Resultats de la cerca
Es mostren 21613 resultats
Mosoll

Església de Santa Maria de Mosoll
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Das (Baixa Cerdanya), situat a 1 165 m alt., damunt la Valirota, aigua avall de Das.
L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 839 un primitiu edifici fou destruït pels albigesos el 1198 l’actual, romànic, conserva restes de pintures murals, molt perjudicades per l’incendi del 1936 Un peculiar frontal romànic, amb passatges de la vida de la Mare de Déu, és al Museu d’Art de Catalunya Fou possessió del monestir del Canigó El poble formà part del municipi d’Urtx fins el 1859
Senillers

La petita central elèctrica de Senillers (Lles)
© Fototeca.cat
Balneari
Antic balneari del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a 1 060 m alt., al S del terme, a l’esquerra del riu d’Arànser, prop de Travesseres, davant la serra de Cadí.
Les seves aigües, bicarbonatades, sòdiques i silicatades, sorgeixen de quatre fonts les fonts del Païdor —32°C—, de la Muntanya, dels Brians i del Riu, a més d’una font ferruginosa, allunyada de l’establiment L’edifici és una gran construcció del s XIX, amb una gran part que arriba fins al riu a la dreta d’aquest, dins l’antic terme de Músser, hi ha l’antic balneari de Caldes de Músser
Salvatierra

Façana principal de l'església de San Martín de Salvatierra
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província d’Àlaba, País Basc, drenat pel riu Zadorra, situat a 25 km a l’E de Vitoria.
Hi és important la indústria alimentària, tèxtil, de la fusta, metallúrgica N'és característica la fira ramadera, en què hi tenen especial importància els equins El nucli antic ha estat declarat conjunt d’interés històrico-artístic Destaquen les cases barroques amb escuts heràldics, l’edifici de l’Ajuntament, amb l’església de San Martín i les parròquies de Santa María i San Juan A 5 km es troben els dolmens de Sorginetxe, Eguilaz i Atzkomendi
arc ogival
Claustre gòtic del monestir de Santes Creus (Alt Camp), cobert amb arcs ogivals
© Fototeca.cat
Art
Arc format per l’encreuament de dos arcs de mig punt i que resulta una llança més o menys apuntada, amb variacions durant els segles XIII i XV.
Projectat, dóna una volta d’ogiva La intersecció de dues voltes d’ogiva dóna una volta de creu on l’arc ogival és utilitzat com a forma definitòria en l’arquitectura gòtica i adquireix la màxima expressió en la volta nervada muntada sobre dos arcs apuntats encreuats en diagonal Per tal de contrarestar els pesos de la volta, aquests es distribueixen fins a la base de l’edifici mitjançant arcbotants i contraforts
desguàs
Construcció i obres públiques
Lloc per on s’escola l’aigua bruta o de pluja.
En les construccions domèstiques els desguassos són fets, habitualment, amb tubs de plom o de PVC, i hom els connecta a cada aparell per mitjà d’un sifó, la finalitat del qual és d’aïllar el desguàs i evitar que s’escampi la pudor Aquests van acoblats al baixant, el qual, a la part baixa de l’edifici, empalma amb el clavegueró, que desemboca a la claveguera del carrer o a la fossa sèptica
Nou museu dedicat al Bauhaus
En ocasió del centenari del Bauhaus s’inaugura el Bauhaus Museum a Dessau, que després de l’Arxiu Bauhaus de Berlín reuneix la collecció més gran d’objectes i documents de l’escola de disseny fundada per Walter Gropius i clausurada pels nazis el 1933 L’edifici, de 3500 m 2 de superfície útil, és un projecte de l’estudi Addenda de Barcelona L’acte és presidit per la cancellera Angela Merkel
Casademunt
Vista de Casademunt (El Brull)
© C.I.C.-Moià
Masia
Masia del municipi del Brull (Osona).
És formada per un bell edifici quadrat construït per picapedrers francesos entorn del 1540 i embellit al segle XVIII amb rajoles de València i altres ornamentacions, quan era propietat de la família Ponç Aquest mas serví de sanatori antituberculós aproximadament entre els anys 1920 i 1950, per la qual cosa s’hi construí a prop una gran església de reminiscències goticomodernistes i altres edificacions, per tal d’adaptar-lo a la funció de sanatori
les Adoberies de Lleida
Antics establiments medievals dedicats al tractament de pells d’animals a la ciutat de Lleida.
Situades a la rambla de Ferran, es descobriren el 2002 en enderrocar l’edifici que hi havia a sobre Daten del segle XIII i són, per tant, les més antigues dels Països Catalans L’espai ha estat habilitat per a poder rebre visites obert des de mitjan 2010 gràcies a la installació d’un espai d’informació a l’entrada i d’una passera que recolza suspesa en l’estructura metàllica de l’immoble
Museu Olímpic de Lausana
Museu
Institució creada pel Comitè Olímpic Internacional, gràcies a les donacions de col·leccions i obres d’art que se succeïren des de la seva fundació.
Fou inaugurat a Lausana el 1993 El fons del museu conté informació sobre els jocs olímpics des de l’antiga Grècia fins a l’era moderna, distribuïda per les disciplines que s’hi practiquen, els campions i les seves gestes i l’organització de cada un dels jocs moderns, tant els d’estiu com els d’hivern L’edifici, que consta de cinc plantes, fou dissenyat per l’arquitecte espanyol Pedro Ramírez Vázquez
Fabregada

Aspecte exterior del santuari de la Fabregada
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Fabregada) del municipi i parròquia de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’oest del poble.
És un edifici romànic, del segle XII, d’una nau coberta amb volta de canó i absis semicircular l’espadanya se situa sobre la paret de ponent El lloc d’ ipsa Fabregada és documentat el 1038, en els termes del castell de Mur, en el moment en què els comtes Ramon i Ermessenda de Pallars Jussà el donaren en alou a Bertran Ató El diumenge de Pasqua Granada s'hi celebra un aplec