Resultats de la cerca
Es mostren 5809 resultats
els Aspres
Vista de la part alta dels Aspres
© Fototeca.cat
Zona muntanyosa al SW del Rosselló limitada al N pel Riberal, a l’W pel Conflent i al S pel Vallespir, constituïda per les formacions terminals paleozoiques de la zona axial pirinenca i el seu contacte amb la plana rossellonesa del Terciari superior que en aquest lloc forma una sèrie de plataformes seques (d’aquí el seu nom) aixecades entre els 40 i els 140 m d’altitud a causa de moviments tectònics recents.
La vinya és el conreu dominant i una riquesa important, bé que recentment hom hi ha introduït el conreu d’albercoquers resten encara claps d’alzines sureres, que abans cobrien aquesta regió muntanyosa, i algunes oliveres La vinya dels Aspres és esmerçada en l’elaboració d’aperitius i de vins generosos amb la denominació de Rosselló dels Aspres és coneguda una zona del Rosselló i del Vallespir amb una petita part del Conflent al voltant de Vinçà, entre la Tet i l’Albera, exclosa la Marenda, que ocupava 1964 9 980 ha, el 1980 descendí a 560 ha i que produeix vi de qualitat superior…
torre dels Penyals
Història
Antiga torre de defensa de la costa, al S del terme de Mont-roig del Camp (Baix Camp), a ponent de la punta dels Penyals, propera a les ruïnes de Miramar.
Provença
Paisatge de la Provença
© B. Llebaria
País d’Occitània, limitat a l’W pels territoris del Llenguadoc, a l’E per la Ligúria i el Piemont, al N pel Delfinat i al S per la mar Mediterrània.
En la divisió administrativa francesa resta inclosa en la regió Provença-Alps-Costa Blava, la qual comprèn els departaments dels Alts Alps, Alps de l’Alta Provença, Alps Marítims, les Boques del Roine, Var i Valclusa Des del punt de vista físic, el relleu del país provençal presenta una estructura esglaonada des d’una línia de crestes prealpines o alpines mont Ventor 1912 m mont Lura, 1827 m mont Pelat, 3053 m fins a la mar Aquest fet explica el clima mediterrani uniforme, sec i lluminós El conjunt, però, és modificat en la seva estructura per diversos accidents secundaris, masses montuoses…
Eslovàquia
Estat
Estat de l’Europa central, limita al N amb Polònia, a l’E amb Ucraïna, al S amb Hongria i a l’W amb Àustria i Txèquia; la capital és Bratislava.
La geografia física Eslovàquia és una regió muntanyosa constituïda per un conjunt de serralades que formen part dels Carpats Occidentals, els quals s’obren en ventall cap a la plana del Danubi Llevat de les serralades del nord, relleus de flysch que formen part dels Beskidy, la resta és un conjunt de serralades i massissos de materials cristallins i masses eruptives El Tatra, tallat per la fossa tectònica del Poprad en Alt Tatra 2654 m i Baix Tatra 2043 m, és el nucli principal Vers l’oest cal assenyalar els blocs del Gran Tatra 1592 m, Petit Tatra, Tríbeč i els Petits Carpats, més baixos i…
la Clau de Miralles
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Veciana (Anoia), prop del límit amb el terme dels Prats de Rei; al s XIX, havia format part del municipi de Sant Pere Desvim.
Kenmare
Badia
Badia del SW d’Irlanda, a l’oceà Atlàntic, dins la regió de Munster (Mhumha), entre les muntanyes de Sléibhte na Ceachan, al S, i la comarca de Ciarraí, al N.
En el seu vèrtex hi ha la ciutat de Neidin Kenmare, on desemboca el riu An Ribhéar
baronia de la Sentiu
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de la Sentiu, que al s XVI pertanyia als Meià, dels quals passà als Gilabert, als Lanuza i als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües.
Valloriola
Caseria
Caseria i antiga quadra i parròquia del municipi de Sagàs (Berguedà), al S del terme, al cim d’un serrat que domina, per l’esquerra, el Llobregat, prop de Puig-reig.
L’antiga església parroquial Sant Esteve és sufragània de Santa Maria de la Guàrdia
Terra de Victòria
Regió de l’Antàrtida oriental que limita a l’E amb la mar de Ross, a l’W amb la Terra de Wilkes i al S amb la barrera de Ross.
És constituïda perla costa elevada amb què acaba l' inlandsis i que pren la forma d’una serralada escarpada d’uns 2 000 km de llargada, amb altituds que sovint ultrapassen els 3 000 m Davant la costa emergeixen diversos relleus d’origen volcànic, el més important dels quals és l’illa de Ross, on hi ha el volcà Erebus 3 794 m
serra de Falgars
Vista aèria de la serra de Falgars, amb el santuari homònim al capdemunt
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa del Prepirineu oriental, entre el Llobregat, al N, i els seus afluents, el Regatell, a l’E i al S, i el torrent de la Fou, a l’W.
S'inicia amb un escarpament tectònic, els cingles de Vilardell, que domina, a uns 200 m per damunt, el Llobregat, el qual fa canviar, a la Pobla de Lillet, en E-W la direcció N-S seguida des de Castellar de N'Hug Allargassada uns 3 km, s’enlaira fins a 1 288 m alt a llevant del santuari de Falgars 1285 m, i a l’extrem d’una calma d’uns 1250 m d’altitud on se situa la collada de Falgars Hom ascendeix a aquest replà resistent de calcàries cretàcies per un branc de la pista que mena de la Pobla de Lillet a la serra del Catllaràs