Resultats de la cerca

Jugà al FC Barcelona, el CH Catalunya, el CD Universitari, el CT Barcino i el RCD Espanyol, club en el qual es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola a l’europeu del 1959, en el qual Espanya acabà subcampiona Com a tècnic dirigí l’Espanyol, el Vilanova –amb el qual fou campió d’Espanya–, el Picadero, l’Sferic de Terrassa i el Piera Fou seleccionador espanyol juvenil en dues etapes i absolut 1985-86 Guanyà dos europeus juvenils 1973, 1974 i un europeu sènior 1985

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, es proclamà campió d’Espanya de ràfting 2008 juntament amb Ramon Barbé, Eduard Clapés i Josep Foz El 2009 fou campió d’Espanya de ràfting per clubs El 2008 guanyà el campionat de ràfting nocturn del Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa, formant part de l’equip de l’Associació de Guies Noguera Pallaresa, juntament amb Ramón Barbé, Eduard Clapés i Albert Aixàs Disputà el Mundial 2009 Es classificà en segona posició a la Kayak Extrem Descens 2008

Es proclamà campió d’Espanya en les especialitats estàndard 1995 i ball llatí 1997, 1998, 2001, amb la seva parella Neus Gaja Amb ella ha publicat el llibre Sebastià Ordeig i Neus Gaja, campions d’Espanya de balls de saló Curso de bailes de salón para secundaria 1996 Regenta el gimnàs escola de ball que porta el seu nom a Manlleu i ha estat escollit vicepresident segon de l’Associació Espanyola de Professors de Ball de Saló i Esportiu per al període 2010-14

Formà part del Club Natació Barcelona, del Futbol Club Barcelona i del Playas de Jandía Destacà en categories inferiors guanyant diversos campionats de Catalunya i d’Espanya de marxa En categoria promesa, fou campiona d’Espanya de la prova de 20 km en ruta 2000, 2001 Participà en el Campionat d’Europa júnior 1997 i en el Campionat del Món júnior 1998 En categoria absoluta, guanyà la prova de 10 km marxa del Campionat de Catalunya en pista 2000 i en ruta 2001, 2003

Jugà en el Club Patí Voltregà des del 1955, que es fundà el club, fins al 1966, que es retirà, i posteriorment en fou el president 1968-81 Com a segon porter del primer equip, guanyà una Copa d’Europa 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i tres Campionats de Catalunya 1962, 1963, 1965 I com a president, el Voltregà guanyà dues Copes d’Europa, dues Lligues i tres Copes d’Espanya Després fou vocal de la Federació Espanyola de Patinatge

S’inicià al Centre Catòlic de l’Hospitalet, i a 15 anys s’incorporà a l’AB Juniors actual CB l’Hospitalet amb el qual disputà la final del Campionat d’Espanya 1936 Formà part de la selecció, integrada només per jugadors catalans, que guanyà el torneig disputat en l’Olimpíada Popular d’Anvers 1938 Després de la Guerra Civil continuà jugant amb l’Hospitalet, amb el qual fou campió d’Espanya, i posteriorment amb el CC l’Hospitalet, on es retirà l’any 1947

S’inicià el 1969 amb el Reial Club Marítim de Barcelona, amb el qual fou subcampió d’Espanya en dos amb timoner 1970, 1971 Passà al Club Natació Banyoles, i es proclamà campió d’Espanya en quatre amb timoner 1973-76, 1978, en vuit amb timoner 1974, 1975, 1976, 1978, 1979 i en dos sense timoner 1977 En l’àmbit internacional, assolí bons resultats en quatre scull i en doble scull Disputà la prova del quatre scull en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Guanyà el primer Campionat d’Espanya d’autocròs 1978 al volant d’un Alpine i participà en la Copa d’Europa de l’especialitat Poc abans creà l’escuderia Sellabona Comas, que, a més de disputar competicions oficials amb un equip en què destacà Albert Saurí, gestionà el Circuit de les Planes i hi organitzà competicions de motocròs i autocròs fins a mitjan dècada de 1980 Els pilots de l’escuderia guanyaren Campionats d’Espanya 1982, 1983, 1985 i de Catalunya 1982, 1983, 1985 d’autocròs

Competí representant La Salle Gràcia, fou campió d’Espanya en quatre ocasions consecutives 1981-84 i guanyà el Memorial Blume dues vegades 1984, 1985 Fou internacional amb Catalunya i amb Espanya, i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, quatre Campionats del Món 1979, 1981, 1983, 1985 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985 i dos Jocs Mediterranis 1979, 1983, en els quals aconseguí una medalla de plata i una de bronze Posteriorment, participà durant una temporada en espectacles artístics i gimnàstics als EUA 1987-88

Fill del remer Modest Andreu Albesa Fou membre del Reial Club Nàutic de Tarragona , guanyà el Campionat d’Espanya de iols a Màlaga el 1952, any que debutà en categoria absoluta Com a timoner d’un outrigger , fou campió d’Espanya en l’especialitat de quatre amb timoner a Tortosa 1954 i a Barcelona 1955, i en vuit amb timoner a Banyoles 1958, 1961 Disputà diverses regates internacionals, el Campionat d’Europa de Copenhaguen 1953 i els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Es retirà el 1964