que les primeres foren trobades sota els frescs dels pintors florentins del s XV, els quals usaven per als dibuixos preparatoris guixos ocres que venien de Sinope Turquia Les sinòpies tenen un gran interès per a l’estudi de l’estil i de la idea primera d’un artista sense l’acurament de l’obra acabada
Club Parapent Pirenaic

Club Parapent Pirenaic
Club Parapent Pirenaic
Esports aeris
Club de parapent d’Organyà.
Fundat al final del 1992, alguns dels seus membres com Nil i Nèstor Bohigas, Xavier i Joan de la Mata o Lluís Giner foren pioners del parapent a Espanya entre el 1987 i el 1988 La primera seu s’ubicà a Barcelona i la zona de vol a Castejón de Sos i a Àger Posteriorment la seu es traslladà a Organyà, la zona de vol més habitual del club Participa en la Lliga Catalana de parapent i en trobades internacionals com la Coupe Icare de França Organitza sortides i cursos d’iniciació, progressió, simulació d’incidències i vols biplaça
Grup Cultural Rasquerà
Esport general
Entitat cultural de Rasquera.
A partir de l’any 1982 i liderat pels germans Joan i Josep Farnós Piñol, inicià una tasca de recuperació del tradicional joc de bitlles Organitzaren a Rasquera els primers campionats de bitlles catalanes, i constataren la necessitat d’unificar-ne les regles de joc Aquest pas es feu després d’organitzar congressos i trobades i d’editar publicacions en diferents localitats de la Ribera d’Ebre i de les Terres de l’Ebre Fruit d’aquestes iniciatives es creà la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles, que des de llavors s’ocupa de la difusió d’aquest joc
Federació de Diables i Dimonis de Catalunya
Folklore
Organització que agrupa les colles de diables i dimonis de Catalunya, i també dels Països Catalans.
Fou creada al març del 2000 a partir d’una sèrie de trobades de colles de diables de diverses poblacions de Catalunya amb l’objectiu de promoure les tradicions populars vinculades sobretot al ball de diables , i també per coordinar i unir esforços en el vessant legal de les seves activitats, associades als correfocs i a la pirotècnia A mitjan segona dècada del segle XXI reunia unes 250 colles de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord L’any 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA
ars subtilior
Música
Estil musical extremament refinat del final del segle XIV.
El terme fou introduït per Ursula Günther el 1963 a partir de referències trobades en el Tractatus de diversis figuris de Philippus de Caserta Designa la música -essencialment profana, molt complexa i elitista- produïda, especialment a la cort papal d’Avinyó i a les corts del sud de França, a la Corona d’Aragó i a Xipre, des de la mort de Machaut, el 1377, fins a l’aparició de Guillaume Dufay i de les primeres formulacions del Renaixement musical Alguns dels seus principals cultivadors foren Jacob de Senleches, Solage, Pierre de Molins, Matteo da Peruggia i Johannes Ciconia
Consell Cultural de les Valls d’Àneu
Folklore
Organisme creat el 1983 amb l’objectiu de protegir, difondre i estudiar el patrimoni natural i cultural de les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà).
Entre les iniciatives que ha desenvolupat sobresurten l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu 1985, l’Escola de Natura de les Valls d’Àneu 1987, l’ Ecomuseu de les Valls d’Àneu 1988, Premi Nacional de cultura popular 1994, el Dansàneu Festival de Cultures del Pirineu 1991, Premi Nacional de Cultura 2021 i Les Trobades d’Escriptors 1994 Ha contribuït a promoure el reconeixement de les Falles dels Pirineus , que el 2015 foren declarades patrimoni immaterial de la humanitat, i de Catalunya fogueres d’Isil Ha rebut el Premi Nacional de cultura popular 1991 i la Creu de Sant Jordi 2016
Iniciativa Cultural de la Franja
Institució creada el 2003 que agrupa diferents col·lectius supralocals de la Franja de Ponent dedicats a la protecció i promoció de la llengua i cultura catalanes a l’Aragó.
En formen part l’Associació Cultural del Matarranya ASCUMA, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEBC, l’Associació de Consells Locals de la Franja ACLF, i el Centre d’Estudis Ribagorçans CERi Entre les seves tasques destaquen la publicació de llibres d’autors locals i l’organització de trobades culturals i activitats de promoció de la llengua catalana Iniciativa Cultural manifesta la seva posició favorable a l’ensenyament del català en aquestes comarques, com també la seva cooficialitat a l’Aragó Rep el suport del Govern d’Aragó, la Generalitat de Catalunya, diputacions, consells…
Associació Numismàtica Espanyola
Associació d’àmbit internacional, de col·leccionistes, estudiosos i afeccionats a la numismàtica.
Fundada a Barcelona el 27 de març del 1955 Té per objectiu fomentar el colleccionisme i les diferentes branques de la ciència numismàtica, en el seu sentit més ampli monedes, medalles, paper moneda, etc Publica la revista Gaceta Numismática Anualment atorga els premis Javier Conde Garriga, al millor llibre sobre numismàtica, i l’Excellent al Mèrit Numismàtic, a la institució o persona destacada en l’àmbit de la numismàtica També celebra cada any la Setmana Nacional de Numismàtica —dins la qual organitza conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona “Trobades d’Estudis…
cultura de Paracas
Ceràmica de la cultura de Paracas
© X. Pintanel
Història
Cultura peruana desenvolupada a la petita península desèrtica de Paracas, al sud de Lima i a 18 km de l’actual port de Pisco (al golf homònim).
Té dues fases de desenvolupament la primera, i més antiga, anomenada Paracas Cavernas 300 aC — 200 dC, es caracteritza per enterraments de tipus comunal, fets a l’interior de cambres excavades a la roca, i al costat dels cadàvers momificats apareix una ceràmica de gran bellesa, amb dibuixos delimitats per incisions i pintada d’esmalt a la segona fase, anomenada Paracas Necrópolis , pertany un gran cementiri, situat prop del jaciment citat, on hom trobà 429 mòmies embolcallades amb les més formoses teles trobades al Perú Són fetes amb cotó i llana d’alpaca i vicunya amb gran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina