Resultats de la cerca
Es mostren 675 resultats
John Bull
Música
Compositor, virginalista i organista anglès.
Fou organista a Hereford 1582, Londres 1591, Brusselles 1614 i Anvers 1617 i primer professor al Gresham College de Londres Fou un dels creadors de la tècnica del teclat i dels procediments que independitzaren l’escriptura instrumental de la vocal Compongué unes 150 peces per a teclat, que foren incloses als reculls Parthenia 1612 i The Fitzwilliam Virginal Book 1630 També escriví música per a viola 50 peces i obres vocals anthems , madrigals
Suzanne Lautenbacher
Música
Violinista alemanya.
Estudià a la Hochschule für Musik de Munic i es perfeccionà amb el violinista Henryk Szeryng Desenvolupà una important carrera de concertista internacional, com a solista i com a intèrpret de música de cambra Formà part del Trio Bell’Arte amb Ulrich Koch viola i Thomas Blees violoncel Enregistrà obres de cambra de F Mendelssohn i F Schubert, i concerts de JS Bach i JN Hummel Fou professora a la Hochschule für Musik de Stuttgart
Kuijken
Música
Família de músics belgues.
Wieland Kuijken , violoncellista i gambista, simultaniejà fins el 1972 la música contemporània amb el repertori barroc i és un dels intèrprets més destacats de la viola de gamba El seu germà Sigiswald Kuijken és violinista i violista En un principi es dedicà a la música contemporània, però més tard es consagrà al repertori barroc El 1972 fundà la Petite Bande Barthold Kuijken és flautista i germà dels anteriors Amb ells ha interpretat i enregistrat obres barroques i clàssiques
Pere Codolar
Música
Tractadista musical.
Monjo de Montserrat regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Escriví, al monestir de Samos Galícia, un Examen musical , en castellà, on distribuí la matèria en vuit dies o exàmens física, matemàtiques i geometria, música en general, música teòrica i especulativa, música pràctica, cant pla, cant d’orgue, contrapunt i composició El manuscrit conté exemples i peces, entre altres, d’Anselm Viola i d’Antoni Soler És conegut també amb el nom d' Antoni Codolar
Francesc Vinyals i Ribas
Música
Compositor.
Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble d’Anselm Viola i de Jacint Boada Guanyà la plaça de mestre de capella de música de Martorell Actuà com a cantant a les catedrals de Santiago de Compostella, Segòvia, Burgos i Palència i fou mestre de capella a Lerma i a Lleó Obtingué per oposició la plaça d’organista de l’església de San Isidro de Madrid És autor de nombroses obres musicals de tècnica avançada
Venceslau III de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia (1305-06), Hongria (Venceslau I: 1302-05) i Polònia (Venceslau II: 1305-06).
Fill de Venceslau II i de la seva primera muller, Judit d’Àustria Perdé Hongria en la guerra amb el duc Albert I d’Àustria 1305 Portà una vida dissoluta Hagué de vendre les possessions de Mísnia al marcgravi de Brandenburg Morí assassinat quan preparava la guerra per a reivindicar els seus drets a Polònia Fou casat amb Viola, filla del duc d’Oppeln, i no tingué descendència Fou el darrer sobirà de la dinastia dels premíslides
Antoni Vicens i Santandreu
Folklore
Literatura catalana
Glosador.
Fou conegut com l’ Amo Toni de son Garbeta Antoni M Alcover, amb qui tenia afinitats ideològiques, el relacionà amb cercles cultes el 1897 guanyà un accèssit a la viola als Jocs Florals de Barcelona i el 1904 el presentà personalment a Barcelona, on assolí una certa popularitat A més, Alcover inclogué gloses seves en el recull Vetlada de glosadors a les fires de Manacor 1897 i a La Ignorància 1883, i li publicà el volum Glosades 1907
,
Alessandro Striggio
Música
Llibretista i músic italià.
Fill del compositor Alessandro Striggio, rebé una bona educació musical i fou intèrpret de viola, estudià dret i feu carrera com a diplomàtic Després de la mort del seu pare 1592, en publicà la darrera sèrie de madrigals Posteriorment, escriví diversos textos per a obres de Claudio Monteverdi, dels quals només ha restat el de l’òpera La Favola d’Orfeo 1607, basat en Euridice 1600, d’Ottavio Rinuccini Striggio escriví també textos per a Marco da Gagliano Il sacrificio d’Ifigenia , 1608
corda simpàtica
Música
En els cordòfons que en tenen, cadascuna de les cordes que, sense ser tocades, sonen en ser excitades per la vibració d’altres que sí que ho són (fregades, polsades, percudides, etc.).
Les cordes simpàtiques, anomenades també cordes de ressonància, vibren amb la mateixa freqüència o amb la d’un dels harmònics de les cordes que exciten la seva vibració, la qual cosa produeix un so conjunt tímbricament diferent -més ric- del que produirien les cordes normals les que no són simpàtiques soles Les cordes de ressonància s’empren en un variat nombre d’instruments, com ara la viola d’amor, que n’inclou de sis a catorze de metàlliques, el baríton o el sitar
Google acomiada un enginyer per sexisme
La companyia d’internet Google acomiada James Damore, un enginyer informàtic que havia qüestionat en un memoràndum de circulació interna la política de diversitat i igualtat de l’empresa Damore afirmava que el baix nombre de dones en posicions d’alta responsabilitat tècnica no és el resultat de la discriminació sinó de diferències biològiques Sundar Pichai, màxim executiu de Google, afirma en un comunicat que el memoràndum viola el codi de conducta de la companyia i que difon estereotips inacceptables
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina