Resultats de la cerca

Fill d’un advocat Format a l’escola de Sant Carles des del 1792 Acadèmic de mèrit de flors 1806 i de pintura 1816 Treballà a la fàbrica de teixits de Joan Antoni Miquel a València Té quadres i dibuixos de flors al Museu de València i escenes religioses a convents i esglésies de la ciutat

Format a Sant Carles, hi esdevingué acadèmic supernumerari de pintura 1831 i acadèmic de mèrit 1837 Deixeble de Josep Zapata, fou un destacat pintor de flors, però també conreà la pintura d’història i la religiosa Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i a diverses esglésies de la capital, l’Olleria i Benifaió

Fou professor en diferents escoles d’arts i oficis i l’any 1920 passà a la de València És distingí en la pintura d’escenes típiques, especialment del País Valencià i de Galícia, amb les quals participà en diverses exposicions entre el 1890 i el 1904 Té obres al Museu de Belles Arts de València retrat d’Antoni Martorell

Fou deixeble a Llotja i de Lluís Graner Començà essent pintor de cavallet, però associat amb l’escenògraf Ramon Batlle pels volts del 1910, s’incorporà totalment a l’escenografia, en la qual ambdós amics tingueren grans èxits Separat de Batlle el 1931, tornà al cavallet El Museu d’Art Modern de Barcelona conserva obres seves

Estudià Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble d’Ignasi Pinazo Tenia un estudi de fotografia que fou cèlebre per les nombroses tertúlies artístiques que s’hi organitzaren Fou director del centre de Cultura Valenciana i alguna de les seves obres es conserva al Museu de Belles Arts de València

És autor del retaule de Sant Tomàs Becket 1424, format per nou taules que representen escenes de la vida de Maria, de la Passió i de la vida del sant Kunsthalle d’Hamburg Hom li atribueix el retaule de Santa Bàrbara museu de Hèlsinki El seu estil té una forta influència de la pintura de la cort de Borgonya

Residí a Roma i a Constantinoble Fou deixeble de Barend van Orley i de Jan van Dornicke El tríptic del Davallament museu de Lisboa permet d’identificar-lo amb l’anomenat Mestre dels Sants Sopars , d’estil leonardià D’un gòtic tardà passà a un manierisme a través del classicisme Traduí al neerlandès l’obra de Serli i Vitruvi

Encoratjat per Rafael Benet, Raoul Dufy i, sobretot, per Dunoyer de Segonzac, pintà paisatges i marines Rosselló, París, Honfleur, Holanda en un estil proper a Marquet Exposà a Barcelona 1955, 1959, 1967, París, Rotterdam, Londres, Casablanca, Ginebra, Nova York, etc Té obres en importants colleccions estrangeres, al Museu d’Art Modern de París i a Schenectady EUA

Probablement és l’autor d’algunes obres atribuïdes a Gregori Castanyeda, com la Santa Maria del Popolo a Santa Úrsula de València, d’estil preribaltià Collaborà amb Francesc Ribalta i la seva escola en la pintura de les portes del retaule d’Andilla 1624-26 Hom li atribueix el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València

Estudià teologia, filosofia i dret civil a Barcelona i a València El 1862 fou canonge doctoral de Canàries, i a partir del 1863, de Tarragona, d’on fou vicari general Bisbe d’Astorga des del 1886, encarregà a Gaudí la construcció del seu famós palau episcopal Fundà un museu arqueològic, al seminari, i la revista El Criterio Tridentino