Resultats de la cerca

Vida i obra Descendent d’un fill del baró de Púbol, de l’Empordà Sembla que fou alumne del cronista Ambrosio de Morales a la Universitat d’Alcalá de Henares segons una informació extreta de la seva obra Cataluña ilustrada Fou secretari de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra, i es relacionà amb altres erudits i historiadors barcelonins i catalans del final del s XVI i principi del s XVII, com Rafael Cervera, Jaume Ramon Vila, Jeroni Pujades i Francesc de Montcada, els quals recopilaren i estudiaren nombrosos documents de la història de Catalunya Corbera redactà un breu pròleg per a…

Vida i obra Fou doctor en dret i catedràtic d’universitat Des del 1955 fins a la seva mort fou professor d’història del pensament polític i social a la Universidad Complutense de Madrid Membre de la Real Academia de la Historia, dirigí Cuadernos Hispano-Americanos i collaborà en Cruz y Raya , Revista de Occidente , El Sol , Asclepio i diverses publicacions estrangeres És conegut, principalment, pel seu estudi de la cultura espanyola renaixentista i barroca, que ell caracteritzà àmpliament Tot i ser, per la seva formació, un especialista en teoria política, els paràmetres del seu treball…

El 1922 es plantejà la necessitat de fundar una revista que recollís els treballs dels acadèmics i dels erudits valencians, però no fou fins el 1928, durant la presidència de Josep Sanchis i Sivera, que es materialitzà el projecte, impulsat per ell mateix i per Teodor Llorente i Falcó, Josep Lluís Almúnia i Salvador Carreres i Zacarés Se’n preveia una periodicitat semestral —gener i juliol—, tot i que les sortides foren més irregulars Acceptava tant els articles en castellà com els escrits en català amb l’ortografia de Lluís Fullana, fins que, en aprovar-se les Normes de Castelló 1932, adoptà…

Vida Orfe de mare des dels dos anys, estudià música a Santa Maria del Mar, on Francesc Andreví el tingué sota la seva tutela dels set als deu anys Després anà a Santa Maria del Pi, fins que el 1818 fou admès a l’Escolania de Montserrat Allí estudià humanitats, harmonia i composició El 1822, arran dels aldarulls liberals, abandonà el monestir i marxà a Barcelona, on continuà els estudis amb Francesc Queralt i Mateu Ferrer, que li ensenyà orgue i piano Dos anys després concursà a la plaça d’organista de Santa Maria del Mar D’aquells primers anys data la composició d’una petita òpera, El triunfo…

Vida Rebé la seva formació musical del mestre Joan Genís Peris, i probablement també d’Ambrosi Cotes, a la catedral de València, on ingressà com a escolà de cant el 1594 A conseqüència del canvi de veu, el primer d’agost de 1596 abandonà la capella de música El 1605 fou nomenat mestre de capella de Lleida, i tres anys més tard retornà a València, on li fou conferit el càrrec de tinent de mestre de la capella de música del Collegi del Patriarca o del Corpus Christi Mestre de capella de la catedral de València des del 1613, el 1618 obtingué el càrrec de vicemestre de la capella reial de Madrid…

Vida Fou deixeble de Plató a l’escola que aquest creà, l’Acadèmia En morir el seu mestre 347 aC, inicià una època de viatges que el portaren a esdevenir, durant tres anys, el preceptor del futur rei de Macedònia, Alexandre el Gran De retorn a Atenes, fundà la seva pròpia escola, el Liceu també coneguda com escola peripatètica Probablement, per a la història de la música, Aristòtil ha estat més important per la influència que el seu pensament va exercir sobre certs teòrics Aristoxen i, més tard, J Tinctoris, V Galilei, etc, que no pas pel volum de textos consagrats a aquest art De fet, l’únic…

Bé que a les èpoques primitives i mitjanes de totes les cultures és fàcil de trobar elements que semblen caricaturescs, no ho són la majoria de vegades, puix que tenen intenció moral o religiosa La caricatura prengué la seva veritable forma en les dues últimes centúries, quan es posà al servei de la política Prengué força a Anglaterra i a França, i s’estengué a tot Europa França en fou la capdavantera, amb artistes com Daumier, Doré, Gavarni, Steinlen, Gill, Caran d’Ache, Sem, Forain, al final del s XIX i principi del XX, i, modernament, Chaval, Siné i Wolinski L’Assiette au Beurre , Le Rire…

Cua de beneficència a Barcelona, Colita, febrer del 1977 ACo L’economia catalana s’havia caracteritzat per uns nivells d’atur baixos De fet, havia estat una economia que havia atret contínuament població forana i en la qual l’estabilitat de l’ocupació havia constituït una pauta habitual Portada de la revista “Butifarra”, octubre del 1977 SB-UAB / GS El creixement continuat de l’atur va significar un trasbalsament d’aquesta situació i tingué diversos efectes que, en gran manera, han estat poc estudiats Així, inicialment va afectar els nous arribats al mercat laboral, majoritàriament joves i…

Advocat, treballà a la Borsa de Barcelona 1957-59 i fou cofundador de Banca Catalana , entitat a la qual estigué vinculat al llarg de la seva existència 1961-82 i de la qual arribà a vicepresident Consultor del Banc Mundial a Guinea Equatorial i altres països en vies de desenvolupament 1988-92 i professor associat de la Universitat Internacional de Catalunya 1997-2005, la seva activitat principal és, però, la d’estudiós de l’economia catalana, sobre la qual ha publicat un gran nombre de llibres i articles tant des del punt de vista historiogràfic com assagístic, sempre fonamentats en una…

Biografia A vuit anys, els seus pares l’enviaren a Terrassa amb uns familiars i assistí a classe als escolapis El 1916 ingressà a l’Escola Calassància de Morella i vestí la sotana calassància a Moià el 15 de juliol de 1917 professà l’1 de setembre de 1918 Estudià la carrera eclesiàstica a Iratxe i Alella El 20 de desembre de 1924 fou ordenat sacerdot S'inicià en l’ensenyament a Mataró, i després anà a Sarrià El 1930 fou enviat a Cuba però emmalaltí i tornà el 1932 a Catalunya, destinat a Olot En començar la revolta al juliol del 1936 era el director dels interns Es quedà a la ciutat i, amb l’…