Resultats de la cerca

Estudià al seminari de València, i fou ordenat sacerdot el 1981 Doctor en dret canònic 1988 i civil 1989, lany 1988 ingressà al servei diplomàtic de la Santa Seu Treballà molts anys a la Secretaria d’Estat del Vaticà fins que, al maig del 2005, prengué possessió del càrrec de bisbe d’Eivissa i Formentera

Treballà a Florència fins el 1433 collaborà amb L Ghiberti en les portes del baptisteri Per encàrrec d’Eugeni IV, féu les portes de bronze de Sant Pere del Vaticà 1433-35 Anà a Milà 1451, on al servei de Francesco Sforza, projectà el Castello Sforzesco i l’Ospedale Maggiore Escriví un Trattato d’Architettura

Ambaixador a Bèlgica, Portugal, Rússia, Itàlia i el Vaticà Fou gran d’Espanya des del 1910 Publicà la documentada monografia Goya, su tiempo, su vida, sus obras 1887, on ja s’inicià la tasca de catalogació de l’obra del pintor Publicà també unes Adiciones al Diccionario de don J A Ceán Bermúdez 1889

Una finestrella permet la veneració del màrtir per part dels fidels Més baixa que el nivell de l’església, la confessió ha donat sovint origen a la construcció d’una cripta sota el presbiteri Entre les diverses esglésies que tenen una confessió, cal esmentar les romanes de Sant Climent, Sant Joan del Laterà i, sobretot, Sant Pere del Vaticà

El papa Francesc canonitza l’arquebisbe de San Salvador Óscar Arnulfo Romero , el papa Pau VI , dos sacerdots, un jove laic i dues religioses Óscar Arnulfo Romero, anomenat “bisbe dels pobres” va ser assassinat el 1980 per paramilitars de l’extrema dreta Pau VI va ser impulsor, juntament amb el papa Joan XXIII, del Concili Segon del Vaticà

El primer fou escrit a Magúncia entre el 950 i el 962, adoptat a Roma al s XI i refós per Guillem Durand, bisbe de Mende s XIII Adaptat i promulgat en tres llibres per Climent VIII 1596, no ha sofert retocs considerables fins a les simplificacions de Joan XXIII i la reelaboració del concili II del Vaticà

Es formà al taller de Giotto, la influència del qual és palesa als frescs de l’església de San Domenico de Fabriano Crucifixió i Història de la Mare de Déu , al costat del refinament de la pintura senesa al Tríptic del Vaticà i a la Mare de Déu amb l’Infant del Palazzo Ducale d’Urbino

A Roma fou mestre de capella a Santa Maria Major i al Vaticà Escriví molta música d’església misses, motets, salms, amb una polifonia molt recarregada de veus 13, 16, 24, 30 Un exemple sobresortint, en aquest sentit, és la missa a 48 veus reals dotze cors escrita el 1628 per a la inauguració de la catedral de Salzburg

Protegit pel comte Stroganov, estudià a Moscou i viatjà per Alemanya, França i Suïssa La seva obra principal és la catedral de la Mare de Déu de Kazan’ 1810-11 —la construcció de la qual li fou encarregada pel tsar Pau I el 1790—, que imita, principalment a la cúpula i a la columnata, Sant Pere del Vaticà

Fou un dels més importants escultors figuratius actuals conreà especialment el tema religiós Crucifixió 1943, Cardenal 1949-51, Wallraf-Richartz Museum, Colònia, Porta de la mort 1949, de Sant Pere del Vaticà, la portada central de la catedral de Salzburg 1955 i Porta de la Pau i de la guerra, de l’església Sint Laurens de Rotterdam