Resultats de la cerca

De formació humanista, és autor de La Pittura Moderna 1918 Després d’haver collaborat a Valori Plastici Roma 1920, es dedicà a la pintura i visqué a París fins el 1940, que tornà a Roma, on fou internat en un sanatori La seva obra, pròxima a la pintura veneciana i a la de Maurice Utrillo, revela un virtuosisme elegant

Visqué exiliat del 1938 al 1946 El seu teatre és clarament expressionista i molt influït per Strindberg, tant en la temàtica com en l’estil D’entre les seves obres cal esmentar Die rote Strasse ‘El carrer roig’, 1918, Gesellschaft der Menschenrechte ‘Societat dels drets humans’, 1926, Besetztes Gebiet ‘Zona ocupada’, 1930 També conreà la poesia i la prosa

En 1568-75 visqué a Constantí Tornà a Barcelona al cap de poc d’ésser nomenat canonge Deixà un minuciós dietari de les seves despeses 1548-74, en el qual intercalava diversos esborranys de poesies, en català, com sonets que recorden Ausiàs Marc o glosses a la manera de Pere Serafí, i un romanç dedicat a Barcelona

Perseguida pels nazis, visqué exiliada al Brasil en 1937-42 La seva obra recull sovint la problemàtica de les dones de poble en tant que depenen de la natura i de la societat Cal destacar un primer recull de novelles, Kinder der Eifel ‘Infants de l’Eifel’, 1897 i Das Weiberdorf ‘El poble de les dones’, 1900

Estudià lleis a Salamanca Nomenat auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa, visqué uns vint anys a Roma, fins que fou nomenat arquebisbe de Tarragona 1653 Celebrà dos concilis provincials el 1654 i el 1659 El 1663 fou traslladat a Àvila i posteriorment a Cartagena Les seves Decisiones Sacrae Rotae foren impreses a Lió el 1662

Amic de Mazzini, fou condemnat a mort per contumàcia 1833 i visqué molts anys exiliat a Anglaterra Escriví moltes novelles en anglès les més conegudes, Lorenzo Benoni 1853 i Il dottor Antonio 1855, són una crònica sobre la vida dels joves patriotes italians del Risorgimento És autor també del llibret del Don Pasquale 1842 de Donizetti

Fou el primer compositor independent que visqué a Viena del seu art És autor d’una amplíssima producció, que comprèn aproximadament un centenar de simfonies, 80 quartets, 30 concerts, sonates per a piano i obres per a piano a quatre mans, com també composicions religioses 25 misses i cançons infantils Influí en la creació del classicisme musical vienès

Visqué durant més de quaranta anys a les contrades desèrtiques de la comarca d’El Bierzo, després d’una joventut dissoluta Sofrí persecució per part d’alguns monjos, però la seva innocència fou finalment reconeguda El seu escrit més important és l' Epistola beatissimae Egeriae laude , perquè serví per a la identificació de la pelegrina i escriptora Egèria

Segons l’Odissea transformà en porcs els companys d’Ulisses, però aquest els alliberà i s’escapà de la metzina de Circe amb l’ajut d’Hermes De l’heroi, amb el qual visqué tot un any, Circe tingué Telègon, Cassífone i, segons unes altres llegendes, Llatí, epònim dels llatins, Anties, Àrdees i Rom, epònim de Roma

Visqué molt de temps a Londres Autor de nombrosos assaigs en francès, descobrí tardanament la llengua de la seva terra publicà Ac digas pas 1954 i Encaminament catar 1955 Pòstumament aparegué Encaminament II 1960 Aquests texts evoquen el surrealisme i es caracteritzen per un to sovint èpic i per una llengua autèntica, d’una gran rudesa