Resultats de la cerca

Segons el dret canònic, la té en propietat, per concurs o designació del bisbe o superior competent, i per tant és inamovible Té com a missió primordial la cura d’ànimes i totes les obligacions i drets annexos a aquesta ha de residir a la parròquia i és administrador dels seus béns Estan reservats al rector l’administració d’alguns sagraments i sagramentals baptisme, viàtic, unció dels malalts, matrimoni, funerals, benedicció de cases, de les fonts baptismals, etc Té obligació de portar els llibres d’ànimes o de registre de baptismes, defuncions i casaments, i abans era el notari…

Fou conegut sobretot als regnes de Castella i de Lleó més tard, a la corona de Catalunya-Aragó i a Navarra Alfons XI de Castella la implantà a favor del fisc a les corts de Burgos de l’any 1342, bé que en documents del segle XI es troba ja com a arbitri de senyors i municipis i com a tribut transitori a la corona El seu import sofrí variacions segons els llocs i les èpoques afectava només les vendes de béns immobles, mobles i semovents fou aplicat després a les permutes i el 1832 i el 1835 s’estengué a les transmissions i constitucions de censos i a les insolutumdacions Des de les reformes…

Domus documentada el 1187 dins del terme d’Òdena, sempre tinguda pels Ferrer, propietaris de molts altres béns a Igualada i Òdena Primer la tingueren per Guerau de Jorba, el qual, el 1187, va convenir amb Ramon d’Òdena que des d’aquesta domus no es faria mal als Òdena ni als seus sotmesos, i Ramon d’Òdena es va comprometre, per la seva part, a mantenir idèntic tracte amb els estadants de la domus Després, els Jorba cediren els seus drets als vescomtes de Cardona, per la qual cosa el 1229 Guillem de Cardona i Guillem d’Òdena renovaren les convinences de seguretat Pels Cardona…

Fill d’'Abd-al-Raḥmān I, ell i el seu germà Sulaymān es revoltaren contra llur germà petit, l’emir Hišām I Vençuts per aquest, renunciaren, per diners, a llurs drets i s’expatriaren a Tànger A la mort de l’emir, ‘Abd Allāh es rebellà novament contra el seu successor Al-Ḥakam I i demanà, inútilment, ajut a Carlemany, a qui oferí Barcelona Vençut de nou, li fou permès d’establir-se a València El territori que governava arribava, al nord, fins a Osca i Barcelona i, al sud, fins a Tudmir En morir Al-Ḥakam I, tornà a rebellar-se contra el nou emir, ‘Abd-al-Raḥmān II, i s’annexionà…

Senyor de Sarral, de Cabra que comprà el 1698 al marquès d’Olias i de la quadra de Conill Fill de l’assessor de la batllia general de Catalunya, conseller reial i doctor en drets, el cavaller i després noble Josep de Potau i Company Collaborà a la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga d’Augsburg Fou catedràtic de la universitat i magistrat de l’Audiència de Barcelona Felip V volgué atreure-se'l amb el títol de comte de Vallcabra 1702, però ell era austriacista i s’oposà per escrit que les deliberacions del Consell de Cent deixessin d’ésser secretes, fet pel qual fou…

Doctor en dret 1976 i des del 1971, professor de dret constitucional i de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment professor associat de dret constitucional i de dret parlamentari a la Universitat Pompeu Fabra 1996-2010 Al maig del 1980 fou nomenat lletrat del Parlament català, on treballa fins a la seva jubilació El 1981 ocupà el càrrec d’oficial major del Parlament, en substitució de Robert Vergés , i al gener del 2000 el de lletrat major del Parlament Especialista en l’estudi de les institucions de la Catalunya autònoma i en les protectores dels drets…

Inspector i més tard director d’ensenyament 1879, collaborà en la reorganització de l’ensenyament primari públic duta a terme per Jules Ferry Creà les escoles normals superiors, per a la formació d’inspectors i professors, i la càtedra de Science de l’Éducation 1896, de la Sorbona, i dirigí la “Revue Pédagogique” i el “Dictionnaire de Pédagogie et d’Instruction Publique” 1882-89 i 1911 A més, escriví La religion, la morale, et la science dans l’éducation contemporaine 1912 Fou elegit diputat radical-socialista de París 1902-24 i president de la Lliga dels Drets de l’Home Defensà…

Tercer fill de Guillem I, obtingué la corona després de la mort del seu germà Guillem II, ignorant, però, els drets del germà gran, el duc Robert II de Normandia, el qual intentà de recuperar per la força el poder a Anglaterra i preparà una invasió, però fou vençut a Tinchebrai 1106 i empresonat Normandia fou, així, incorporada a la corona Enric concedí una àmplia carta de llibertats, però reforçà alhora el poder de la monarquia S'afrontà amb l’Església per la qüestió de les investidures, que el portà a renyir amb l’arquebisbe de Canterbury, Anselm, amb el qual arribà més tard a…

Fill de Dalmau de Castellnou Li fou confiada la guarda del castell de Montgrí novament construït El 1302 signà com a garant, amb el seu cosí el vescomte Jaspert V, l’acta d’homenatge de Jaume de Mallorca a Jaume II de Catalunya-Aragó Del 1303 al 1306 cedí els drets que tenia sobre Salses i Barrès Era senyor de Santa Maria de Mollet i del castell de Montferrer El 1312 acompanyà, amb cent homes de cavall i dos-cents homes de peu, l’infant Ferran de Mallorca en guerra contra Robert d’Anjou i fou encarregat de la capitania de les tropes de Calàbria A la mort del seu cosí Jaspert 1321…

Durant el període 1867-87 exercí com a veterinari a la ciutat de Belfast L’any 1887 descobrí un procediment per amortir les vibracions de les rodes dels tricicles basat en la introducció d’un tub de cautxú inflat cambra entre la llanda i la coberta L’invent fou patentat el 1888, i el 1890 hom n'inicià la producció a escala comercial, després que William Harvey hagué adquirit la patent i establert una fàbrica de pneumàtics precursora de l’actual Dunlop Company Limited Hom descobrí que el principi del pneumàtic ja havia estat patentat l’any 1846, però aquesta companyia hi introduí una sèrie d’…