Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
bot
Transports
Embarcació menor, generalment de fusta, sense coberta ni corredor, propulsada a rem, a vela o a motor.
En cas de portar vela, sol ésser al terç o al quart o bé aurica o llatina Normalment la seva funció és de fer d’embarcació auxiliar d’un vaixell
vaurien
Esport
Transports
Monotip de regates a vela dissenyat el 1952 per J.J.Herbulot, equipat amb orsa i aparellat de sloop
.
Les característiques del vaurien són 4,10 m d’eslora, 1,47 m de mànega, 0,95 m de puntal amb l’orsa arriada, 85 kg de pes i 8,10 m 2 de superfície de vela
optimist
Transports
Embarcació esportiva de vela, feta de fusta o de polièster, amb un sol pal, generalment d’alumini, de característiques molt concretes i unificades i per a un sol tripulant.
És dedicat a la iniciació de nois i noies entre 8 i 16 anys a la navegació a vela Les característiques de l' optimist són 2,30 m d’eslora, 1,13 m de mànega, entre 0,10 m i 0,60 m si és amb orsa de puntal, 35 kg de pes i 3,25 m 2 de superfície de vela
balandra
Transports
Veler d’un sol pal i veles de ganivet, amb coberta, que hom emprà antigament tant per al transport de cabotatge com per a la pesca, i que avui constitueix el tipus de iot més difós entre els de vela.
Les balandres clàssiques hissen vela aurica i escandalosa d’altres, vela guaira, però les de vela bermudiana són les que han prevalgut Totes les balandres hissen també flocs la que només en té un és anomenada sloop, i la de dos o més, cúter La balandra de línies fines construïda especialment per a regates és anomenada balandre
quetx
Quetx
© fototeca.cat
Transports
Embarcació de vela de dos pals, el major al mig de l’embarcació i el de mitjana bastant a popa, aparellats amb veles auriques i que hissava també alguns flocs, en nombre rarament superior a dos.
Els primers quetxos eren d’aparell rodó, però a la darreria del s XVII i al començament del XVIII aparellaven una vela major i una gàbia al pal major i una vela llatina al pal de mitjana Posteriorment la vela major fou substituïda per una aurica, malgrat que alguns quetxos continuaren aparellant una gàbia Foren molt emprats en la navegació de pesca i en la comercial de cabotatge, especialment pels anglesos i els holandesos, i llur càrrega útil oscillava entre les 100 i les 250 tones Actualment l’aparell de quetx aparell 7 29, 30, 31 i 32 és emprat en…
espinàquer
Transports
Vela triangular de gran superfície, lleugera i amb molta bossa, emprada en els iots de regates quan naveguen amb vents fluixos i llargs.
La superfície de l’espinàquer sol ésser més gran que la de la vela major Hom l’anomena també baló
José Luis Doreste Blanco
Vela
Regatista de vela canari i metge especialitzat en educació física i esport.
Començà a navegar el 1970 en classe optimist Es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva activitat com a regatista En classe finn guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Seül 1988, al Campionat del Món 1987 i al Campionat d’Europa 1988 En classe star aconseguí dues medalles d’or al Campionat del Món 1982, 1983 i una altra al Campionat d’Europa 1982 Participà en cinc Jocs Olímpics Mont-real 1976, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Atlanta 1996 Aconseguí un diploma olímpic a Los Angeles i Atlanta A partir del 1996 navegà en classe creuer i assolí diferents…
,
verga
Transports
Cadascuna de les perxes, generalment cilíndriques, que, disposades a la cara de proa d’un pal o d’un masteler, fixades per la part central i susceptibles de girar entorn del dit pal en maniobrar-les amb les braces, serveixen per a envergar-hi una vela.
S’anomena verga de creu la que és fixada disposada perpendicularment al pal, de manera que sembla una creu, i en la qual hom enverga una vela quadra En la verga de creu hom distingeix la creu , que n’és la part central, els braços , que són cadascuna de les parts compreses entre la creu i els extrems de la perxa, i els penols , que són els extrems de la perxa S’anomena terç de la verga el punt mitjà de cadascun dels braços Les vergues prenen el nom del pal o del masteler al qual van fixades, i a vegades el de la vela que hi és envergada
pollacra
Transports
Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet (ultra el bauprès), d’una o de dues peces, sense encreuar i sense cofes, amb vergues i amb el major eventualment proveït de botavara (en la pollacra rodona), aparellats com els dels bergantins.
Era propi de la Mediterrània i des de la darreria del s XVIII, i mentre durà la navegació a vela aparellà només veles quadres
aparell de bergantí
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del bauprès, consta de dos arbres de tres peces, encreuats i amb cofes, en què, a més, el pal mascle de l’arbre major (que és el de popa) duu sempre una botavara i un pic per a hissar-hi una vela aurica.
L’aparell bergantí no pot portar mai cap vela escandalosa