Resultats de la cerca

Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina que emprà el nom artístic Catina Valls, on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d’autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Penya Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l’any 1927 al 1938 al Teatre Principal Després d’uns quants anys d’absència —per la manca de teatre en català—, reaparegué amb la Companyia Artis, el 1948, amb El tio de l’Havana , de JMTous i Maroto, i Nit de Nadal , de Guillem Colom El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge

Formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona 1923 L’any següent ingressà a la primera emissora dels Països Catalans, Ràdio Barcelona, on treballà fins el 1971 Fou també collaborador de La Vanguardia Recopilà dades sobre les poblacions del món que duen el nom de Barcelona o un dels seus derivats, fet pel qual el govern francès li atorgà el títol de Chevalier des Arts et des Lettres També fou premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión 1970 Compongué sardanes de gran èxit popular, com La pepa maca 1959 i…

Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca  Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 – Granollers 1991 fou actriu de cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i de teatre, i actuà sobretot al teatre Romea des dels anys vint als anys setanta

Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes Cançó d’amor i de guerra , 1926 El 1939 s’exilià a França, on actuà S'establí a Perpinyà 1944, on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al capdavant dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual El seu germà Josep Claramunt i Mesa Gràcia, Barcelonès 1885 — Barcelona 1947 fou també actor i director teatral, i amb el seu nom fou instituït el premi teatral de l’editorial Nereida

Des de molt jove estudià ballet i, casada amb el seu professor, n'adoptà el cognom professionalment Des finals dels anys trenta fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial ballà als Ballets Russes i en el cinema debutà el 1943 El 1948 interpretà el seu primer ballet important On Island With You , de R Thorpe Més endavant actuà en Singing in the Rain 1952 de S Donen i Gene Kelly, Band Wagon 1953 de V Minnelli, Silk Stockings 1957 de R Mamoulian, Party Girl 1958 de N Ray i altres Acabada l’època d’or dels musicals, interpretà papers secundaris en el cinema i la televisió

El 1935, com a director del departament militar de desenvolupament de coets, planificà la installació d’assaig de Peenemünde, d’on sortiren els míssils A42 Ascendit a general, fou el cap de tot el programa d’armes V i coets antiaeris Acabada la Segona Guerra Mundial i després de passar dos anys presoner dels anglesos, la US Air Force requerí els seus serveis com a assessor en matèria de míssils Posteriorment actuà com a conseller de la Bell Aircraft Corporation Fou precursor en la idea del vol amb transportadors recuperables a diferència de la del seu antic collaborador W von Braun, de…

Amb el seu marit, Domènec Vilarrasa, formà companyia i actuà per tot Catalunya Obtingué un gran èxit amb La dama enamorada , de Puig i Ferreter 1964, La Pepa maca 1959 i Princesa de Barcelona 1960, de CA Màntua Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, L’hort dels cirerers 1991, de Čekhov,  Revisió anual mai no és tard 2000 de M Cornet,  El maniquí 2005 de M Rodoreda i El jardí abandonat 2007 de S Rusiñol Ha treballat en més de 100 obres de teatre i ha rebut nombrosos premis com la creu de Sant Jordi 1996, el premi Margarita Xirgu 1986 i la medalla centenària de la Generalitat

Construït generalment amb secció cilíndrica, actua com a primer segment del tub acústic, i de la seva forma i llargada en depenen el timbre i l’afinació de l’instrument Poden ser rectes i curts, com els dels oboès i tenores, o de més de 20 cm de llargada i corbats, com els dels baixons i fagots N’hi ha de mides intercanviables per a un mateix instrument També s’anomenen tudells els tubs metàllics exteriors per on s’introdueix l’aire en el cap de les flautes de bec més greus, els quals no tenen cap funció acústica i actuen simplement com a bufadors

La primera llei del moviment diu que tot sistema físic aïllat, és a dir, en què no actua damunt d’ell cap força exterior, roman en el seu estat de repòs o de moviment rectilini i uniforme La segona llei del moviment diu que la variació de l’estat de repòs o de moviment rectilini i uniforme d’un sistema físic és proporcional a la força exterior que se li aplica, i es manifesta en la mateixa direcció que la força I en la tercera llei del moviment hom estableix que a tota acció força aplicada a un sistema físic s’oposa una reacció igual i de sentit contrari

Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol al juliol del 1925 procedent de l’Ateneu Esportiu Sant Feliu de Guíxols, i havent jugat també al Melilla 1923-24, on feia el servei militar Defensa, amb l’Espanyol jugà cinc temporades, encara que només participà en 4 partits Es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya 1929 Passà de forma efímera pel Futbol Club Barcelona la temporada 1930-31, on actuà tan sols en una ocasió, i acabà la campanya següent al Girona Durant la Guerra Civil Espanyola tornà a l’Espanyol, on jugà algun partit Fou internacional per Espanya en dues ocasions i formà part de la…