Resultats de la cerca

Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt en relació amb el nas…

Les seves dimensions difereixen en pes i diàmetre segons la modalitat esportiva El tamborí ha evolucionat amb el temps fins a convertir-se en un objecte de plàstic circular sense mànec, recobert amb una tela acrílica que dona nom a l’esport La nansa, a diferència d’altres esports amb objectes, és un agafador de pell que està unit a la base per mitjà de dos punts d’ancoratge amb cargols i femelles Aquest fet permet colpejar la pilota amb les dues mans Tot i que la pala és coneguda globalment com tamburello , el seu nom originari en italià, rep diferents noms segons el país on es practica A…

L’edifici És una església molt reformada i de notables proporcions De nau única capçada a l’est per un absis trapezial, que actualment fa les funcions de sagristia, bastit amb els carreus d’un altre de semicircular que va ser enderrocat La nau té la volta de canó de mig punt, de perfil una mica apuntat, dividida en quatre trams per arcs torals Al mur nord, prop de la capçalera, se situa el campanar Consisteix en una torre de planta quadrada i s’estructura en cinc pisos, diferenciats seguint els esquemes decoratius dels campanars de les esglésies de la vall, és a dir, amb arquets cecs sota…

Juntament amb dos illots situats al S, constitueixen un nomós de les illes Jòniques 406 km 2 30014 h 1981 La capital és Zacint 9767 h 1981 Sorgeix damunt la mateixa plataforma submarina de Cefalònia i d’Ítaca, i és de natura calcària, amb zones de relleu muntanyós i planures amb extensos conreus De clima mediterrani, s’hi donen sovint fenòmens sísmics és rica en el conreu de vinya, oliveres, cítrics, figues, etc El recurs econòmic principal és, però, el turisme, que es concentra sobretot a la capital, sorgida en un vessant d’un pujol dominat per un castell venecià i estesa vers la mar…

A poc a poc anaren conquerint el territori comprès entre el Rin, el nord del Sena i la mar canal de la Mànega, i llur expansió arribà a la Gran Bretanya s I aC, de la qual ocuparen les terres del sud Foren els primers a aixecar-se contra Juli Cèsar, el qual els sotmeté l’any 57 aC, però continuaren revoltats els anys successius Dins l’Imperi Romà restaren inclosos al territori de la Bèlgica Una part dels belgues, en ésser empesos vers el s VI aC per altres pobles indoeuropeus —germànics—, emigraren cap el sud-oest i, travessant França i el Pirineu occidental, entraren a la península Ibèrica,…

Situada a la costa de la badia homònima, al canal de la Mànega, és un centre turístic i balneari El seu port tingué una importància rellevant fins al s XIX

Els intervals menors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció feta dels intervals justos, tenen un semitò menys que els seus corresponents majors S’anomenen acords menors o tríades menors, o acords pefectes menors aquells acords amb 5a J i 3a m S’anomena mode menor el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, presenta la següent seqüència de tons T i semitons S T-S-T-T-S-T-T, encara que és més habitual la seva representació amb l’anomenada escala menor…

S'estén des del pont de la riera d’Olost, a la carretera d’Olost a Vic, fins al N del santuari de Sant Adjutori Fins al 1992 formà part del terme d’Oristà

Aparegué després en films famosos del seu germà Shoulder Arms, A Dog's Life, Pay Day, The Pilgrim i treballà com a protagonista còmic The Better'Ole , de Charles Riessner, 1926 Amb l’arribada del cinema sonor es retirà

Els intervals majors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció dels intervals justos, tenen un semitò més que els seus corresponents menors S’anomenen acords majors o tríades majors, o acords perfectes majors els acords amb 5a J i 3a M Rep el nom de mode major el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, mostra la següent seqüència de tons T i semitons S T-T-S-T-T-T-S