Resultats de la cerca

S’inicià en el periodisme esportiu amb l’hoquei sobre patins, però s’especialitzà en el futbol Treballà per al diari As 1970-76, a Barcelona, i La Vanguardia 1976-96, i cobrí les Copes del Món de futbol d’Espanya 1982, Mèxic 1986 i Itàlia 1990 S’incorporà al FC Barcelona 1996-10, on creà un departament d’investigació de mercats de futbol Collaborà amb tots els entrenadors del primer equip blaugrana i incorporà l’edició en vídeo com a protocol de treball en la tasca d’entrenament El 2003 obtingué el títol d’entrenador de futbol Des del 2010 és professor de noves tecnologies i direcció d’equips…

Començà a treballar a Mundo Deportivo l’any 1940, arribà a ser-ne el secretari general i es jubilà el 1991 essent director de relacions exteriors i organitzacions esportives Al mateix temps, fundà la Guía Aeromarítima d’Espanya 1950, fou editor de la revista Club , redactor de motor del diari Tele/express 1962-73 i director de la revista Pito Organitzà més de 1000 esdeveniments esportius Dirigí la Jean Bouin entre el 1943 i el 1998, i aconseguí que la cursa assolís prestigi internacional Fou membre de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, de la Challenge Drink precursora de la…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas Collaborà amb el seu pare, Carlos Pérez de Rozas , i l’any 1932 començà a treballar a El Día Gráfico Acabada la Guerra Civil Espanyola s’incorporà a Solidaridad Nacional , on treballà fins el 1979, que passà a  La Vanguardia , on es jubilà el 1985  La seva relació amb el món del beisbol començà el 1941 i l’any següent ja s’incorporà a la junta directiva del CB Hèrcules les Corts, que presidí 1950-76 Reestructurà el club 1969 i el feu tornar a les competicions oficials 1970, i també fundà el Club Ateneu Sant Gervasi 1953…

Membre del Club Natació Barceloneta, formà part de l’equip que l’any 1969 es proclamà campió de Catalunya després de vèncer el CN Barcelona i trencar així els seus seixanta-dos anys d’hegemonia També fou campió d’Espanya de primera categoria 1970, 1973, 1974 Estudià periodisme, i un cop retirat com a jugador professional, treballà en diversos mitjans, com el diari Sport i Televisió Espanyola 1976-2007, on fou director del programa Estadio 2  1984-2007 Des de l’any 2007 estigué vinculat a les directives del CN Atlètic-Barceloneta i de la Federació Catalana de Natació De la federació catalana…

Formà part dels equips del Club Esportiu Universitari i del Club Natació Barcelona Treballa a La Vanguardia , on fou cap de la secció d’esports 1989-2003 Està especialitzat en la informació del rugbi català i estatal, i ha escrit el llibre El tercer tiempo Todo lo que hay que aprender del rugby mientras se beben unas cervezas 2010

Director, entre d’altres, de la revista Atlantic Monthly 1881-90 en el camp de la creació és recordat sobretot per la novella The Story of Bad Boy 1870 i pel recull de narracions Marjorie Daw and Other People 1873, que reflecteixen un costumisme sense preocupacions transcendents

Format dins el naturalisme, evolucionà posteriorment cap al simbolisme És autor de la novella cíclica Le temps et la vie 1899

De formació modernista, la seva poesia es caracteritza pel valor de la imatge, sorprenent i concreta com una cartografia psíquica/> Les seves obres principals són Colores en el mar y otros poemas 1921, Seis, siete poemas 1924, Hora y 20 1927, Camino 1929, Hora de junio 1937, Recinto 1941, Subordinaciones 1948, Práctica de vuelo 1956, Material poético 1962

Ingressà a l’orde caputxí el 1894 Fou predicador molt popular i divulgador de vides de sants i de la Mare de Déu, sobre els quals escriví prop de vint llibres i opuscles en 1905-26, la meitat en català El 1922 fou tramès a les missions d’Amèrica Central, i a Costa Rica organitzà concursos literaris de rang nacional El 1928 tornà a Barcelona, on es féu càrrec de l’editorial Franciscana El 1936 retornà a Costa Rica i a Managua, on fou superior del convent de Cartago i de la residència San Sebastián de Managua

Un dels banderers del pensament socialista des de les seves revistes “Bon Sens” i “Revue du Progrès” 1839, i sobretot amb el seu fulletó L’Organisation du travail , ampliat el 1848 amb Le Droit au travail , en els quals formulà els seu principi, “de cada u segons les seves habilitats a cada u segons les seves necessitats” la seva principal innovació fou la idea que l’estat era un instrument necessari per a la reforma social mentrestant, la seva Histoire de dix ans 1841 actuava com a arma de descrèdit contra la monarquia de Lluís Felip Membre del govern provisional el 1848, portà a terme el…