Resultats de la cerca

Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Velasco El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona Combaté fins el juliol del 1713, que, malalt, presentà la dimissió Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, però no en trobaren a nom seu

Participà en la batalla de Lepant 1572 com a membre de l’estat major de Joan d’Àustria El 1573 fou nomenat capità general de Tunis després de la seva conquesta, on restà al front de 8 000 homes, però hagué de capitular l’any següent, després d’una llarga resistència davant la flota turca —que ja s’havia apoderat de la Goleta—, sense haver aconseguit acabar les obres de fortificació

Gentilhome de cambra del futur Ferran VII, n'esdevingué un dels confidents i l’acompanyà a l’exili El 1813 signà el tractat de Valençay amb Napoleó A l’arribada de Ferran VII a la península Ibèrica, fou nomenat secretari d’estat 1814 restablí els antics consells i la inquisició Després fou ambaixador a Londres i a Lisboa Fou director de la Real Academia Española 1814, d’on expulsà els afrancesats

Participà en l’alçament vigatà del 1705 a favor del rei arxiduc Carles III, ocupà Sarrià amb Antoni Manegat i 300 miquelets, contribuí a la conquesta de Barcelona i formà part de la junta de govern que Carles III creà en arribar a la ciutat El 1714 s’exilià a Viena, on fou nomenat guarda-segells de la cort imperial El 1732 tornà a la Seu d’Urgell

Fou una de les principals figures panslavistes i, per aquesta raó, impulsà les revoltes dels serbis i dels búlgars contra els turcs otomans, revoltes que foren infructuoses Després d’haver estat diplomàtic sota el regnat d’Alexandre II, fou nomenat ministre de l’interior per Alexandre III, i aquest període es caracteritzà per la duresa de les seves mesures repressives i per les seves tendències marcadament favorables a l’absolutisme

Rebé de Lluís XI de França la castellania d’Òpol, però aviat prengué partit per Joan II de Catalunya-Aragó i defensà Perpinyà contra els francesos 1475 Obligat a exiliar-se en rendir-se la plaça, els seus béns foren confiscats El 1493, després de la reincorporació dels comtats de Rosselló i Cerdanya a Catalunya, fou nomenat per Ferran II procurador reial governador dels comtats 1494 i portantveus de general governador

Amb J van Goyen i J Ruysdael aprox 1661, és un dels tres grans paisatgistes holandesos Nomenat taxador-jurat de la vila d’Amsterdam 1668, negligí la pràctica artística El seu estil es caracteritza per l’anecdotisme i un cert preciosisme, que reflecteix un concepte idíllic de la natura És un precursor dels paisatgistes francesos del segle XIX Hom en destaca el quadre L’avinguda de Middelharnis 1689, National Gallery, Londres

Ardiaca del papa Lleó I i legat seu al lladronici d’Efes Intervingué en els afers de l’arquebisbe Ascani de Tarragona, la jurisdicció del qual havia estat violada pel bisbe Silvà de Calahorra, i en els de Nundinari de Barcelona, el qual d’una manera poc canònica havia nomenat successor seu en la seu barcelonina Ireneu d’Ègara La seva festa se celebra el 28 de febrer

El 1813 fou nomenat ambaixador a Viena Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-30 i Peel 1841-46 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició En política exterior adoptà una actitud vacillant Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea

Membre del Tory Party, fou ministre d’afers estrangers 1791 Partidari de bon principi de la neutralitat, l’expansionisme francès li féu adoptar posicions en pro de la guerra Davant l’oposició del rei Jordi III a l’emancipació dels catòlics, dimití 1801 però, a causa de la seva influència entre els conservadors, fou nomenat cap de govern 1806-07 i aconseguí l’abolició del tràfic d’esclaus