Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera en el Carpet Bag de Boston 1852 Les seves contribucions al Vanity Fair de Nova York foren recollides en el volum Artemus Ward, His Book 1862 El 1866 es traslladà a Anglaterra, on fou collaborador de Punch fins a la mort La collecció completa dels seus articles aparegué el 1871, i entre ells cal esmentar High Handed Outrage in Utica i Among the Free Lovers

Es formà en un collegi de missioners cristians, i conegué la filosofia occidental Després de trobar-se amb Rāmakriṣhṇa 1882, del qual fou deixeble, es retirà sis anys a l’Himàlaia Causà un gran impacte al Parliament of Religions de Chicago 1893, i inicià el diàleg intercultural i interreligiós entre hinduisme i cristianisme Organitzà la Rāmakriṣhṇa Mission 1897, que disposa actualment de més d’un centenar de centres arreu del món

Deixeble de José Ruiz Blasco a Llotja i d’Aleix Clapés S'inicià com a escultor Participà, ja com a pintor, en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1911 Realista acadèmic, se centrà en natures mortes i nus femenins El 1933 li fou concedit, per votació popular, el primer premi de l’Exposició del Nu organitzada pel Cercle Artístic de Barcelona Des del 1928 féu diverses exposicions individuals a Barcelona

La seva obra, pràcticament inèdita en vida del poeta, fou recollida i publicada el 1887 amb el títol d' O Livro de Cesário Verde Pretén de donar expressió lírica a la realitat quotidiana, en un treball que ell mateix qualifica de “tècnic” La seva descripció de la vida urbana de Lisboa conté elements de denúncia social Alliberat de la retòrica romàntica, inicià la poesia contemporània portuguesa en la lírica de Baudelaire

S'inicià en el teatre sota la direcció de Max Reinhardt, activitat que deixà per dedicar-se al cinema 1917 La seva figura es consagrà sobretot en el cinema mut de caràcter expressionista, encarnant tipus conflictius i turmentats De la seva filmografia cal destacar Das Kabinett der Dr Caligari 1919, Das Wachsfigurenkabinett 1924, Der Student von Pvag 1925, The man who laughs 1928, The Thief of Baghdad 1940 i altres

Duc de Cailus Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V a Itàlia El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort Inicià — per ordre de Felip V — la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment

El 1793 inicià els seus treballs com a impressor Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la collecció de l' Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J Alzina i P Barrera A Perpinyà, encara, publicà les Poésies de François Boher 1823 i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”

Després d’estudiar turc i orientalística a Graz i a Viena, inicià la seva activitat literària amb Die Klosterschule ‘L’escola conventual’, 1968, on descriu l’autoritarisme d’un internat catòlic Posteriorment s’ha orientat cap a un relat més fantàstic Das Verschwinden des Schattens in der Sonne ‘La desaparició de l’ombra en el sol’, 1973, Kai und die Liebe zu den Modellen ‘Kai i l’amor pels models’, 1979

Director de “Torxa”, publicació universitària d’Estat Català, fou detingut a la Universitat de Barcelona i expulsat 1945 Amb d’altres, organitzà la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya 1966, dita posteriorment Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya , de la qual esdevingué president 1979 Fundà i dirigí la revista “Presència Evangèlica” 1968-72 El 1972 inicià la seva collaboració amb el moviment cristià Àgape i collabora a diverses publicacions evangèliques

Senyor de la baronia d’Ortafà, fill de Grimald II i de Brunissenda, es casà amb Saurina de Tatzó El 1217 signà unes constitucions de pau i treva, i feu testament el 1240 Es conserven dues cançons amoroses seves Si ai perdut mon saber   i, la més important,  Aissí cum les naus en la mar , que s’inicia amb una àmplia comparació marinera i mostra influències de Bernat de Ventadorn