Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Sant Martí de Balaguer
Església
Església i antiga quadra del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), situada a la muntanya o puig de Balaguer (730 m alt.), a la part nord-occidental del terme.
Antigament també fou anomenada Sant Martí de la Quadra o de Montdarn, per tal com depenia de Sant Joan de Montdarn Existia ja el 1131 L’església romànica fou restaurada i beneïda el 1910 Té darrere seu una gran pedra dreta, considerada un menhir
Sant Marc
Ermita
Ermita del municipi de Peramola (Alt Urgell), a l’W de la vila, damunt la muntanya de Sant Marc (1 080 m), límit amb la Baronia de Rialb (Noguera).
castell de Sant Joan

Vista aèria del Castell de Sant Joan, amb la població de Blanes al fons
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Blanes (Selva), conegut pel Forcadell , les ruïnes del qual s’aixequen al puig de Sant Joan (166 m alt.), al NE de la vila.
Resta una torre restaurada modernament i la capella de Sant Joan advocació que tingué l’església de l’antic castell Fou bastit als segles X-XI pels vescomtes de Girona, que el subinfeudaren als Blanes Passà a formar part del vescomtat de Cabrera
castell de Sant Jaume
Història
Antiga fortificació, actualment en ruïnes, que domina la vila de Cadaqués (Alt Empordà), en una elevació, al camí de Portlligat, aixecada en època moderna per a protegir el port.
A mitjan s XIX era ja en estat ruïnós
Saga
Llogaret
Llogaret (1 117 m alt.) del municipi de Ger (Baixa Cerdanya), al NE del poble, al peu de la Solana central, sobre la terrassa fluvial superior, entre camps regats.
Pertangué a la família Saga fins al s XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al s XVIII L’antiga església parroquial Santa Eugènia és romànica, amb un interessant portal esculpit
pic de Sacauva
Cim
Cim (1 758 m alt.) de la serra que separa la Vall d’Aran de Comenge, el punt més septentrional del Principat de Catalunya, a l’oest del Rosselló.
el Runer
Riu
Afluent, per l’esquerra, de la Valira, que neix al port de Caborreu i s’uneix al seu col·lector vora Arcavell; és termenal entre Andorra i l’Alt Urgell.
Puig de la Creu

Església al Puig de la Creu a Castellar del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al cim (671 m alt.) del puig de la Creu, al NE del poble, termenal amb el municipi de Sentmenat.
Puigcampana
Muntanya
Muntanya eminent (1.410 m alt.) de la Marina Baixa, al nord del terme de Finestrat, de forma piramidal molt destacada, que s’aixeca sobre els raiguers i tossals costaners.
Tectònicament constitueix un bloc elevat —a manera de pistó— de calcàries juràssiques entre el Cretaci inferior i superior i que guaita sobre el trau diapíric Orxeta-Finestrat-l’Alfàs En aquest contacte brollen abundoses fonts Una escletxa prop del cim, anomenada per alguns Coltellada de Rotllan, a més de la inconfusible silueta, serveix de referència per a les enfilacions dels mariners
Puig-alder

Santuari de Sant Salvador de Puig Alder (Les Planes d’Hostoles)
© C.I.C.. Moià
Castell
Antic castell del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall de Cogolls, enlairat a 707 m alt. damunt el riu, aigua amunt del nucli de Cogolls.
Es conserva només l’església del castell, dedicada a Sant Salvador, convertida en santuari Esmentat ja el 1021 amb el castell d'Hostoles, estigué sempre vinculat als senyors d’aquest castell i passà també a la corona