Resultats de la cerca
Es mostren 1806 resultats
malaltia
Fitopatologia
Qualsevol derivació de l’estat fisiològic normal d’una planta, que comporta en un desequilibri de les seves diferents funcions i es manifesta amb símptomes molt diversos.
L’estudi de les malalties de les plantes constitueix la fitopatologia o patologia vegetal
ergocalciferol
Bioquímica
Vitamina D2
.
Es forma per irradiació de l’ergosterol, un esteroide d’origen vegetal present en els aliments
pluricel·lular
Biologia
Dit de l’organisme compost de dues o més cèl·lules.
En són exemples els cormòfits, dins el regne vegetal, i els metazous, dins el regne animal
fitoquímica
Botànica
Branca de la botànica que estudia els productes que produeixen els vegetals (alcaloides, glucòsids, olis essencials, resines, greixos, etc).
La nutrició i el metabolisme de les plantes pertanyen al camp d’estudi de la fisiologia vegetal
poll negre
Poll negre parasitant un calamansi
aubrey_moore (CC BY)
Fitopatologia
Insecte pertanyent als còccids diaspínids, paràsit específic de les auranciàcies, especialment dels cítrics.
L’escut que posseeix, força adherit al vegetal, protegeix els ous i dificulta el tractament amb insecticides
Henri Dutrochet
Biologia
Fisiòleg i metge.
Féu diversos estudis sobre fisiologia, sobretot vegetal, i fou el primer a fer experiments quantitatius sobre l’osmosi
sinúsia
Geobotànica
Unitat de vegetació constituïda per plantes d’idèntica forma biològica i amb exigències ecològiques semblants.
Generalment correspon a un estrat d’una comunitat vegetal, raó per la qual no sol coincidir amb una associació
Wilhelm Lampadius
Química
Químic alemany.
Féu treballs de química orgànica relacionats amb la fisiologia vegetal Descobrí el sulfur de carboni, anomenat licor de Lampadius
colorant
Biologia
Substància usada en microscòpia per a tenyir les estructures citològiques i histològiques que hom vol observar.
Els primers colorants eren d’origen vegetal rèvola, indi, gualda, etc o animal cotxinilla, porpra, etc actualment quasi tots els colorants són sintètics
protists
Protistologia
Grup molt heterogeni, actualment sense categoria taxonòmica, que comprèn organismes unicel·lulars (rarament cenocítics o pluricel·lulars sense diferenciació de teixits) i d’organització simple.
Inclou tant organismes procariotes, com els virus, bacteris i esquizofícies protists inferiors, com organismes eucariotes, tant de caràcter animal com vegetal protists superiors