Resultats de la cerca
Es mostren 3671 resultats
Vida Gràfica Deportiva
Futbol
Publicacions periòdiques
Revista de futbol publicada per primera vegada a Barcelona el 3 de març de 1921.
D’ideari regeneracionista, aspirava a la propagació i pràctica de l’esport Pretengué editar un periòdic illustrat semblant al francès Le Miroir des Sports Es proposava publicar mensualment números monogràfics per difondre l’historial de clubs i jugadors de futbol catalans El primer número estigué dedicat a L’Avenç de l’Sport de Sant Andreu Sembla que tingué una vida efímera
l’art per l’art
Art
Actitud que defensa la validesa de la finalitat de l’art per ell mateix, enfront dels diferents tipus de compromís o d’alienació.
Fou enunciada per Théophile Gautier, al pròleg de la seva novella Mademoiselle de Maupin 1835 Un precedent immediat era el primitiu credo estètic de la revista romàntica “Le Globe” 1824, que preconitzava el dret de l’art a ésser “lliure” de la manera més illimitada Aquesta teoria trobà un ampli ressò entre parnasians, simbolistes, decadentistes, impressionistes i en bona part dels avantguardistes
Hernando de Acuña
Literatura
Poeta castellà.
Participà en diverses campanyes militars durant els regnats de Carles V i de Felip II, traduí Ovidi i versificà en quintilles la traducció de Le chevalier délibéré , d’Olivier de la Marche, feta per Carles V La seva vídua reuní en un volum Varias poesías 1591, entre elles madrigals, cançons i sonets, que el situen entre els millors poetes petrarquistes castellans
Matthew Nowicki
Arquitectura
Arquitecte polonès naturalitzat nord-americà que reaccionà, amb un manifest, contra el funcionalisme tot impulsant el nou formulisme en dir ‘‘la funció s’ha de subordinar a la forma’’.
Aprofundí l’estudi de les cobertes suspeses i projectà el Pavelló Stock de la Fira de Raleigh —construït després de la seva mort—, una de les obres més importants de l’arquitectura de postguerra en el seu gènere Fou designat arquitecte en cap de la construcció de Chandigarh fou reemplaçat en morir, en un accident d’aviació, per Le Corbusier
Josep Gibrat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló És autor del recull La vall de Prats 1925 i d’una sèrie d’estudis d’erudició històrica, entre els quals Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech 1912, Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall 1917 i Notes de géographie historique sur le haut Vallespir 1926
Georges Franju
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Excellent documentalista — Le sang des bêtes 1948-49—, dirigí llargmetratges com La tête contre les murs 1958 Un estil minuciós i un gran realisme descriptiu fan que el seu cinema esdevingui fantàstic i, fins i tot, terrorífic Dirigí Les yeux sans visage 1959, Thérèse Desqueyroux 1962, Thomas l’imposteur 1965, La faute de l’abbé Mouret 1970 i Nuites rouges , entre d’altres
Francesc de Fossà
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador.
Fou catedràtic de dret i rector de la Universitat de Perpinyà 1759 Publicà Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et de Roussillon 1770 i Mémoire pour l’ordre des avocats de Perpignan 1777, i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Valentino Fioravanti
Música
Compositor italià.
Estudià a Roma i a Nàpols Aviat es destacà com a autor d’òperes bufes, com Le cantatrici villane 1798, que encara és representada Dirigí el Teatro de San Carlos de Lisboa 1802-07 i fou mestre de capella de Sant Pere de Roma 1816-37 El seu fill Vincenzo Fioravanti Roma 1799 — Nàpols 1877 també escriví òperes bufes, com Don Procopio 1844
Louis Bréhier
Historiografia
Historiador i orientalista francès.
Professor d’història antiga i medieval a la Universitat de Clarmont d’Alvèrnia 1898-1938, dedicà una atenció especial als temes bizantins i sobretot a les relacions entre l’Orient i l’Occident Entre les seves obres destaca L’Église et l’Orient au moyen âge Les Croisades 1907, i, com a síntesi dels seus treballs, Le Monde byzantin 1947-50
Louis-Nicolas Clérambault
Música
Organista i compositor francès.
Pertanyent a una dinastia de músics francesos, es donà a conèixer amb diverses cantates, sobretot Le soleil vainqueur des nuages 1721, dedicada a Lluís XV Té també un oratori, Historie de la femme adultère , cants i motets, peces d’orgue i de clavecí Introduí a França la cantata i la sonata italiana i procurà de fusionar el gust italià i el francès