Resultats de la cerca

El sector septentrional del terme és boscat part meridional del bosc de Boissavila La superfície agrícola el 18% del territori, ocupa 339 ha, de les quals 27 ha són de vinya, 5 d’arbres fruiters, 6 d’hortalisses, 6 de cereals i 284 de pastures i farratge La ramaderia té un cens d’uns 130 caps de boví, 940 d’oví, 75 de cabrum i 25 d’equins El poble 95 h agl i 11 h diss 1982 750 m alt és situat en un coster, a l’esquerra de l’Adasig, bastit al voltant del castell de Rebollet , del qual resten alguns vestigis El municipi comprèn també l’antic veïnat de Plalhobí

Una gran part del terme és ocupat per bosc de pins i matollar L’agricultura, al fons de les valls, és predominantment de secà i és dedicada sobretot a les oliveres Hom hi conrea també vinya, ametllers i cereals Hi ha molins d’oli La vila 164 h agl 1981 706 m alt és al cim d’un serrat A llevant hi ha la barriada de Soldevila i a migdia la de Cantonet L’església parroquial és dedicada a santa Maria Prop seu hi ha el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Fórnols El 1971 fou agregat al municipi de la Freixneda, però el 1982 hom l’ha tornat a segregar

Situada entre el Puigsacalm del qual la separa la collada de Sant Bartomeu i la serra de Bellmunt a l’altra banda del congost del Ges, constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el riu Fornés Els cims culminants són els de Barral 1 364 i 1 352 m alt i el puig de les Àligues 1 341 m alt El vessant septentrional la baga de Curull és ocupat per un compacte bosc fagedes a la solana, per alzinars fins als 900 m i per rouredes a les parts més altes Al NW de la serra es destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull

Membre del Tir Arc Olesa, l’any 2000 aconseguí els primers podis del Campionat de Catalunya El 2007 fou membre fundador de l’Associació de Tir amb Arc d’Arenys de Mar La Conxorxa Guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya de camp per clubs 2005, 2006 i la Lliga espanyola en modalitat de camp 2007 Fou campió de Catalunya de sala individual 2004 i per clubs 2002 i campió de Catalunya en modalitat olímpic 2002 També aconseguí nombrosos podis catalans en les modalitats de bosc i de camp Fou capità de la selecció catalana de tir amb arc És professor de cursos de formació i…

Amb seu a Barcelona, fou fundada l’any 1949 i el seu impulsor i primer president fou Eugenio-Santos Chavala Coorganitzà les primeres competicions catalanes a l’inici de la dècada de 1950, època en què la selecció catalana també dominà el Campionat d’Espanya Promociona, coordina i gestiona la pràctica del tir amb arc a Catalunya, organitzant-ne les competicions catalanes en les disciplines de tir amb arc a l’aire lliure, tir en sala, tir de camp, recorregut de bosc, tir al pou i esquí-arc En alguna ocasió ha coorganitzat el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques El 2011…

Membre fundador del Club d’Arquers de Catalunya, el 1950 es proclamà campió del Torneig Internacional Distàncies Llargues de Sabadell Guanyà tres Campionats d’Espanya 1953, 1955, 1957 i sis Campionats de Catalunya 1953, 1954, 1955, 1957, 1958, 1961 de tir amb arc a l’aire lliure Durant els anys cinquanta també guanyà nombrosos concursos de tir amb arc, com el Torneig Internacional Postal Copa SEEFAB, el Concurs de Sant Sebastià o el Premi Misteriosa Luz Posteriorment practicà l’especialitat de roving , precursora dels recorreguts de bosc, de la qual es proclamà campió de…

El bosc de pi i alzines i el matollar ocupen el sector més muntanyós El regadiu, a través de séquies que porten l’aigua de la rambla de Gaibiel, és a la vall del riu Els conreus de cereals, vinya i oliveres són els principals de secà Hi ha jaciments de cinabri El poble 121 h 2006, 604 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la rambla de Gaibiel L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista, i depèn de la de Gaibiel D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 18 focs el 1602 de la fillola de Sogorb pertangué als ducs de Sessa i posteriorment als…

Travessa els importants boscs de les Colomates i de la Vall Passa per la Vall, la Pava i Argelers i desemboca a la mar al grau de la Maçana , vora el centre turístic del Racó, a l’extrem meridional de la platja d’Argelers Al seu curs més alt hi ha la reserva de la Maçana , reserva biològica d’unes 10 ha creada el 1954 al bosc de les Colomates, dins el terme d’Argelers, per iniciativa del Laboratori Aragó de Banyuls de la Marenda La seva fauna i la seva flora l’han convertida en una de les estacions clàssiques de la zoologia i de l’ecologia internacionals Conserva un gran nombre d…

Fou fundada el 1880 per Josep Pons i Enrich Des d’un punt de vista arquitectònic i urbanístic és molt interessant Hi ha un impressionant bosc i un jardí que envolta les dues torres neomedievals dels propietaris la vella, construïda abans del 1885, i la nova, inaugurada el 1897, el xalet del director, l’església neogòtica de grans dimensions de Sant Josep 1887 i el panteó familiar 1907 —ambdues obra de l’arquitecte modernista Josep Torres i Argullol—, l’escola, la casa convent 1893 i el teatre Prop de la fàbrica hi ha els habitatges plurifamiliars i la zona de serveis La fàbrica funcionà fins…

La capital és Palmas do Tocantins 24 261 h est 1991 Situat a l’altiplà brasiler, és recorregut, de S a N, pels rius Tocantins i l’Araguaia, que delimita la frontera oest amb els estats de Mato Grosso i Pará Llevat de l’extrem nord, el clima és subtropical, amb poques variacions estacionals És cobert d’una vegetació de sabana arbrada i també de bosc La població és majoritàriament mestissa i la densitat és baixa 3,6 h/km 2 el 1995 Hi ha jaciments de bauxita, or i estany Les ciutats més importants són Araguaína i Gurupi Tocantins fou creat el 1988 en segregar la porció septentrional…