Resultats de la cerca

El portuguès, en les seves diverses modalitats, és parlat per uns 230 milions de persones 2008 És, doncs, després del castellà, la llengua romànica més estesa L’àrea lingüística portuguesa comprèn, a part el portuguès metropolità, i tenint en compte les variants dialectals, les antigues colònies africanes Angola, Moçambic, Guinea-Bissau i de l’Índia Goa, Daman, Diu el territori de Macau a la Xina els arxipèlags atlàntics de Madeira, Açores i Cap Verd l’illa de Timor, a Oceania el Brasil i Galícia Durant segles fou la llengua franca a Etiòpia, l’Índia i la Insulíndia, i es parlen encara…

Durant l’Edat Mitjana i el Renaixement aquest terme designà una gran quantitat de gèneres de música, especialment vocals, que van des de la cançó popular monòdica fins a la chanson francesa J Tinctoris definí carmen com a " quidquid cantari potest " 'allò que pot ser cantat' A l’Alemanya renaixentista donà nom també a peces polifòniques instrumentals, especialment a les basades en cançons Exemples d’aquest tipus d’obres es poden trobar en compositors com H Isaac, L Senfl o P Hofhaimer

El ""Butlletí Oficial de les Balears’’ publica el decret del conseller d’Educació i Cultura del Govern balear, Manuel Ferrer, en virtut del qual es constitueix el Consell de la Llengua de les Balears Aquest organisme serà l’òrgan d’assessorament, consulta i coordinació en matèria de llengua i l’encarregat de canalitzar el procés de normalització lingüística a les Illes Balears El Consell està format pel president de la comunitat, Jaume Matas, el conseller d’Educació i Cultura, Manuel Ferrer, i 16 vocals

La característica principal de la forma és la unitat assolida mitjançant diversos elements melòdics, harmònics i rítmics o determinades combinacions vocals i instrumentals L’obra pot ésser individualitzada formalment gràcies a un ritme, a una tonalitat o a la repetició de motius melòdics o rítmics Segons HRiemann, la paraula forma té dues accepcions la primera té el sentit d’estructura o de pla de composició en les formes abstractes lied , sonata, etc, i la segona, com a gènere musical en les formes concretes estudi, concert, toccata , etc

És conegut sobretot com a autor del llarg poema èpic Orlando Furioso , obra cabdal del Renaixement italià publicada el 1516 i dedicada al seu protector, el cardenal d’Este L’obra assolí aviat una extraordinària popularitat -que es mantingué al llarg de tot el segle XVI i part del XVII-, cosa que es reflectí, entre altres manifestacions, en l’adaptació d’un gran nombre de fragments per a composicions vocals, molt especialment madrigals, com són ara els de Vincenzo Ruffo, Antonio Cifra i Enrique de Valderrábano

Deixeble d’A Longo a Nàpols i de Jadassohn a Leipzig Professor de composició 1915 i director 1918 del conservatori de Bolonya Director del Liceo de Torí 1923-39 Fou autor d’una dotzena d’òperes, com Resurrezione 1904, de tendèn cia verista, La leggenda di Sakuntala 1921, d’influència impressionista, i Cyrano de Bergerac 1936 Acabà la Turandot 1925 de Puccini També escriví música simfònica, com la Simfonia en mi 1912, ballets, música de cambra, obres vocals cant i piano i algunes peces de piano

Segons aquest paràmetre, els sons d’una llengua es poden classificar en una escala que va des dels més fins als menys perceptibles En principi, els sons oberts són més perceptibles que els tancats Entre les vocals, que ocupen un punt màxim en aquesta gradació, es destaca el so a, el més obert Entre les consonants, són més perceptibles les sonores que no pas les sordes, més les líquides que les fricatives, les estridents que les mats, etc, fins a les oclusives sordes, que manquen de perceptibilitat pròpia

Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses

Estudià al Conservatori de Copenhaguen, on fou deixeble de P Schierback en les disciplines de piano i composició 1933-38 Crític musical en Politiken  1942-49, parallelament fou professor de música en diferents centres d’ensenyament Com a pianista i director dugué a terme gires pels països escandinaus, Itàlia i Suïssa, tot interpretant les seves pròpies obres En el seu catàleg predominen les obres de cambra, les peces vocals, sobretot les cançons, i també les òperes El seu llenguatge orquestral mostra les influències de J Sibelius, S Prokof’ev i D Šostakovič

Deixeble de Johan Lindegren en les disciplines d’orgue, contrapunt i composició al Conservatori de Música d’Estocolm, estudià piano amb Richard Andersson i orquestració amb el polonès Philipp Scharwenka a Berlín Professor d’harmonia al Conservatori de Música d’Estocolm a partir del 1908, la seva música denota una gran influència de Max Reger, especialment en el llenguatge harmònic El seu catàleg inclou obres per a orquestra, vocals, instrumentals i nombroses cançons Entre les peces més notables hi ha Konsertuvertyr 1908, per a orquestra, i Sonata alla legenda 1919, per a violí i…